Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ deshonrança

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshonrança</title>

Etimologia: de deshonrar 1a font: s. XIV, Llull

femení Acció de deshonrar.

■ deshonrança

femení Acció de deshonrar

■ deshonrar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshonrar</title>

Etimologia: de honrar 1a font: s. XIV, Llull

verb transitiu Llevar l’honra.

■ deshonrar

verb transitiu Llevar l’honra

■ deshonrat

| deshonrada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshonrat</title>

Etimologia: de deshonrar

adjectiu deshonest, indecent, descarat, insolent.

■ deshonrat

| deshonrada

adjectiu deshonest , indecent , descarat , insolent

■ deshonria

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshonria</title>

Partició sil·làbica: des_hon_ri_a
Etimologia: de deshonra 1a font: s. XIV, Llull

femení antigament Paraula afrontosa.

■ deshonria

femení antigament Paraula afrontosa

■ deshonrívol

| deshonrívola

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshonrívol</title>

Etimologia: de deshonrar 1a font: s. XV

adjectiu antigament Deshonrós.

■ deshonrívol

| deshonrívola

adjectiu antigament Deshonrós

■ deshonrós

| deshonrosa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshonrós</title>

Etimologia: de deshonra 1a font: s. XX, Oller

adjectiu Que implica deshonra. Una capitulació deshonrosa.

■ deshonrós

| deshonrosa

adjectiu Que implica deshonra Una capitulació deshonrosa

■ deshonrosament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshonrosament</title>

Etimologia: de deshonrós

adverbi D’una manera deshonrosa, amb deshonra.

■ deshonrosament

adverbi D’una manera deshonrosa, amb deshonra

■ deshora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshora</title>

Etimologia: de hora 1a font: s. XX, V. Català

femení

Hora inoportuna, intempestiva.
a deshora locució adverbial Fora d’hora, a una hora intempestiva.

■ deshora

femení Hora inoportuna, intempestiva a deshora locució adverbial Fora d’hora, a una hora intempestiva

■ deshumanització

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshumanització</title>

Partició sil·làbica: des_hu_ma_nit_za_ci_ó
Etimologia: de deshumanitzar

femení

Acció de deshumanitzar o de deshumanitzar-se;
l’efecte.

■ deshumanització

femení Acció de deshumanitzar o de deshumanitzar-se l’efecte

■ deshumanitzador

| deshumanitzadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshumanitzador</title>

Etimologia: de deshumanitzar

adjectiu Que deshumanitza, o tendeix a deshumanitzar.

■ deshumanitzador

| deshumanitzadora

adjectiu Que deshumanitza, o tendeix a deshumanitzar

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ deshonrança

■ deshonrar

■ deshonrat | deshonrada

■ deshonrat | deshonrada

■ deshonria

■ deshonrívol | deshonrívola

■ deshonrívol | deshonrívola

■ deshonrós | deshonrosa

■ deshonrós | deshonrosa

■ deshonrosament

■ deshora

■ deshumanització

■ deshumanitzador | deshumanitzadora

■ deshumanitzador | deshumanitzadora

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ deshonrat

| deshonrada

■ deshonrat

| deshonrada

■ deshonrívol

| deshonrívola

■ deshonrívol

| deshonrívola

■ deshonrós

| deshonrosa

■ deshonrós

| deshonrosa

■ deshumanitzador

| deshumanitzadora

■ deshumanitzador

| deshumanitzadora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia