Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ deshonestedat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshonestedat</title>

Etimologia: de deshonest

femení

Manca d’honestedat.
Acció pròpia d’una persona deshonesta.

■ deshonestedat

femení Manca d’honestedat Acció pròpia d’una persona deshonesta

■ deshonor

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshonor</title>

Etimologia: de honor 1a font: s. XIV, Llull

masculí o femení Privació de l’honor. Tindria com un deshonor de trencar la meva prometença.

■ deshonor

masculí o femení Privació de l’honor Tindria com un deshonor de trencar la meva prometença

■ deshonorable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshonorable</title>

Etimologia: de deshonorar

adjectiu Que no és honorable.

■ deshonorable

adjectiu Que no és honorable

■ deshonorant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshonorant</title>

Etimologia: de deshonorar

adjectiu Que deshonora.

■ deshonorant

adjectiu Que deshonora

■ deshonorar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshonorar</title>

Etimologia: de deshonor

verb transitiu Privar de l’honor.

■ deshonorar

verb transitiu Privar de l’honor

■ deshonra

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshonra</title>

Etimologia: de deshonrar

femení

Pèrdua de l’honra.
Cosa que deshonra.

■ deshonra

femení Pèrdua de l’honra Cosa que deshonra

deshonrador

| deshonradora

<title type="display">deshonrador</title>

Etimologia: de deshonrar 1a font: s. XIV, Llull

adjectiu i masculí i femení Que deshonra.

deshonrador

| deshonradora

adjectiu i masculí i femení Que deshonra

■ deshonrança

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshonrança</title>

Etimologia: de deshonrar 1a font: s. XIV, Llull

femení Acció de deshonrar.

■ deshonrança

femení Acció de deshonrar

■ deshonrar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshonrar</title>

Etimologia: de honrar 1a font: s. XIV, Llull

verb transitiu Llevar l’honra.

■ deshonrar

verb transitiu Llevar l’honra

■ deshonrat

| deshonrada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deshonrat</title>

Etimologia: de deshonrar

adjectiu deshonest, indecent, descarat, insolent.

■ deshonrat

| deshonrada

adjectiu deshonest , indecent , descarat , insolent

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ deshonestedat

■ deshonor

■ deshonorable

■ deshonorant

■ deshonorar

■ deshonra

deshonrador | deshonradora

deshonrador | deshonradora

■ deshonrança

■ deshonrar

■ deshonrat | deshonrada

■ deshonrat | deshonrada

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

deshonrador

| deshonradora

deshonrador

| deshonradora

■ deshonrat

| deshonrada

■ deshonrat

| deshonrada

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia