Es mostren 88953 resultats

■ desitjablement

■ desitjablement

adverbi Com és de desitjar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desitjar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desitjar</title>

Etimologia: de desig 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
    1. Ésser, algú, atret envers alguna cosa fins al punt de voler-la posseir o atènyer. Desitjava els honors i les riqueses.
    2. especialment Sentir desigs amorosos o sensuals.
  2. Tenir el desig de. Desitjaria saber què fa en aquests moments.
  3. per analogia Desitjar la mort d’algú. Desitgem un bon viatge al teu germà.
  4. deixar a desitjar Ésser imperfecte, defectuós.
  5. fer-se desitjar Fer-se esperar.

■ desitjar

verb transitiu Ésser, algú, atret envers alguna cosa fins al punt de voler-la posseir o atènyer Desitjava els honors i les riqueses especialment Sentir desigs amorosos o sensuals Tenir el desig de Desitjaria saber què fa en aquests moments per analogia Desitjar la mort d’algú Desitgem un bon viatge al teu germà deixar a desitjar Ésser imperfecte, defectuós fer-se desitjar Fer-se esperar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desitjós
| desitjosa

■ desitjós
| desitjosa

adjectiu Que desitja alguna cosa Està desitjós d’elogis
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desjunyiment

■ desjunyiment

masculí Acció de desjunyir o de desjunyir-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desjunyir

■ desjunyir

verb transitiu Fer cessar d’estar junyit pronominal Cessar d’estar junyit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deslabialització

■ deslabialització

femení fonètica, fonologia Acció de deslabialitzar l’efecte
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deslabialitzar

■ deslabialitzar

verb transitiu fonètica, fonologia Fer perdre a una articulació el seu caràcter normalment labialitzat en unes circumstàncies determinades
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

deslegalització


<title type="display">deslegalització</title>

Partició sil·làbica: des_le_ga_lit_za_ci_ó
femení dret Tècnica jurídica consistent a autoritzar el govern, per mitjà d’una norma de rang legal, a regular matèries que fins aquell moment eren regulades per llei.

deslegalització

femení dret Tècnica jurídica consistent a autoritzar el govern, per mitjà d’una norma de rang legal, a regular matèries que fins aquell moment eren regulades per llei
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desllaçar

■ desllaçar

verb transitiu Desfer el llaç o els llaços que lliguen o corden una cosa Desllaçar el davantal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desllanar

■ desllanar

verb transitiu adoberia Treure, sense destruir-la, la llana de les pells
Informació complementària
Traducció