Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

deslegalització

<title type="display">deslegalització</title>

Partició sil·làbica: des_le_ga_lit_za_ci_ó

femení dret Tècnica jurídica consistent a autoritzar el govern, per mitjà d’una norma de rang legal, a regular matèries que fins aquell moment eren regulades per llei.

deslegalització

femení dret Tècnica jurídica consistent a autoritzar el govern, per mitjà d’una norma de rang legal, a regular matèries que fins aquell moment eren regulades per llei

■ desllaçar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desllaçar</title>

Etimologia: de llaçar 1a font: s. XIV, Llull

verb transitiu Desfer el llaç o els llaços que lliguen o corden (una cosa). Desllaçar el davantal.

■ desllaçar

verb transitiu Desfer el llaç o els llaços que lliguen o corden una cosa Desllaçar el davantal

■ desllanar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desllanar</title>

Etimologia: de llana

verb transitiu adoberia Treure, sense destruir-la, la llana de les pells.

■ desllanar

verb transitiu adoberia Treure, sense destruir-la, la llana de les pells

■ desllanatge

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desllanatge</title>

Etimologia: de desllanar

masculí adoberia Operació de desllanar les pells i els cuirs.

■ desllanatge

masculí adoberia Operació de desllanar les pells i els cuirs

■ desllastar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desllastar</title>

Etimologia: de llastar

verb transitiu Descarregar una embarcació del seu llast.

■ desllastar

verb transitiu Descarregar una embarcació del seu llast

■ desllavassar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desllavassar</title>

Etimologia: de llavar

verb transitiu Aclarir massa (un guisat o altre menjar) per excés d’aigua; aigualir.

■ desllavassar

verb transitiu Aclarir massa un guisat o altre menjar per excés d’aigua aigualir

■ deslleial

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deslleial</title>

Partició sil·làbica: des_lle_ial
Etimologia: de lleial 1a font: s. XIV, Llull

adjectiu No lleial. Un company deslleial. Una conducta deslleial.

■ deslleial

adjectiu No lleial Un company deslleial Una conducta deslleial

■ deslleialment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deslleialment</title>

Partició sil·làbica: des_lle_ial_ment
Etimologia: de deslleial 1a font: s. XIV, Eiximenis

adverbi D’una manera deslleial.

■ deslleialment

adverbi D’una manera deslleial

■ deslleialtat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deslleialtat</title>

Partició sil·làbica: des_lle_ial_tat
Etimologia: de deslleial 1a font: s. XIII, Desclot

femení Manca de lleialtat.

■ deslleialtat

femení Manca de lleialtat

desllenguar

<title type="display">desllenguar</title>

verb transitiu Llevar la llengua.

desllenguar

verb transitiu Llevar la llengua