Es mostren 88940 resultats

■ desllustrar

■ desllustrar

verb transitiu Fer perdre el seu llustre a alguna cosa pronominal Perdre alguna cosa el seu llustre transitiu indústria vidriera Fer que el vidre o el cristall perdin llur transparència i esdevinguin opacs
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deslocalització


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deslocalització</title>

Partició sil·làbica: des_lo_ca_lit_za_ci_ó
Etimologia: de localització
    femení
    1. Acció de deslocalitzar;
    2. l’efecte.
  2. química En una molècula, un ió o un radical, tipus de distribució electrònica segons la qual certs electrons π no són entre dos nuclis formant enllaços dobles, sinó que hom pot considerar que són en orbitals moleculars que resulten de la combinació d’orbitals atòmics provinents de tres àtoms o més.

■ deslocalització

femení Acció de deslocalitzar l’efecte química En una molècula, un ió o un radical, tipus de distribució electrònica segons la qual certs electrons π no són entre dos nuclis formant enllaços dobles, sinó que hom pot considerar que són en orbitals moleculars que resulten de la combinació d’orbitals atòmics provinents de tres àtoms o més
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deslocalitzar

■ deslocalitzar

verb transitiu economia Treure un procés de producció d’una localització ja establerta
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desmagnetització

■ desmagnetització

femení electricitat Acció de desmagnetitzar o de desmagnetitzar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desmagnetitzar

■ desmagnetitzar

verb electricitat transitiu Fer cessar d’estar magnetitzat pronominal Cessar d’estar magnetitzat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desmai


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desmai</title>

Partició sil·làbica: des_mai
Etimologia: de desmaiar 1a font: c. 1900, Verdaguer
    masculí
  1. patologia Pèrdua dels sentits, de durada breu, acompanyada a vegades de convulsions.
  2. botànica i jardineria Arbre de la família de les salicàcies (Salix babylonica), d’escorça clivellada, de branques penjants i de fulles de color verd pàl·lid.

■ desmai

masculí patologia Pèrdua dels sentits, de durada breu, acompanyada a vegades de convulsions botànica i jardineria Arbre de la família de les salicàcies Salix babylonica , d’escorça clivellada, de branques penjants i de fulles de color verd pàllid
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desmaiar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desmaiar</title>

Partició sil·làbica: des_ma_iar
Etimologia: del fr. ant. esmaiier ‘pertorbar, inquietar, espantar-se’, provinent d’un germ *izmagan o del ll. vg. *exmagare ‘privar de forces’, der. del germ. magan ‘tenir força’ 1a font: c. 1330, Muntaner
    verb
  1. intransitiu Perdre el coratge, l’ànim. Encara que les dificultats semblin insuperables cal no desmaiar.
  2. pronominal patologia Tenir un desmai.

■ desmaiar

verb intransitiu Perdre el coratge, l’ànim Encara que les dificultats semblin insuperables cal no desmaiar pronominal patologia Tenir un desmai
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desmaiat
| desmaiada

■ desmaiat
| desmaiada

adjectiu Mancat de coratge, d’ànim Que ha perdut els sentits Mancat d’intensitat especialment Dit dels colors poc vius
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desmallar

■ desmallar

verb transitiu Desfer les malles d’una xarxa, d’un filat, etc pronominal Desfer-se les malles transitiu Treure el peix pres a les malles d’una xarxa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desmamador
| desmamadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desmamador</title>

Etimologia: de desmamar
  1. adjectiu Que serveix per a desmamar.
  2. masculí Dispositiu usat per a desmamar els animals, especialment els vedells, consistent en un instrument de ferro amb punxes que hom posa a les mamelles de les vaques, al coll dels vedells, etc.

■ desmamador
| desmamadora

adjectiu Que serveix per a desmamar masculí Dispositiu usat per a desmamar els animals, especialment els vedells, consistent en un instrument de ferro amb punxes que hom posa a les mamelles de les vaques, al coll dels vedells, etc