Es mostren 88939 resultats

■ desnuar

■ desnuar

verb transitiu Fer cessar d’estar nuat Desnuar una corda pronominal Cessar d’estar nuat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desnucar

■ desnucar

verb transitiu Dislocar o fracturar els ossos de la nuca pronominal Tingué un accident i es desnucà
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desnuclearització

■ desnuclearització

femení ciències polítiques i ciències militars Acció de desnuclearitzar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desnuclearitzar

■ desnuclearitzar

verb transitiu ciències polítiques i ciències militars Prohibir en una regió, un país, etc la fabricació, la installació, l’emmagatzematge i el trànsit de qualsevol material nuclear
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

desnugador
| desnugadora

desnugador
| desnugadora

adjectiu dialectal desnuador
Gran Diccionari de la llengua catalana

desnugament

desnugament

masculí dialectal desnuament
Gran Diccionari de la llengua catalana

desnugar

desnugar

verb transitiu i pronominal dialectal desnuar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desnutrició

■ desnutrició

femení patologia Trastorn en la nutrició degut al predomini de la desassimilació sobre l’assimilació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desobediència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desobediència</title>

Partició sil·làbica: des_o_be_di_èn_ci_a
Etimologia: de desobedient 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Acció de desobeir. Castigar la desobediència.
  2. Disposició a desobeir. La desobediència és un defecte greu.
  3. desobediència civil Nom amb què també és coneguda la resistència pacífica.

■ desobediència

femení Acció de desobeir Castigar la desobediència Disposició a desobeir La desobediència és un defecte greu desobediència civil Nom amb què també és coneguda la resistència pacífica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desobedient

■ desobedient

adjectiu Que desobeeix Ésser desobedient nàutica Dit del vaixell que triga a respondre als moviments del timó o que vira a la banda oposada a la que hom vol caure
Informació complementària
Traducció