Es mostren 88940 resultats

■ desodoració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desodoració</title>

Partició sil·làbica: des_o_do_ra_ci_ó
Etimologia: de desodorar
    femení
  1. alimentació, indústries alimentàries Eliminació de components causants d’aromes i gusts desagradables en els aliments.
  2. tecnologia Operació d’eliminar les pudors i olors estranyes d’un local, un frigorífic o un objecte qualsevol.

■ desodoració

femení alimentació, indústries alimentàries Eliminació de components causants d’aromes i gusts desagradables en els aliments tecnologia Operació d’eliminar les pudors i olors estranyes d’un local, un frigorífic o un objecte qualsevol
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desodorant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desodorant</title>

Partició sil·làbica: des_o_do_rant
Etimologia: de desodorar
    adjectiu i masculí
  1. cosmètica i perfumeria Dit de la substància emprada per a contrarestar la pudor del cos humà produïda per la descomposició bacteriana de la matèria orgànica continguda en la suor.
  2. química industrial Dit de qualsevol de les substàncies emprades per a portar a terme una desodoració.

■ desodorant

adjectiu i masculí cosmètica i perfumeria Dit de la substància emprada per a contrarestar la pudor del cos humà produïda per la descomposició bacteriana de la matèria orgànica continguda en la suor química industrial Dit de qualsevol de les substàncies emprades per a portar a terme una desodoració
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desodorar

■ desodorar

verb transitiu Llevar una olor Neutralitzar una mala olor per mitjà d’un desodorant Sotmetre a desodoració
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desodoritzar

■ desodoritzar

verb transitiu Desodorar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desoir

■ desoir

verb transitiu desatendre 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desolació

■ desolació

femení Acció de desolar l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desoladament

■ desoladament

adverbi Amb desolació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desolador
| desoladora

■ desolador
| desoladora

adjectiu Que desola
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desolar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desolar</title>

Etimologia: del ll. desolare ‘devastar, deixar desert’ 1a font: 1403
    verb transitiu
  1. Arruïnar (un país) destruint tot el que hi ha.
  2. Colpir (algú) una desgràcia, una pèrdua, etc., deixant-lo com si li faltés tot. La mort de la seva promesa el va desolar.

■ desolar

verb transitiu Arruïnar un país destruint tot el que hi ha Colpir algú una desgràcia, una pèrdua, etc, deixant-lo com si li faltés tot La mort de la seva promesa el va desolar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desolat
| desolada

■ desolat
| desolada

adjectiu Dit d’un indret inhabitat, desert, abandonat Afligit profundament, colpit, a causa d’una desgràcia, una pèrdua, etc per extensió Que denota una gran aflicció i un gran desconsol
Informació complementària
Traducció