Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ desorientar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desorientar</title>

Partició sil·làbica: des_o_ri_en_tar
Etimologia: de orientar

verb

1. transitiu Fer perdre l’orientació. Les tortuositats del camí van acabar per desorientar-los.
2. pronominal Perdre l’orientació. És un mal excursionista: es desorienta molt sovint.
figuradament
1. transitiu Fer que algú no estigui segur de com són les coses, d’allò que ha de fer; desconcertar.
2. pronominal No li diguis tantes coses, que es desorienta.

■ desorientar

verb transitiu Fer perdre l’orientació Les tortuositats del camí van acabar per desorientar-los pronominal Perdre l’orientació És un mal excursionista es desorienta molt sovint figuradament transitiu Fer que algú no estigui segur de com són les coses, d’allò que ha de fer desconcertar pronominal No li diguis tantes coses, que es desorienta

■ desorientat

| desorientada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desorientat</title>

Partició sil·làbica: des_o_ri_en_tat
Etimologia: de desorientar 1a font: s. XX, Ruyra

adjectiu No orientat, sense orientació.

■ desorientat

| desorientada

adjectiu No orientat, sense orientació

■ desormeig

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desormeig</title>

Partició sil·làbica: des_or_meig
Etimologia: de desormejar

masculí nàutica Acció de desormejar.

■ desormeig

masculí nàutica Acció de desormejar

■ desormejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desormejar</title>

Partició sil·làbica: des_or_me_jar
Etimologia: de ormejar

verb transitiu nàutica Desaparellar.

■ desormejar

verb transitiu nàutica Desaparellar

■ desornar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desornar</title>

Partició sil·làbica: des_or_nar
Etimologia: de ornar

verb transitiu Desadornar.

■ desornar

verb transitiu Desadornar

■ desossar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desossar</title>

Partició sil·làbica: des_os_sar
Etimologia: de os¹

verb transitiu Separar els ossos dels teixits conjuntiu i muscular que els envolten.

■ desossar

verb transitiu Separar els ossos dels teixits conjuntiu i muscular que els envolten

desoxi-

<title type="display">desoxi-</title>

química orgànica Prefix que en un compost orgànic indica que aquest ha estat desoxigenat i, doncs, que no té tants oxígens com aquell de què deriva.

desoxi-

química orgànica Prefix que en un compost orgànic indica que aquest ha estat desoxigenat i, doncs, que no té tants oxígens com aquell de què deriva

■ desoxidació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desoxidació</title>

Partició sil·làbica: des_o_xi_da_ci_ó
Etimologia: de desoxidar

femení

metal·lúrgia

química

Acció de desoxidar;
l’efecte.

■ desoxidació

femení metallúrgia i química Acció de desoxidar l’efecte

■ desoxidant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desoxidant</title>

Partició sil·làbica: des_o_xi_dant
Etimologia: de desoxidar

metal·lúrgia

química

adjectiu Que desoxida.
masculí Producte emprat per a eliminar l’oxigen d’una substància.
masculí Reductor.

■ desoxidant

metallúrgia i química adjectiu Que desoxida masculí Producte emprat per a eliminar l’oxigen d’una substància masculí Reductor

■ desoxidar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desoxidar</title>

Partició sil·làbica: des_o_xi_dar
Etimologia: de oxidar

verb transitiu metal·lúrgia i química Eliminar l’oxigen, generalment en forma d’òxid, dels productes que en contenen, especialment dels metalls.

■ desoxidar

verb transitiu metallúrgia i química Eliminar l’oxigen, generalment en forma d’òxid, dels productes que en contenen, especialment dels metalls