Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ desviat

| desviada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desviat</title>

Partició sil·làbica: des_vi_at
Etimologia: de desviar 1a font: 1405

adjectiu Apartat del bon camí o de la direcció normal.

■ desviat

| desviada

adjectiu Apartat del bon camí o de la direcció normal

■ desvinculació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desvinculació</title>

Partició sil·làbica: des_vin_cu_la_ci_ó
Etimologia: de desvincular

femení

Acció de desvincular o de desvincular-se;
l’efecte.

■ desvinculació

femení Acció de desvincular o de desvincular-se l’efecte

■ desvincular

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desvincular</title>

Etimologia: de vincular

verb

transitiu Fer cessar d’estar vinculat.
pronominal Cessar d’estar vinculat.

■ desvincular

verb transitiu Fer cessar d’estar vinculat pronominal Cessar d’estar vinculat

■ desvirar¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desvirar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de vira

verb

transitiu

indústries del calçat Retallar el que sobra de la sola de la sabata després de cosida.
Desvironar.

Vegeu també:

■ desvirar¹

verb transitiu indústries del calçat Retallar el que sobra de la sola de la sabata després de cosida Desvironar Vegeu també desvirar 2

■ desvirar²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desvirar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de virar¹

verb transitiu nàutica Donar voltes al torn d’un molinet o un argue en sentit contrari al que hom li donà per virar un cap, un cable, etc.

Vegeu també:
desvirar¹

■ desvirar²

verb transitiu nàutica Donar voltes al torn d’un molinet o un argue en sentit contrari al que hom li donà per virar un cap, un cable, etc Vegeu també desvirar 1

■ desvirgar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desvirgar</title>

Etimologia: de des- i el ll. virgo ‘verge’

verb transitiu vulgarment Desflorar.

■ desvirgar

verb transitiu vulgarment Desflorar

desvirginar

<title type="display">desvirginar</title>

Etimologia: del ll. devirginare, amb el prefix cat. des- 1a font: 1507, Nebrija-Busa

verb transitiu antigament desflorar.

desvirginar

verb transitiu antigament desflorar

■ desvironar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desvironar</title>

verb transitiu Treure el viró (d’una capa, etc.).

■ desvironar

verb transitiu Treure el viró d’una capa, etc

■ desvirtuar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desvirtuar</title>

Partició sil·làbica: des_vir_tu_ar
Etimologia: de virtut

verb

transitiu

Llevar virtut, força, eficàcia, a una cosa.
Rebaixar el mèrit d’una acció.

■ desvirtuar

verb transitiu Llevar virtut, força, eficàcia, a una cosa Rebaixar el mèrit d’una acció

desvitalitzar

<title type="display">desvitalitzar</title>

verb transitiu odontologia Retirar la polpa viva, necrosada o gangrenada (d’una dent).

desvitalitzar

verb transitiu odontologia Retirar la polpa viva, necrosada o gangrenada d’una dent