Es mostren 88939 resultats

■ detecció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">detecció</title>

Partició sil·làbica: de_tec_ci_ó
Etimologia: del ll. detectio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de detectar;
    2. l’efecte.
  2. radiotècnia Desmodulació mitjançant un detector.
  3. tàctica Descobriment de la presència d’un objecte, d’una unitat naval o aèria, etc., generalment per mitjà d’ones acústiques, ultrasonores o electromagnètiques.

■ detecció

femení Acció de detectar l’efecte radiotècnia Desmodulació mitjançant un detector tàctica Descobriment de la presència d’un objecte, d’una unitat naval o aèria, etc, generalment per mitjà d’ones acústiques, ultrasonores o electromagnètiques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ detectar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">detectar</title>

Etimologia: calc del llatinisme angl. to detect, íd., del ll. detectus, -a, -um, participi de detegĕre ‘descobrir’, der. de tegĕre ‘cobrir’
    verb transitiu
    1. Descobrir (la presència d’alguna cosa) mitjançant un procediment físic.
    2. per extensió Descobrir a través d’indicis. Detectar un estat d’opinió.
  2. radiotècnia i tàctica Efectuar una detecció.

■ detectar

verb transitiu Descobrir la presència d’alguna cosa mitjançant un procediment físic per extensió Descobrir a través d’indicis Detectar un estat d’opinió radiotècnia i tàctica Efectuar una detecció
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ detectiu
| detectiva

■ detectiu
| detectiva

masculí i femení Persona que té per ocupació de fer investigacions privades, tant de tipus criminal com personal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ detectivesc
| detectivesca

■ detectivesc
| detectivesca

adjectiu Relatiu o pertanyent als detectius
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ detector
| detectora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">detector</title>

Etimologia: del ll. detector, -ōris, íd.
  1. adjectiu Que detecta.
  2. masculí
    1. Qualsevol aparell o dispositiu utilitzat per a detectar la presència d’una propietat o fenomen físic, com ara una radiació.
    2. electrònica Fotodetector.
    3. partícules elementals Aparell que permet de determinar el pas d’una partícula i d’evidenciar-ne l’energia.
    4. radiotècnia Dispositiu sensible als corrents elèctrics d’alta freqüència que permet de revelar la presència d’ones o d’oscil·lacions radioelèctriques i, eventualment, separar el senyal original que les modula per tal d’obtenir-ne les informacions útils.
    5. detector de mentides penologia Instrument que registra la pressió arterial, el ritme del pols i de la respiració i altres fenòmens i permet d’indicar en alguns casos si l’individu està mentint.
    6. detector de metalls mineria Cercametalls.

■ detector
| detectora

adjectiu Que detecta masculí Qualsevol aparell o dispositiu utilitzat per a detectar la presència d’una propietat o fenomen físic, com ara una radiació electrònica Fotodetector partícules elementals Aparell que permet de determinar el pas d’una partícula i d’evidenciar-ne l’energia radiotècnia Dispositiu sensible als corrents elèctrics d’alta freqüència que permet de revelar la presència d’ones o d’oscillacions radioelèctriques i, eventualment, separar el senyal original que les modula per tal d’obtenir-ne les informacions útils detector de mentides penologia Instrument que registra la…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ detenció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">detenció</title>

Partició sil·làbica: de_ten_ci_ó
Etimologia: del ll. detentio, -ōnis, íd. 1a font: 1460
    femení
    1. Acció de detenir;
    2. l’efecte.
  2. dret penal Acció mitjançant la qual la policia judicial o governativa limita la llibertat d’una persona i la reté, per tal com la suposa relacionada amb algun fet delictuós (detenció preventiva), o en virtut d’un manament de l’autoritat judicial.
  3. Deteniment.

■ detenció

femení Acció de detenir l’efecte dret penal Acció mitjançant la qual la policia judicial o governativa limita la llibertat d’una persona i la reté, per tal com la suposa relacionada amb algun fet delictuós detenció preventiva , o en virtut d’un manament de l’autoritat judicial Deteniment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

detenidor
| detenidora

detenidor
| detenidora

masculí i femení Detentor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deteniment

■ deteniment

masculí Acció de detenir-se v detenir 2 2 Ho hem estudiat amb deteniment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ detenir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">detenir</title>

Etimologia: del ll. detĭnēre, íd., der. de tenēre ‘tenir agafat; aguantar; retenir’ 1a font: s. XIII, CTort.
    verb
  1. transitiu Impedir d’anar endavant. Ens detingué la teva arribada.
  2. pronominal
    1. Cessar de moure’s, de prosseguir una acció.
    2. especialment Aturar-se a reflexionar abans de fer una cosa. Ens hem detingut molt de temps en l’examen d’aquesta teoria.
  3. transitiu Guardar, algú, alguna cosa en la seva possessió, mantenir, no deixar perdre. Ha detingut el títol de campió durant tres anys.
  4. transitiu dret Practicar una detenció.

■ detenir

verb transitiu Impedir d’anar endavant Ens detingué la teva arribada pronominal Cessar de moure’s, de prosseguir una acció especialment Aturar-se a reflexionar abans de fer una cosa Ens hem detingut molt de temps en l’examen d’aquesta teoria transitiu Guardar, algú, alguna cosa en la seva possessió, mantenir, no deixar perdre Ha detingut el títol de campió durant tres anys transitiu dret Practicar una detenció
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ detentor
| detentora

■ detentor
| detentora

masculí i femení Persona que deté alguna cosa El detentor del títol
Informació complementària
Traducció