Es mostren 88953 resultats

detectivesc
| detectivesca

detectivesc
| detectivesca

detector
| detectora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">detector</title>

Accessory
Etimologia: del ll. detector, -ōris, íd.
Body
  1. adjectiu Que detecta.
  2. masculí
    1. Qualsevol aparell o dispositiu utilitzat per a detectar la presència d’una propietat o fenomen físic, com ara una radiació.
    2. electrònica Fotodetector.
    3. partícules elementals Aparell que permet de determinar el pas d’una partícula i d’evidenciar-ne l’energia.
    4. radiotècnia Dispositiu sensible als corrents elèctrics d’alta freqüència que permet de revelar la presència d’ones o d’oscil·lacions radioelèctriques i, eventualment, separar el senyal original que les modula per tal d’obtenir-ne les informacions útils.
    5. detector de mentides penologia Instrument que registra la pressió arterial, el ritme del pols i de la respiració i altres fenòmens i permet d’indicar en alguns casos si l’individu està mentint.
    6. detector de metalls mineria Cercametalls.

detector
| detectora

detenció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">detenció</title>

Accessory
Partició sil·làbica: de_ten_ci_ó
Etimologia: del ll. detentio, -ōnis, íd. 1a font: 1460
Body
    femení
    1. Acció de detenir;
    2. l’efecte.
  1. dret penal Acció mitjançant la qual la policia judicial o governativa limita la llibertat d’una persona i la reté, per tal com la suposa relacionada amb algun fet delictuós (detenció preventiva), o en virtut d’un manament de l’autoritat judicial.
  2. Deteniment.

detenció

detenidor
| detenidora

detenidor
| detenidora

deteniment

deteniment

detenir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">detenir</title>

Accessory
Etimologia: del ll. detĭnēre, íd., der. de tenēre ‘tenir agafat; aguantar; retenir’ 1a font: s. XIII, CTort.
Body
    verb
  1. transitiu Impedir d’anar endavant. Ens detingué la teva arribada.
  2. pronominal
    1. Cessar de moure’s, de prosseguir una acció.
    2. especialment Aturar-se a reflexionar abans de fer una cosa. Ens hem detingut molt de temps en l’examen d’aquesta teoria.
  3. transitiu Guardar, algú, alguna cosa en la seva possessió, mantenir, no deixar perdre. Ha detingut el títol de campió durant tres anys.
  4. transitiu dret Practicar una detenció.

detenir

detentor
| detentora

detentor
| detentora

Informació complementària

detergent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">detergent</title>

Accessory
Etimologia: del ll. detergens, -ntis, participi pres. de detergēre ‘eixugar, netejar, polir’, probablement de creació anglesa
Body
  1. adjectiu Que detergeix.
  2. masculí
    1. medicina Medicament que hom aplica sobre les plagues, les ferides, per provocar llur neteja, una regeneració dels teixits superficials i, consegüentment, llur cicatrització.
    2. química Producte químic que, dissolt o dispers en aigua o uns altres dissolvents, es caracteritza per la propietat de modificar-ne profundament la tensió superficial, amb la qual cosa la solució o la dispersió adquireix la capacitat humectant i emulsionant necessària per a produir l’efecte netejador que confereix a aquell producte la principal aplicació pràctica.
    3. química industrial Barreja o preparació comercial, d’aplicació en el rentament, que conté l’agent tensioactiu juntament amb uns altres productes, adjuvants o vigoritzants, uns altres additius i matèries de càrrega.

detergent

detergir

detergir

deterior

deterior