Es mostren 88940 resultats

■ detentor
| detentora

■ detentor
| detentora

masculí i femení Persona que deté alguna cosa El detentor del títol
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ detergent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">detergent</title>

Etimologia: del ll. detergens, -ntis, participi pres. de detergēre ‘eixugar, netejar, polir’, probablement de creació anglesa
  1. adjectiu Que detergeix.
  2. masculí
    1. medicina Medicament que hom aplica sobre les plagues, les ferides, per provocar llur neteja, una regeneració dels teixits superficials i, consegüentment, llur cicatrització.
    2. química Producte químic que, dissolt o dispers en aigua o uns altres dissolvents, es caracteritza per la propietat de modificar-ne profundament la tensió superficial, amb la qual cosa la solució o la dispersió adquireix la capacitat humectant i emulsionant necessària per a produir l’efecte netejador que confereix a aquell producte la principal aplicació pràctica.
    3. química industrial Barreja o preparació comercial, d’aplicació en el rentament, que conté l’agent tensioactiu juntament amb uns altres productes, adjuvants o vigoritzants, uns altres additius i matèries de càrrega.

■ detergent

adjectiu Que detergeix masculí medicina Medicament que hom aplica sobre les plagues, les ferides, per provocar llur neteja, una regeneració dels teixits superficials i, consegüentment, llur cicatrització química Producte químic que, dissolt o dispers en aigua o uns altres dissolvents, es caracteritza per la propietat de modificar-ne profundament la tensió superficial, amb la qual cosa la solució o la dispersió adquireix la capacitat humectant i emulsionant necessària per a produir l’efecte netejador que confereix a aquell producte la principal aplicació pràctica química industrial Barreja o…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ detergir

■ detergir

verb transitiu medicina Netejar una plaga, una ferida, eliminant-ne les secrecions que la recobreixen Netejar amb detergent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

deterior

deterior

adjectiu antigament Pitjor
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deterioració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deterioració</title>

Partició sil·làbica: de_te_ri_o_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. deterioratio, -ōnis, íd. 1a font: 1391
    femení
    1. Acció de deteriorar o de deteriorar-se;
    2. l’efecte.
  2. alimentació, indústries alimentàries Evolució d’un aliment que el porta a no ésser acceptable per al consum humà.
  3. patologia Procés pel qual hom perd progressivament les facultats psíquiques o físiques o ambdues alhora.

■ deterioració

femení Acció de deteriorar o de deteriorar-se l’efecte alimentació, indústries alimentàries Evolució d’un aliment que el porta a no ésser acceptable per al consum humà patologia Procés pel qual hom perd progressivament les facultats psíquiques o físiques o ambdues alhora
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deteriorament

■ deteriorament

masculí Deterioració
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deteriorar

■ deteriorar

verb transitiu i pronominal Espatllar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ determinabilitat

■ determinabilitat

femení Qualitat de determinable
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ determinable

■ determinable

adjectiu Susceptible d’ésser determinat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ determinació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">determinació</title>

Partició sil·làbica: de_ter_mi_na_ci_ó
Etimologia: del ll. determinatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de determinar o de determinar-se;
    2. l’efecte.
  2. Qualitat de determinat.
  3. biologia i genètica Procés mitjançant el qual els organismes o llurs cèl·lules tendeixen vers un determinat desenvolupament per una via específica. Determinació cel·lular. Determinació sexual.
  4. gramàtica Relació entre dos elements gramaticals, l’un dels quals, el determinat, depèn de l’altre, anomenat determinant.

■ determinació

femení Acció de determinar o de determinar-se l’efecte Qualitat de determinat biologia i genètica Procés mitjançant el qual els organismes o llurs cèllules tendeixen vers un determinat desenvolupament per una via específica Determinació cellular Determinació sexual gramàtica Relació entre dos elements gramaticals, l’un dels quals, el determinat , depèn de l’altre, anomenat determinant
Informació complementària
Traducció