Es mostren 88953 resultats

■ deterioració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deterioració</title>

Partició sil·làbica: de_te_ri_o_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. deterioratio, -ōnis, íd. 1a font: 1391
    femení
    1. Acció de deteriorar o de deteriorar-se;
    2. l’efecte.
  2. alimentació, indústries alimentàries Evolució d’un aliment que el porta a no ésser acceptable per al consum humà.
  3. patologia Procés pel qual hom perd progressivament les facultats psíquiques o físiques o ambdues alhora.

■ deterioració

femení Acció de deteriorar o de deteriorar-se l’efecte alimentació, indústries alimentàries Evolució d’un aliment que el porta a no ésser acceptable per al consum humà patologia Procés pel qual hom perd progressivament les facultats psíquiques o físiques o ambdues alhora
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deteriorament

■ deteriorament

masculí Deterioració
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deteriorar

■ deteriorar

verb transitiu i pronominal Espatllar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ determinabilitat

■ determinabilitat

femení Qualitat de determinable
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ determinable

■ determinable

adjectiu Susceptible d’ésser determinat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ determinació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">determinació</title>

Partició sil·làbica: de_ter_mi_na_ci_ó
Etimologia: del ll. determinatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de determinar o de determinar-se;
    2. l’efecte.
  2. Qualitat de determinat.
  3. biologia i genètica Procés mitjançant el qual els organismes o llurs cèl·lules tendeixen vers un determinat desenvolupament per una via específica. Determinació cel·lular. Determinació sexual.
  4. gramàtica Relació entre dos elements gramaticals, l’un dels quals, el determinat, depèn de l’altre, anomenat determinant.

■ determinació

femení Acció de determinar o de determinar-se l’efecte Qualitat de determinat biologia i genètica Procés mitjançant el qual els organismes o llurs cèllules tendeixen vers un determinat desenvolupament per una via específica Determinació cellular Determinació sexual gramàtica Relació entre dos elements gramaticals, l’un dels quals, el determinat , depèn de l’altre, anomenat determinant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ determinadament

■ determinadament

adverbi D’una manera determinada, amb determinació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ determinant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">determinant</title>

Etimologia: de determinar
    1. adjectiu Que determina.
    2. masculí o femení Factor determinant. Els determinants de la revolució, de la guerra. Determinants polítiques, econòmiques.
  2. adjectiu i masculí [abreviatura det.] gramàtica En la determinació, element que funciona com a complement d’una altra unitat.

■ determinant

adjectiu Que determina masculí o femení Factor determinant Els determinants de la revolució, de la guerra Determinants polítiques, econòmiques adjectiu i masculí abreviatura det gramàtica En la determinació, element que funciona com a complement d’una altra unitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ determinar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">determinar</title>

Etimologia: del ll. determinare ‘posar límits; decidir’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Fixar, establir, exactament (alguna cosa) com a resultat d’una deliberació, d’un raonament, d’una investigació. Encara no hem determinat l’hora de la sortida. Determinar la densitat d’un cos.
    2. biologia Establir a quina espècie o tàxon pertany un organisme concret.
    1. transitiu Decidir, portar a una decisió. Va determinar d’anar-hi. Aquesta consideració el va determinar a callar.
    2. pronominal Abans de determinar-nos reflexionem bé el que volem fer.
  3. transitiu Ésser la causa immediata d’alguna cosa. Aquesta esllavissada ha determinat la caiguda de la paret.
  4. transitiu gramàtica Aportar (a un substantiu) una especificació de caràcter no qualitatiu que en restringeix el referent i el fa més precís i concret. Els adjectius demostratius determinen el nom.

■ determinar

verb transitiu Fixar, establir, exactament alguna cosa com a resultat d’una deliberació, d’un raonament, d’una investigació Encara no hem determinat l’hora de la sortida Determinar la densitat d’un cos biologia Establir a quina espècie o tàxon pertany un organisme concret transitiu Decidir, portar a una decisió Va determinar d’anar-hi Aquesta consideració el va determinar a callar pronominal Abans de determinar-nos reflexionem bé el que volem fer transitiu Ésser la causa immediata d’alguna cosa Aquesta esllavissada ha determinat la caiguda de la paret transitiu gramàtica Aportar a un…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ determinat
| determinada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">determinat</title>

Etimologia: de determinar
  1. adjectiu Fixat exactament.
  2. adjectiu Concret, especial, particular. Aquests privilegis solament es concedeixen a casos determinats.
  3. adjectiu Decidit, resolt a prendre una determinació i a mantenir-la. Ja estic determinat: demà vindré.
  4. adjectiu gramàtica Dit d’una de les dues classes d’article segons la classificació tradicional.
  5. adjectiu i masculí gramàtica En la determinació, element que és completat per una altra unitat.

■ determinat
| determinada

adjectiu Fixat exactament adjectiu Concret, especial, particular Aquests privilegis solament es concedeixen a casos determinats adjectiu Decidit, resolt a prendre una determinació i a mantenir-la Ja estic determinat demà vindré adjectiu gramàtica Dit d’una de les dues classes d’article segons la classificació tradicional adjectiu i masculí gramàtica En la determinació, element que és completat per una altra unitat
Informació complementària
Traducció