Es mostren 88953 resultats

■ determinatiu
| determinativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">determinatiu</title>

Partició sil·làbica: de_ter_mi_na_tiu
Etimologia: del b. ll. determinativus, -a, -um, íd. 1a font: 1888, DLab.
  1. adjectiu Que determina.
  2. adjectiu i masculí gramàtica
    1. Terme aplicat als adjectius per diferenciar-los dels que són qualificatius.
    2. per extensió Dit de qualsevol forma gramatical que acompanyi el substantiu sense indicar-ne cap qualitat.

■ determinatiu
| determinativa

adjectiu Que determina adjectiu i masculí gramàtica Terme aplicat als adjectius per diferenciar-los dels que són qualificatius per extensió Dit de qualsevol forma gramatical que acompanyi el substantiu sense indicar-ne cap qualitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ determini

■ determini

masculí determinació 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ determinisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">determinisme</title>

Etimologia: de determini
    masculí
  1. filosofia Doctrina i sistema filosòfic segons els quals qualsevol fet fenomènic és resultat necessari d’un conjunt de determinacions que poden ésser expressades i sintetitzades en una sèrie de lleis universals.
  2. filosofia Fatalisme.
  3. geografia Corrent del pensament geogràfic que intenta d’explicar els fets mitjançant la influència decisiva dels condicionaments naturals.

■ determinisme

masculí filosofia Doctrina i sistema filosòfic segons els quals qualsevol fet fenomènic és resultat necessari d’un conjunt de determinacions que poden ésser expressades i sintetitzades en una sèrie de lleis universals filosofia Fatalisme geografia Corrent del pensament geogràfic que intenta d’explicar els fets mitjançant la influència decisiva dels condicionaments naturals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ determinista

■ determinista

masculí i femení Partidari del determinisme adjectiu Relatiu o pertanyent al determinisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ detersió

■ detersió

femení Acció de detergir l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ detersiu
| detersiva

■ detersiu
| detersiva

adjectiu i masculí Detergent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ detestable

■ detestable

adjectiu Digne d’ésser detestat Aduladors detestables La traïció és detestable Extremament dolent Un gust, un estil, detestables
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ detestablement

■ detestablement

adverbi D’una manera detestable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ detestació

■ detestació

femení Acció de detestar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ detestar

■ detestar

verb transitiu Tenir una aversió declarada a algú o a alguna cosa Detestar els traïdors Detestar el pecat
Informació complementària
Traducció