Es mostren 88940 resultats

■ devonià
| devoniana

■ devonià
| devoniana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al devonià masculí Quart període i sistema de l’era primària, situat per sobre del silurià i per sota del carbonífer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ devora

■ devora

preposició Vora, prop Un hostal devora la platja Al costat de Sempre va al devora meu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ devorador
| devoradora

■ devorador
| devoradora

adjectiu i masculí i femení Que devora
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ devorament

■ devorament

masculí Acció de devorar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ devorant

■ devorant

adjectiu heràldica Dit de l’animal, especialment la serp, que devora una figura humana, de la qual només es veu la meitat superior
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ devorar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">devorar</title>

Etimologia: del ll. devorare, íd.
    verb transitiu
    1. Menjar un animal (la seva presa). Els llops han devorat quatre ovelles.
    2. per extensió Les erugues han devorat les fulles.
    1. Menjar àvidament. Va devorar el berenar en un tres i no res.
    2. usat absolutament Té una gana, que no menja: devora.
    3. figuradament La devorava amb la mirada.
  3. Exhaurir, consumir enterament. Ha devorat l’herència. Tinc una set que em devora.
  4. figuradament Llegir àvidament. Devorava llibres i més llibres.

■ devorar

verb transitiu Menjar un animal la seva presa Els llops han devorat quatre ovelles per extensió Les erugues han devorat les fulles Menjar àvidament Va devorar el berenar en un tres i no res usat absolutament Té una gana, que no menja devora figuradament La devorava amb la mirada Exhaurir, consumir enterament Ha devorat l’herència Tinc una set que em devora figuradament Llegir àvidament Devorava llibres i més llibres
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ devot
| devota


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">devot</title>

Etimologia: del ll. devotus, -a, -um ‘donat, abnegat’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu i masculí i femení Que té devoció. És un home molt devot. Els devots del rei.
  2. adjectiu Que mou a devoció. Una imatge devota.
  3. femení antigament Ofrena feta pels fidels a l’església en agraïment dels favors rebuts dels sants.
  4. femení Santuari.

■ devot
| devota

adjectiu i masculí i femení Que té devoció És un home molt devot Els devots del rei adjectiu Que mou a devoció Una imatge devota femení antigament Ofrena feta pels fidels a l’església en agraïment dels favors rebuts dels sants femení Santuari
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ devotament

■ devotament

adverbi Amb devoció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ devuit

■ devuit

adjectiu i masculí dialectal antigament Divuit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dexametasona

dexametasona

femení farmàcia, indústria farmacèutica Pólvores blanques cristallines de fórmula C 2 2 H 2 9 FO 5 , corticoesteroide sintètic molt més potent que la prednisona