Es mostren 88940 resultats

■ diapasó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diapasó</title>

Partició sil·làbica: di_a_pa_só
Etimologia: del ll. diapason, íd., i aquest, abreviació del gr. dià pasō͂n khordō͂n ‘a través de totes les cordes’ 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    masculí
  1. música
    1. Terme de la teoria musical grega, medieval i renaixentista que designa l’octava que va del do1al do2.
    2. So de referència convencional que condiciona els sons restants del sistema musical.
    3. Extensió dels sons d’una veu o d’un instrument musical, del més greu al més agut.
    4. alçar (o abaixar) el diapasó figuradament Alçar (o abaixar) la veu, les pretensions pròpies.
    5. posar-se al diapasó de (algú) Conformar-se a la seva manera de veure, de sentir.
  2. música Petit instrument metàl·lic en forma de forca que, en vibrar, produeix un so musical d’una altura determinada, habitualment el la3 i serveix per a afinar instruments i donar el to als cantants.
  3. música Peça de fusta, anomenada també batedor, sobreposada al mànec d’alguns instruments de corda damunt la qual són subjectades les cordes amb els dits de la mà esquerra per a fer-ne variar l’altura de llur so.
  4. diagnosi Instrument metàl·lic en forma de U emprat en l’exploració de la sensibilitat profunda i en la diagnosi diferencial de les malalties de l’òrgan auditiu.

■ diapasó

masculí música Terme de la teoria musical grega, medieval i renaixentista que designa l’octava que va del do 1 al do 2 So de referència convencional que condiciona els sons restants del sistema musical Extensió dels sons d’una veu o d’un instrument musical, del més greu al més agut alçar o abaixar el diapasó figuradament Alçar o abaixar la veu, les pretensions pròpies posar-se al diapasó de algú Conformar-se a la seva manera de veure, de sentir música Petit instrument metàllic en forma de forca que, en vibrar, produeix un so musical d’una altura determinada, habitualment el la 3 i serveix…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diapausa

■ diapausa

femení biologia Període d’interrupció del desenvolupament i l’activitat fisiològica embrionaris o postembrionaris característic de nombroses espècies d’insectes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diapedesi

■ diapedesi

femení fisiologia Pas d’elements cellulars de la sang, especialment els leucòcits, a través de les parets íntegres dels vasos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diapente

■ diapente

masculí música Interval de quinta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diapir

■ diapir

masculí geomorfologia Anticlinal el nucli mòbil i plàstic del qual trenca les fràgils capes que l’envolten i s’estén per damunt les roques estratigràficament superiors
Gran Diccionari de la llengua catalana

diaportals


<title type="display">diaportals</title>

Partició sil·làbica: di_a_por_tals
    femení botànica
  1. plural Ordre d’ascomicets pirenomicets, típicament ascohimenials, que presenten ascs amb anell quitinoide i espores hialines.
  2. singular Fong de l’ordre de les diaportals.

diaportals

femení botànica plural Ordre d’ascomicets pirenomicets, típicament ascohimenials, que presenten ascs amb anell quitinoide i espores hialines singular Fong de l’ordre de les diaportals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diapositiva

■ diapositiva

femení fotografia Imatge positiva obtinguda sobre una pellícula transparent i que hom pot projectar amb l’ajut d’aparells especials
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diaprat
| diaprada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diaprat</title>

Partició sil·làbica: di_a_prat
Etimologia: del fr. diapré, participi de diaprer, del fr. ant. diaspre ‘drap de flors, d’arabescos’, del b. ll. diasprum, alteració del ll. cl. iaspis ‘jaspi’
adjectiu heràldica Dit del camper d’un escut o d’una peça ornats amb arabescs.

■ diaprat
| diaprada

adjectiu heràldica Dit del camper d’un escut o d’una peça ornats amb arabescs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diaprea


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diaprea</title>

Partició sil·làbica: di_a_pre_a
Etimologia: alteració del cat. ant. diaspre, del b. ll. diasprum, variant alterada de iaspis ‘jaspi’
femení botànica i agricultura Varietat de pruna petita, rodona, gustosa, però agrenca en el tros de prop del pinyol.

■ diaprea

femení botànica i agricultura Varietat de pruna petita, rodona, gustosa, però agrenca en el tros de prop del pinyol
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diàpsids

■ diàpsids

masculí zoologia plural Grup de rèptils, amb dues obertures temporals, que han viscut des del període permià fins al present singular Rèptil del grup dels diàpsids