Es mostren 88940 resultats

■ dicromia

■ dicromia

femení arts gràfiques Bicromia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dicroscopi

■ dicroscopi

masculí física Instrument per a examinar el dicroisme dels cristalls
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dicrotisme

dicrotisme

masculí medicina Alteració del pols consistent en la palpitació d’una segona ona, la qual té relació amb el tancament de la vàlvula aòrtica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dictador
| dictadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dictador</title>

Etimologia: del ll. dictator, -ōris, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
  1. adjectiu Que dicta.
  2. masculí
    1. En les oficines de reproducció simultània de còpies de còdexs, el qui dictava el text, sistema usat des de l’antiguitat i durant tota l’edat mitjana.
    2. diplomàtica Funcionari de cancelleria que redactava en llatí correcte i dictava un text documental.
    3. història Autor d’un formulari notarial, epistolar, etc.
    1. masculí història A l’antiguitat romana, magistrat suprem i extraordinari, nomenat en circumstàncies excepcionalment greus i per a un període de temps determinat, que era revestit d’una autoritat absoluta.
    2. masculí i femení ciències polítiques En els estats moderns, persona que rep o s’arroga el dret de concentrar en ella tots els poders.

■ dictador
| dictadora

adjectiu Que dicta masculí En les oficines de reproducció simultània de còpies de còdexs, el qui dictava el text, sistema usat des de l’antiguitat i durant tota l’edat mitjana diplomàtica Funcionari de cancelleria que redactava en llatí correcte i dictava un text documental història Autor d’un formulari notarial, epistolar, etc masculí història A l’antiguitat romana, magistrat suprem i extraordinari, nomenat en circumstàncies excepcionalment greus i per a un període de temps determinat, que era revestit d’una autoritat absoluta masculí i femení ciències polítiques En els estats moderns,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dictadura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dictadura</title>

Etimologia: del ll. dictatura, íd. 1a font: s. XIV, Torcimany
    femení història i ciències polítiques
  1. Forma política de què es revesteix l’estat com a instrument de poder posat en mans de la classe dominant per esclafar la resistència dels seus enemics.
  2. dictadura del proletariat Règim polític propi de la transició de la societat capitalista a la societat comunista que es caracteritza pel fet d’ésser l’instrument de la revolució proletària i com a dominació del proletariat sobre la burgesia.
  3. dictadura democraticopopular Règim polític format per l’aliança de la classe obrera, els camperols i la petita burgesia urbana, sota la direcció política de la classe obrera.

■ dictadura

femení història i ciències polítiques Forma política de què es revesteix l’estat com a instrument de poder posat en mans de la classe dominant per esclafar la resistència dels seus enemics dictadura del proletariat Règim polític propi de la transició de la societat capitalista a la societat comunista que es caracteritza pel fet d’ésser l’instrument de la revolució proletària i com a dominació del proletariat sobre la burgesia dictadura democraticopopular Règim polític format per l’aliança de la classe obrera, els camperols i la petita burgesia urbana, sota la direcció política de la classe…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dictàfon


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dictàfon</title>

Etimologia: comp. híbrid de dictar i -fon1, originàriament marca registrada Dictaphon (ll. dictare ‘dictar’ i gr. phōnḗ ‘veu’), probablement de creació anglesa
masculí electroacústica Aparell per a enregistrar i reproduir dictats i converses.

■ dictàfon

masculí electroacústica Aparell per a enregistrar i reproduir dictats i converses
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dictam


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dictam</title>

Etimologia: del ll. dictamnus, i aquest, del gr. díktamnon, íd.
masculí botànica Gènere de plantes herbàcies de la família de les rutàcies (Dictamnus sp), de flors blanques o rosades disposades en raïms terminals i de fruits capsulars.

■ dictam

masculí botànica Gènere de plantes herbàcies de la família de les rutàcies Dictamnus sp , de flors blanques o rosades disposades en raïms terminals i de fruits capsulars
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dictamen


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dictamen</title>

Etimologia: del ll. dictamen, -ĭnis, íd. 1a font: 1532
    masculí
    1. Judici, opinió, que hom emet.
    2. especialment dret Opinió escrita i motivada que emet un facultatiu sobre un assumpte de la seva especialitat, especialment un jurista sobre una qüestió de dret o de procediment.
  2. [generalment en pl] Allò que la consciència, la raó, un sentiment, etc., dicta de fer a l’home; dictats. Seguir els dictàmens de la consciència.

■ dictamen

masculí Judici, opinió, que hom emet especialment dret Opinió escrita i motivada que emet un facultatiu sobre un assumpte de la seva especialitat, especialment un jurista sobre una qüestió de dret o de procediment generalment en pl Allò que la consciència, la raó, un sentiment, etc, dicta de fer a l’home dictats Seguir els dictàmens de la consciència
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dictaminar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dictaminar</title>

Etimologia: de dictamen 1a font: 1911
    verb
  1. intransitiu Donar dictamen. El jutge encara no ha dictaminat sobre aquesta causa.
  2. transitiu Donar un dictamen (sobre alguna cosa). Els pèrits van dictaminar que la causa de l’accident havia estat l’excés de velocitat.

■ dictaminar

verb intransitiu Donar dictamen El jutge encara no ha dictaminat sobre aquesta causa transitiu Donar un dictamen sobre alguna cosa Els pèrits van dictaminar que la causa de l’accident havia estat l’excés de velocitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dictar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dictar</title>

Etimologia: del ll. dictare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Dir o llegir (alguna cosa) davant algú perquè aquest la vagi escrivint. Dictar una carta a un secretari.
  2. figuradament
    1. Suggerir, inspirar, a algú allò que escriu, allò que diu. Són ells, que li han dictat aquesta resposta!
    2. És la por, que us ha dictat aquestes paraules!
    1. Prescriure, imposar, formular, lleis, sentències, condicions, etc.
    2. per extensió La raó ens dicta això.
  4. diplomàtica Redactar.

■ dictar

verb transitiu Dir o llegir alguna cosa davant algú perquè aquest la vagi escrivint Dictar una carta a un secretari figuradament Suggerir, inspirar, a algú allò que escriu, allò que diu Són ells, que li han dictat aquesta resposta És la por, que us ha dictat aquestes paraules Prescriure, imposar, formular, lleis, sentències, condicions, etc per extensió La raó ens dicta això diplomàtica Redactar
Informació complementària
Traducció