Es mostren 88953 resultats

■ difamar

■ difamar

verb transitiu Dir mal d’algú cercant de fer mal al seu bon nom, a la seva reputació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

difamat
| difamada

difamat
| difamada

adjectiu heràldica Infamat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ difamatori
| difamatòria

■ difamatori
| difamatòria

adjectiu Que té per objecte difamar Un escrit difamatori
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ difàsic
| difàsica

■ difàsic
| difàsica

adjectiu electrotècnia Bifàsic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ difenil

■ difenil

masculí química orgànica Substància que es presenta en forma de lamelles llustroses, de fórmula C 1 2 H 1 0
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

difenilamina


<title type="display">difenilamina</title>

femení química orgànica Substància obtinguda per escalfament de l’anilina, de fórmula C5H5NHC6H5, emprada en l’obtenció de colorants i en l’anàlisi química.

difenilamina

femení química orgànica Substància obtinguda per escalfament de l’anilina, de fórmula C 5 H 5 NHC 6 H 5 , emprada en l’obtenció de colorants i en l’anàlisi química
Gran Diccionari de la llengua catalana

difeomorfisme


<title type="display">difeomorfisme</title>

Partició sil·làbica: di_fe_o_mor_fis_me
masculí matemàtiques Bijecció f entre dos oberts de dos espais vectorials normats, tal que f i f-1 són derivables i les derivades són contínues.

difeomorfisme

masculí matemàtiques Bijecció f entre dos oberts de dos espais vectorials normats, tal que f i f - 1 són derivables i les derivades són contínues
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diferència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diferència</title>

Partició sil·làbica: di_fe_rèn_ci_a
Etimologia: del ll. differentia, íd. 1a font: s. XIII
    femení
    1. Qualitat de diferent, allò per què una persona o una cosa difereix d’una altra. Haver-hi entre dues coses una gran diferència, moltes diferències. Diferència de grau, de to, de color, d’apreciació, d’opinió, de gust.
    2. a diferència de locució prepositiva Al contrari de, en contraposició a.
    3. diferència específica (o simplement diferència) lògica Qualitat o conjunt de notes que, en la definició d’un concepte, el distingeixen dels altres conceptes corresponents al mateix gènere.
    4. fer diferències Donar tractaments desiguals subjectivament a diverses persones o a diverses coses.
  2. Desacord, dissensió, causa de dissensió, matèria de controvèrsia. Entre ell i jo hi ha fortes diferències.
  3. comerç i mercat En el mercat d’efectes públics a terme, diferència que hi ha entre el preu a l’hora de la transacció i el preu a l’hora de la liquidació.
  4. matemàtiques
    1. Magnitud o quantitat en què una magnitud o una quantitat difereix d’una altra de la mateixa natura.
    2. Entre dos conjunts, A i B, subconjunt d’elements de l’un que no pertanyen a l’altre, A-B.
  5. plural música Composició amb variacions sobre un tema litúrgic o folklòric, per a orgue, per a clavecí o per a viola de mà.
  6. diferència de potencial [abreviatura d. d. p.] electricitat Tensió.
  7. partir la diferència dret Cedir cadascun dels litigants una part semblant de la quantitat que reclamen per tal que ni l’un ni l’altre no resultin gaire perjudicats.

■ diferència

femení Qualitat de diferent, allò per què una persona o una cosa difereix d’una altra Haver-hi entre dues coses una gran diferència, moltes diferències Diferència de grau, de to, de color, d’apreciació, d’opinió, de gust a diferència de locució prepositiva Al contrari de, en contraposició a diferència específica o simplement diferència lògica Qualitat o conjunt de notes que, en la definició d’un concepte, el distingeixen dels altres conceptes corresponents al mateix gènere fer diferències Donar tractaments desiguals subjectivament a diverses persones o a diverses coses Desacord, dissensió,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diferenciable

■ diferenciable

adjectiu Que pot ésser diferenciat matemàtiques Dit d’una funció que té diferencial
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diferenciació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diferenciació</title>

Partició sil·làbica: di_fe_ren_ci_a_ci_ó
Etimologia: de diferenciar
    femení
    1. Acció de diferenciar o de diferenciar-se;
    2. l’efecte.
  2. embriologia i citologia Procés mitjançant el qual les cèl·lules, els teixits i els òrgans canvien d’estructura i de forma per tal d’efectuar funcions específiques.
  3. fonètica, fonologia Mena de dissimilació per la qual dos fonemes contigus tendeixen a augmentar llurs diferències articulatòries, o bé un fonema, durant la seva emissió, tendeix a distingir diversos matisos articulatoris.

■ diferenciació

femení Acció de diferenciar o de diferenciar-se l’efecte embriologia i citologia Procés mitjançant el qual les cèllules, els teixits i els òrgans canvien d’estructura i de forma per tal d’efectuar funcions específiques fonètica, fonologia Mena de dissimilació per la qual dos fonemes contigus tendeixen a augmentar llurs diferències articulatòries, o bé un fonema, durant la seva emissió, tendeix a distingir diversos matisos articulatoris
Informació complementària
Traducció