Es mostren 88953 resultats

difil·le
| difil·la

difil·le
| difil·la

adjectiu botànica Amb dues fulles
Gran Diccionari de la llengua catalana

difil·lidis


<title type="display">difil·lidis</title>

    masculí zoologia
  1. plural Ordre de platihelmints cestodes caracteritzat pel fet de presentar dos botris o fossetes allargades i en forma de solc que actuen com a òrgans adhesius.
  2. singular Platihelmint de l’ordre dels difil·lidis.

difil·lidis

masculí zoologia plural Ordre de platihelmints cestodes caracteritzat pel fet de presentar dos botris o fossetes allargades i en forma de solc que actuen com a òrgans adhesius singular Platihelmint de l’ordre dels difillidis
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ difiodont
| difiodonta

■ difiodont
| difiodonta

adjectiu anatomia animal Dit del mamífer que té dues denticions successives la de llet i la definitiva
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ difluència

■ difluència

femení geomorfologia Divisió que experimenta la llengua d’una glacera o l’aigua d’un riu en trobar un obstacle que en dificulta el pas
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ difluent

■ difluent

adjectiu Que diflueix especialment Deliqüescent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

diflúgia


<title type="display">diflúgia</title>

Partició sil·làbica: di_flú_gi_a
femení zoologia Protozou rizòpode de l’ordre dels ameboides (Diflugia sp), amb la càpsula quitinosa recoberta de detritus.

diflúgia

femení zoologia Protozou rizòpode de l’ordre dels ameboides Diflugia sp , amb la càpsula quitinosa recoberta de detritus
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ difluir

■ difluir

verb intransitiu Vessar, difondre’s, per tots costats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

diflunisal

diflunisal

masculí química orgànica i farmàcia, indústria farmacèutica Derivat de l’àcid acetilsalicílic, emprat com a antiinflamatori, analgèsic i antipirètic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ difondre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">difondre</title>

Etimologia: del ll. diffundĕre, íd. 1a font: 1839, DLab.
    verb
    1. transitiu Escampar amplament, estendre en totes direccions. Quina olor més agradable que ha difós per tota la casa!
    2. pronominal La llum es difon per l’espai.
  2. figuradament
    1. transitiu Fer que una notícia, una doctrina, etc., sigui coneguda o acceptada. Els apòstols difongueren l’Evangeli. Difondre un llibre.
    2. pronominal El federalisme es difongué molt en aquella contrada.

■ difondre

verb transitiu Escampar amplament, estendre en totes direccions Quina olor més agradable que ha difós per tota la casa pronominal La llum es difon per l’espai figuradament transitiu Fer que una notícia, una doctrina, etc, sigui coneguda o acceptada Els apòstols difongueren l’Evangeli Difondre un llibre pronominal El federalisme es difongué molt en aquella contrada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

diforme

diforme

adjectiu Deforme
Traducció