Es mostren 88940 resultats

diplozòon


<title type="display">diplozòon</title>

Partició sil·làbica: di_plo_zò_on
masculí zoologia Cuc platihelmint de la classe dels trematodes, de la família dels polistòmids (Diplozoon sp), format per dos individus hermafrodites soldats en forma de X.

diplozòon

masculí zoologia Cuc platihelmint de la classe dels trematodes, de la família dels polistòmids Diplozoon sp , format per dos individus hermafrodites soldats en forma de X
Gran Diccionari de la llengua catalana

diplurs


<title type="display">diplurs</title>

    masculí entomologia
  1. plural Ordre d’insectes pertanyents a la subclasse dels apterigots, cecs, amb antenes articulades i de mida molt petita.
  2. singular Insecte de l’ordre dels diplurs.

diplurs

masculí entomologia plural Ordre d’insectes pertanyents a la subclasse dels apterigots, cecs, amb antenes articulades i de mida molt petita singular Insecte de l’ordre dels diplurs
Gran Diccionari de la llengua catalana

dipnou
| dipnoa

dipnou
| dipnoa

adjectiu i masculí zoologia Dit de l’animal que té la respiració branquial i pulmonar alhora
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dipnous

■ dipnous

masculí ictiologia plural Subclasse de peixos osteïctis de cos allargat, amb escata cosmoide i respiració branquial i pulmonar alhora singular Peix de la subclasse dels dipnous
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dipòdia

■ dipòdia

femení mètrica Successió de dos peus mètrics patologia Anomalia del desenvolupament caracteritzada per duplicació d’un peu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dipòdids

dipòdids

masculí zoologia plural Família de mamífers rosegadors exòtics, que comprèn el jerbu singular Mamífer de la família dels dipòdids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dipol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dipol</title>

    masculí
  1. física i química Sistema format per dues càrregues elèctriques puntuals de signes distints col·locades a una petita distància l’una de l’altra.
  2. electrotècnia Dispositiu o circuit format per un conjunt d’elements actius i passius proveït de dos borns per on pot ésser acoblat al circuit exterior.
  3. telecomunicacions Antena de longitud mitjana d’ona emprada per a la recepció i l’emissió d’ones mètriques.

■ dipol

masculí física i química Sistema format per dues càrregues elèctriques puntuals de signes distints collocades a una petita distància l’una de l’altra electrotècnia Dispositiu o circuit format per un conjunt d’elements actius i passius proveït de dos borns per on pot ésser acoblat al circuit exterior telecomunicacions Antena de longitud mitjana d’ona emprada per a la recepció i l’emissió d’ones mètriques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dipolar

■ dipolar

adjectiu física Relatiu o pertanyent al dipol electrotècnia Bipolar química Dit de l’àtom o de la molècula que conté un dipol o més
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dipòsit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dipòsit</title>

Etimologia: del ll. deposĭtum, íd.
    masculí
    1. Acció de dipositar o de dipositar-se;
    2. l’efecte. Fer dipòsit. Fer el dipòsit d’un document a casa d’un notari.
    1. Cosa dipositada. Tornar un dipòsit. Guardar un dipòsit. Dipòsits al·luvials.
    2. comerç i mercat Quantitat de gènere que hom lliura al dipositari en la venda a dipòsit.
    3. dipòsit bancari (o simplement dipòsit) economia Assentament en la comptabilitat d’un banc que indica que un client determinat li és creditor d’una certa quantitat.
    1. dret civil Contracte real mitjançant el qual una part —el dipositant— lliura temporalment una cosa a una altra part —el dipositari—, que la rep amb l’obligació de custodiar-la, conservar-la i tornar-la en ésser reclamada per aquell o per algú amb dret a fer-ho.
    2. dipòsit legal [abreviatura dip. leg.] [sigla DL] dret administratiu Formalitat administrativa prèvia a la inscripció en el registre de la propietat intel·lectual que ha de complir l’impressor o el productor d’una obra, consistent a lliurar-ne exemplars a l’estat.
    1. Lloc destinat a dipositar-hi o guardar-hi alguna cosa, a emmagatzemar-la-hi o a retenir-la-hi. Els dipòsits del moll. Un dipòsit de mercaderies. El dipòsit de l’aigua. El dipòsit de combustible d’un motor.
    2. dipòsit de cadàvers Sala o dependència, annexa generalment a un centre hospitalari o a un cementiri, on hom diposita els cadàvers de persones mortes d’una manera violenta o no natural per tal d’instruir les diligències oportunes i efectuar l’autòpsia.
    3. dipòsit franc economia Lloc on hom pot mantenir mercaderies importades sense pagar drets de duana.
    1. Pòsit.
    2. agricultura Aterrament que deixa l’aigua de reg en els arrossars.
    3. geologia Conjunt de sediments acumulats per un mateix sistema erosiu.
  6. dipòsit de la fe catolicisme Conjunt de veritats revelades confiades a l’Església Catòlica per tal que les guardi i les transmeti inalterades.

■ dipòsit

masculí Acció de dipositar o de dipositar-se l’efecte Fer dipòsit Fer el dipòsit d’un document a casa d’un notari Cosa dipositada Tornar un dipòsit Guardar un dipòsit Dipòsits alluvials comerç i mercat Quantitat de gènere que hom lliura al dipositari en la venda a dipòsit dipòsit bancari o simplement dipòsit economia Assentament en la comptabilitat d’un banc que indica que un client determinat li és creditor d’una certa quantitat dret civil Contracte real mitjançant el qual una part —el dipositant— lliura temporalment una cosa a una altra part —el dipositari—, que la rep amb l’obligació de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dipositador
| dipositadora

■ dipositador
| dipositadora

adjectiu i masculí i femení Que diposita
Traducció