Es mostren 88939 resultats

disazoic
| disazoica

disazoic
| disazoica

adjectiu química orgànica Qualificatiu no sistemàtic del grup diazoic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disbarat

■ disbarat

masculí Acció o dita completament fora de propòsit, contrària a la raó
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

disbàsia

disbàsia

femení patologia Trastorn del caminar, especialment causat per alteracions nervioses
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disbauxa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disbauxa</title>

Partició sil·làbica: dis_bau_xa
Etimologia: del fr. débauche, íd., a través de l’oc. desbausha, de débaucher ‘apartar de la feina, del deure’, tret de ébaucher ‘esboscassar’, de l’ant. bauc (germ. balko) ‘tronc’ 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Excés de diversió, ús immoderat del menjar, el beure i d’altres plaers sensuals. La seva vida és una disbauxa contínua.
  2. per extensió Excés, ús immoderat d’alguna cosa. Aquest quadre és una disbauxa de colors.

■ disbauxa

femení Excés de diversió, ús immoderat del menjar, el beure i d’altres plaers sensuals La seva vida és una disbauxa contínua per extensió Excés, ús immoderat d’alguna cosa Aquest quadre és una disbauxa de colors
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disbauxar

■ disbauxar

verb transitiu Malversar, despendre en disbauxes Disbauxar el patrimoni familiar pronominal Lliurar-se a la disbauxa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disbauxat
| disbauxada

■ disbauxat
| disbauxada

adjectiu i masculí i femení Donat a la disbauxa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disc</title>

Etimologia: de desca
    masculí
    1. Cos cilíndric la base del qual és molt gran respecte a l’altura. Un petjapapers en forma de disc.
    2. per extensió Superfície d’aspecte més o menys circular. Els discs facials dels estrigiformes.
    3. agricultura Peça en forma de casquet circular que constitueix una part del grup de treball de l’arada de disc.
    4. astronomia Figura aparent del Sol, la Lluna i els planetes.
    5. esports En l’atletisme, instrument de forma lenticular destinat a ésser llançat amb la mà pels atletes en la prova del llançament del disc.
    6. esports En l’hoquei sobre gel, instrument de forma cilíndrica de cautxú que fa la funció de pilota i que els jugadors mouen i llancen valent-se dels estics.
    7. ferrocarrils Placa en forma de disc usada com a senyal en les vies fèrries.
    8. informàtica Cos cilíndric on hom pot enregistrar i, ulteriorment, llegir informació donada en forma binària.
    9. telecomunicacions Commutador giratori de l’aparell telefònic automàtic proveït de deu forats, corresponents generalment a les xifres i situats a la perifèria, i que serveix per a marcar el número de l’abonat amb qui hom vol establir la comunicació.
    10. disc dur informàtica Disc magnètic amb una gran capacitat d’enregistrament i que, generalment, es troba instal·lat a l’interior de l’ordinador.
    11. disc flexible (o tou) informàtica Disquet.
    12. disc magnètic informàtica Disc magnetitzat utilitzat com a suport de memòria magnètica.
    13. disc òptic informàtica Suport d’informació de gran capacitat, constituït per un disc de vidre recobert d’un aliatge de tel·luri damunt el qual són enregistrades dades per mitjà de l’acció d’un raig làser.
    1. anatomia Òrgan o estructura anatòmica de forma rodona i aplatada.
    2. anatomia vegetal i botànica Excrescència en forma de disc o d’anell que forma el tàlem dintre la flor.
    3. disc germinatiu embriologia Blastodisc.
    4. disc intervertebral anatomia animal Fibrocartílag articular situat entre dos cossos vertebrals.
    1. especialment electroacústica i música Superfície plana i circular, habitualment de clorur de polivinil, d’un gruix aproximat de dos mil·límetres on són enregistrats informacions o senyals sonors aptes a ésser reproduïts en qualsevol moment.
    2. canviar de disc figuradament Passar algú a parlar d’una altra cosa, canviar de conversa, sobretot quan és insistent i enutjosa.
    3. disc compacte [sigla CD] electroacústica i música Nom comercial d’un disc òptic, utilitzat per a l’enregistrament de música, que en permet la reproducció en sistemes d’alta fidelitat.
    4. disc de llarga durada [sigla LD, LP] electroacústica i música Disc fonogràfic d’uns 30 cm de diàmetre que gira a una velocitat de 33 revolucions per minut.
    5. disc fonogràfic electroacústica i música Disc.
    6. engegar (o col·locar) el disc figuradament Iniciar o repetir una explicació que no té cap interès per a qui l’escolta.
  4. topologia Bola d’un pla euclidià.

■ disc

masculí Cos cilíndric la base del qual és molt gran respecte a l’altura Un petjapapers en forma de disc per extensió Superfície d’aspecte més o menys circular Els discs facials dels estrigiformes agricultura Peça en forma de casquet circular que constitueix una part del grup de treball de l’arada de disc astronomia Figura aparent del Sol, la Lluna i els planetes esports En l’atletisme, instrument de forma lenticular destinat a ésser llançat amb la mà pels atletes en la prova del llançament del disc esports En l’hoquei sobre gel, instrument de forma cilíndrica de cautxú que fa la funció de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

disc-

disc-

Forma prefixada del mot grec dískos , que significa ‘disc’ Ex discoide
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discal

■ discal

adjectiu anatomia Relatiu o pertanyent al disc intervertebral Hèrnia discal entomologia Dit de la zona central de les ales dels insectes, entre la base i la zona marginal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">discant</title>

Etimologia: del b. ll. discantus, íd.
    masculí música
  1. Forma de polifonia apareguda a la fi del segle XI, normalment a dues veus, que es basava en l’ús rigorós del moviment contrari de les melodies.
    1. Part superior d’una polifonia, o sigui, la veu cantada en oposició a la veu principal, que generalment es trobava al baix.
    2. per extensió Part superior, vocal o instrumental, d’un conjunt musical.

■ discant

masculí música Forma de polifonia apareguda a la fi del segle XI, normalment a dues veus, que es basava en l’ús rigorós del moviment contrari de les melodies Part superior d’una polifonia, o sigui, la veu cantada en oposició a la veu principal, que generalment es trobava al baix per extensió Part superior, vocal o instrumental, d’un conjunt musical
Traducció