Es mostren 88939 resultats

■ discapacitat1

■ discapacitat1

femení patologia Condició de les persones discapacitades minusvalidesa Vegeu també discapacitat 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discapacitat2
| discapacitada

■ discapacitat2
| discapacitada

adjectiu i masculí i femení patologia Dit de la persona restringida en les seves facultats físiques minusvàlid Vegeu també discapacitat 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discent

■ discent

adjectiu Que segueix l’ensenyament d’altri
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disceptació

■ disceptació

femení Acció de disceptar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disceptar

■ disceptar

verb intransitiu Debatre, discutir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

disceratosi

disceratosi

femení patologia Trastorn de la ceratinització de la pell i de les mucoses
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discernibilitat

■ discernibilitat

femení Qualitat de discernible
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discernible

■ discernible

adjectiu Que pot ésser discernit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discernidor
| discernidora

■ discernidor
| discernidora

adjectiu Que discerneix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discerniment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">discerniment</title>

Etimologia: de discernir
    masculí
  1. Acció de discernir.
  2. Facultat de discernir, especialment el bé del mal. No té discerniment. Mostrava poc discerniment. Fer discerniment d’esperits.
  3. dret Nomenament judicial que habilita una persona per a exercir un càrrec determinat.

■ discerniment

masculí Acció de discernir Facultat de discernir, especialment el bé del mal No té discerniment Mostrava poc discerniment Fer discerniment d’esperits dret Nomenament judicial que habilita una persona per a exercir un càrrec determinat
Informació complementària
Traducció