Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ discant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">discant</title>

Etimologia: del b. ll. discantus, íd.

masculí

música

Forma de polifonia apareguda a la fi del segle XI, normalment a dues veus, que es basava en l’ús rigorós del moviment contrari de les melodies.
1. Part superior d’una polifonia, o sigui, la veu cantada en oposició a la veu principal, que generalment es trobava al baix.
2. per extensió Part superior, vocal o instrumental, d’un conjunt musical.

■ discant

masculí música Forma de polifonia apareguda a la fi del segle XI, normalment a dues veus, que es basava en l’ús rigorós del moviment contrari de les melodies Part superior d’una polifonia, o sigui, la veu cantada en oposició a la veu principal, que generalment es trobava al baix per extensió Part superior, vocal o instrumental, d’un conjunt musical

■ discapacitat¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">discapacitat</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de dis-² i capacitat

femení patologia Condició de les persones discapacitades; minusvalidesa.

Vegeu també:
discapacitat²

■ discapacitat¹

femení patologia Condició de les persones discapacitades minusvalidesa Vegeu també discapacitat 2

■ discapacitat²

| discapacitada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">discapacitat</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de dis-² i capacitar

adjectiu i masculí i femení patologia Dit de la persona restringida en les seves facultats físiques; minusvàlid.

Vegeu també:
discapacitat¹

■ discapacitat²

| discapacitada

adjectiu i masculí i femení patologia Dit de la persona restringida en les seves facultats físiques minusvàlid Vegeu també discapacitat 1

■ discent

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">discent</title>

Etimologia: del ll. discens, -ntis, participi pres. de discĕre ‘aprendre’

adjectiu Que segueix l’ensenyament d’altri.

■ discent

adjectiu Que segueix l’ensenyament d’altri

■ disceptació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disceptació</title>

Partició sil·làbica: dis_cep_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. disceptatio, -ōnis, íd.

femení

Acció de disceptar;
l’efecte.

■ disceptació

femení Acció de disceptar l’efecte

■ disceptar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disceptar</title>

Etimologia: del ll. disceptare, íd.

verb intransitiu Debatre, discutir.

■ disceptar

verb intransitiu Debatre, discutir

disceratosi

<title type="display">disceratosi</title>

femení patologia Trastorn de la ceratinització de la pell i de les mucoses.

disceratosi

femení patologia Trastorn de la ceratinització de la pell i de les mucoses

■ discernibilitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">discernibilitat</title>

Etimologia: de discernible

femení Qualitat de discernible.

■ discernibilitat

femení Qualitat de discernible

■ discernible

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">discernible</title>

Etimologia: del ll. discernibĭlis, íd.

adjectiu Que pot ésser discernit.

■ discernible

adjectiu Que pot ésser discernit

■ discernidor

| discernidora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">discernidor</title>

Etimologia: de discernir

adjectiu Que discerneix.

■ discernidor

| discernidora

adjectiu Que discerneix