Es mostren 88939 resultats

■ discernir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">discernir</title>

Etimologia: del ll. discernĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Distingir (alguna cosa) amb els sentits, especialment amb el pensament. No discernir el bé del mal.
  2. dret El jutge, encarregar d’ofici a una persona la tutela d’un menor o l’exercici d’un càrrec determinat.

■ discernir

verb transitiu Distingir alguna cosa amb els sentits, especialment amb el pensament No discernir el bé del mal dret El jutge, encarregar d’ofici a una persona la tutela d’un menor o l’exercici d’un càrrec determinat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disci-

■ disci-

Forma prefixada del mot grec dískos , que significa ‘disc’ Ex disciforme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disciforme

■ disciforme

adjectiu Que té forma de disc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discinèsia

■ discinèsia

femení patologia Trastorn dels moviments voluntaris o aparició de moviments anormals involuntaris
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disciplina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disciplina</title>

Etimologia: del ll. dĭscĭplīna ‘ensenyament, educació, disciplina’ 1a font: s. XIII
    femení
    1. Regla d’ensenyament imposada per un mestre als deixebles. Fou educat sota la disciplina d’un gran mestre.
    2. Instrucció física, moral o mental d’una persona. Criat sota una disciplina severa.
  2. Matèria d’estudi i ensenyament, branca del coneixement. Les disciplines filosòfiques.
    1. Conjunt de regles per a mantenir l’ordre i la subordinació entre els membres d’un cos.
    2. Observança d’aquestes regles. Mantenir la disciplina en una corporació, en una escola, en l’exèrcit. Disciplina militar, eclesiàstica, judiciària.

■ disciplina

femení Regla d’ensenyament imposada per un mestre als deixebles Fou educat sota la disciplina d’un gran mestre Instrucció física, moral o mental d’una persona Criat sota una disciplina severa Matèria d’estudi i ensenyament, branca del coneixement Les disciplines filosòfiques Conjunt de regles per a mantenir l’ordre i la subordinació entre els membres d’un cos Observança d’aquestes regles Mantenir la disciplina en una corporació, en una escola, en l’exèrcit Disciplina militar, eclesiàstica, judiciària
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disciplinable

■ disciplinable

adjectiu Que es pot subjectar a la disciplina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disciplinadament

■ disciplinadament

adverbi Amb disciplina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disciplinar

■ disciplinar

verb transitiu Subjectar a una disciplina Disciplinar un exèrcit, una universitat pronominal Es disciplinà gràcies al seu exemple
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disciplinari
| disciplinària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disciplinari</title>

Etimologia: de disciplina
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la disciplina. Mesures disciplinàries.
  2. dret penal
    1. Dit de la sanció aplicada per falta contra la disciplina.
    2. Dit de la pena imposada per via correccional.
  3. batalló disciplinari organització militar Batalló format amb soldats condemnats a alguna pena.

■ disciplinari
| disciplinària

adjectiu Relatiu o pertanyent a la disciplina Mesures disciplinàries dret penal Dit de la sanció aplicada per falta contra la disciplina Dit de la pena imposada per via correccional batalló disciplinari organització militar Batalló format amb soldats condemnats a alguna pena
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

disciplinat
| disciplinada

disciplinat
| disciplinada

adjectiu Sotmès a disciplina
Traducció