Es mostren 88953 resultats

■ disceptació

■ disceptació

femení Acció de disceptar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disceptar

■ disceptar

verb intransitiu Debatre, discutir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

disceratosi

disceratosi

femení patologia Trastorn de la ceratinització de la pell i de les mucoses
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discernibilitat

■ discernibilitat

femení Qualitat de discernible
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discernible

■ discernible

adjectiu Que pot ésser discernit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discernidor
| discernidora

■ discernidor
| discernidora

adjectiu Que discerneix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discerniment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">discerniment</title>

Etimologia: de discernir
    masculí
  1. Acció de discernir.
  2. Facultat de discernir, especialment el bé del mal. No té discerniment. Mostrava poc discerniment. Fer discerniment d’esperits.
  3. dret Nomenament judicial que habilita una persona per a exercir un càrrec determinat.

■ discerniment

masculí Acció de discernir Facultat de discernir, especialment el bé del mal No té discerniment Mostrava poc discerniment Fer discerniment d’esperits dret Nomenament judicial que habilita una persona per a exercir un càrrec determinat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discernir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">discernir</title>

Etimologia: del ll. discernĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Distingir (alguna cosa) amb els sentits, especialment amb el pensament. No discernir el bé del mal.
  2. dret El jutge, encarregar d’ofici a una persona la tutela d’un menor o l’exercici d’un càrrec determinat.

■ discernir

verb transitiu Distingir alguna cosa amb els sentits, especialment amb el pensament No discernir el bé del mal dret El jutge, encarregar d’ofici a una persona la tutela d’un menor o l’exercici d’un càrrec determinat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disci-

■ disci-

Forma prefixada del mot grec dískos , que significa ‘disc’ Ex disciforme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disciforme

■ disciforme

adjectiu Que té forma de disc
Traducció