Es mostren 88939 resultats

■ disculpable

■ disculpable

adjectiu Que pot ésser disculpat, que mereix disculpa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disculpació

■ disculpació

femení Acció de disculpar o de disculpar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

disculpament

disculpament

masculí Disculpació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disculpar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disculpar</title>

Etimologia: de culpar 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu Considerar lliure de culpa. El disculpem perquè és molt jove.
  2. transitiu Donar raons o proves que descarreguin d’una culpa, provar no ésser algú condemnable pel que ha fet. El vam disculpar davant la comissió.
  3. pronominal Vinc a disculpar-me de no haver complert l’encàrrec.

■ disculpar

verb transitiu Considerar lliure de culpa El disculpem perquè és molt jove transitiu Donar raons o proves que descarreguin d’una culpa, provar no ésser algú condemnable pel que ha fet El vam disculpar davant la comissió pronominal Vinc a disculpar-me de no haver complert l’encàrrec
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discurs


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">discurs</title>

Etimologia: del ll. discursus, -us, íd. 1a font: 1490, Tirant
    masculí
  1. lògica Procés de pensament mitjançant el qual hom arriba a conèixer quelcom a través del raonament, tot encadenant diverses idees d’una forma ordenada.
  2. lingüística
    1. text 3 1.
    2. especialment text 3 1 considerat en el seu context de producció i recepció.
    3. anàlisi del discurs Disciplina lingüística que estudia el text o discurs en el seu àmbit de producció i recepció.
    1. literatura Desenvolupament ordenat sobre un tema determinat que un orador pronuncia davant un públic amb una finalitat persuasiva.
    2. col·loquialment Xerrameca pedant i llarga, generalment amb intenció de convèncer algú.

■ discurs

masculí lògica Procés de pensament mitjançant el qual hom arriba a conèixer quelcom a través del raonament, tot encadenant diverses idees d’una forma ordenada lingüística text 3 1 especialment text 3 1 considerat en el seu context de producció i recepció anàlisi del discurs Disciplina lingüística que estudia el text o discurs en el seu àmbit de producció i recepció literatura Desenvolupament ordenat sobre un tema determinat que un orador pronuncia davant un públic amb una finalitat persuasiva colloquialment Xerrameca pedant i llarga, generalment amb intenció de convèncer algú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discursaire

■ discursaire

adjectiu i masculí i femení Persona que discurseja
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discursejar

■ discursejar

verb intransitiu Fer un discurs 3
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discursiu
| discursiva

■ discursiu
| discursiva

adjectiu Que concerneix el discurs Mètode discursiu Inclinat a discórrer És un home més aviat callat i discursiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

discursivament

discursivament

adverbi D’una manera discursiva Per via de discurs o raciocini
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discussió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">discussió</title>

Partició sil·làbica: dis_cus_si_ó
Etimologia: del ll. discussio, -ōnis ‘sotregada, discussió’ 1a font: 1418
    femení
  1. Acció de discutir;
  2. l’efecte. La discussió de les dades d’un problema, de les solucions d’una qüestió. Suscitar una discussió. Finir una discussió.

■ discussió

femení Acció de discutir l’efecte La discussió de les dades d’un problema, de les solucions d’una qüestió Suscitar una discussió Finir una discussió
Informació complementària
Traducció