Es mostren 88953 resultats

■ disculpar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disculpar</title>

Etimologia: de culpar 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu Considerar lliure de culpa. El disculpem perquè és molt jove.
  2. transitiu Donar raons o proves que descarreguin d’una culpa, provar no ésser algú condemnable pel que ha fet. El vam disculpar davant la comissió.
  3. pronominal Vinc a disculpar-me de no haver complert l’encàrrec.

■ disculpar

verb transitiu Considerar lliure de culpa El disculpem perquè és molt jove transitiu Donar raons o proves que descarreguin d’una culpa, provar no ésser algú condemnable pel que ha fet El vam disculpar davant la comissió pronominal Vinc a disculpar-me de no haver complert l’encàrrec
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discurs


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">discurs</title>

Etimologia: del ll. discursus, -us, íd. 1a font: 1490, Tirant
    masculí
  1. lògica Procés de pensament mitjançant el qual hom arriba a conèixer quelcom a través del raonament, tot encadenant diverses idees d’una forma ordenada.
  2. lingüística
    1. text 3 1.
    2. especialment text 3 1 considerat en el seu context de producció i recepció.
    3. anàlisi del discurs Disciplina lingüística que estudia el text o discurs en el seu àmbit de producció i recepció.
    1. literatura Desenvolupament ordenat sobre un tema determinat que un orador pronuncia davant un públic amb una finalitat persuasiva.
    2. col·loquialment Xerrameca pedant i llarga, generalment amb intenció de convèncer algú.

■ discurs

masculí lògica Procés de pensament mitjançant el qual hom arriba a conèixer quelcom a través del raonament, tot encadenant diverses idees d’una forma ordenada lingüística text 3 1 especialment text 3 1 considerat en el seu context de producció i recepció anàlisi del discurs Disciplina lingüística que estudia el text o discurs en el seu àmbit de producció i recepció literatura Desenvolupament ordenat sobre un tema determinat que un orador pronuncia davant un públic amb una finalitat persuasiva colloquialment Xerrameca pedant i llarga, generalment amb intenció de convèncer algú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discursaire

■ discursaire

adjectiu i masculí i femení Persona que discurseja
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discursejar

■ discursejar

verb intransitiu Fer un discurs 3
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discursiu
| discursiva

■ discursiu
| discursiva

adjectiu Que concerneix el discurs Mètode discursiu Inclinat a discórrer És un home més aviat callat i discursiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

discursivament

discursivament

adverbi D’una manera discursiva Per via de discurs o raciocini
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discussió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">discussió</title>

Partició sil·làbica: dis_cus_si_ó
Etimologia: del ll. discussio, -ōnis ‘sotregada, discussió’ 1a font: 1418
    femení
  1. Acció de discutir;
  2. l’efecte. La discussió de les dades d’un problema, de les solucions d’una qüestió. Suscitar una discussió. Finir una discussió.

■ discussió

femení Acció de discutir l’efecte La discussió de les dades d’un problema, de les solucions d’una qüestió Suscitar una discussió Finir una discussió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discutible

■ discutible

adjectiu Que pot ésser discutit Dubtós Fou elegit amb criteris força discutibles
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discutidor
| discutidora

■ discutidor
| discutidora

adjectiu i masculí i femení Pràctic en discussions, afectat a discutir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ discutir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">discutir</title>

Etimologia: del ll. discutĕre ‘esberlar, xafar, dissipar, separar’ 1a font: 1344, Ord. P. III
    verb
  1. transitiu Examinar en detall una qüestió, raonar-hi presentant consideracions favorables i adverses a fi d’arribar a una conclusió. Discutir un text, un problema, un mot. Discutir l’oportunitat de fer quelcom.
  2. intransitiu Entre persones de divers parer o diversa opinió, bescanviar arguments sobre una qüestió, un assumpte. Discutirem sobre política. Els va trobar discutint acaloradament.
  3. transitiu Manifestar una opinió contrària a allò que diu o que ordena algú, posar en dubte. Sempre discuteix el diagnòstic del metge.

■ discutir

verb transitiu Examinar en detall una qüestió, raonar-hi presentant consideracions favorables i adverses a fi d’arribar a una conclusió Discutir un text, un problema, un mot Discutir l’oportunitat de fer quelcom intransitiu Entre persones de divers parer o diversa opinió, bescanviar arguments sobre una qüestió, un assumpte Discutirem sobre política Els va trobar discutint acaloradament transitiu Manifestar una opinió contrària a allò que diu o que ordena algú, posar en dubte Sempre discuteix el diagnòstic del metge
Informació complementària
Traducció