Es mostren 88939 resultats

discutible

discutible

discutidor
| discutidora

discutidor
| discutidora

Informació complementària

discutir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">discutir</title>

Accessory
Etimologia: del ll. discutĕre ‘esberlar, xafar, dissipar, separar’ 1a font: 1344, Ord. P. III
Body
    verb
  1. transitiu Examinar en detall una qüestió, raonar-hi presentant consideracions favorables i adverses a fi d’arribar a una conclusió. Discutir un text, un problema, un mot. Discutir l’oportunitat de fer quelcom.
  2. intransitiu Entre persones de divers parer o diversa opinió, bescanviar arguments sobre una qüestió, un assumpte. Discutirem sobre política. Els va trobar discutint acaloradament.
  3. transitiu Manifestar una opinió contrària a allò que diu o que ordena algú, posar en dubte. Sempre discuteix el diagnòstic del metge.

discutir

disdípsia

disdípsia

diseconomia


<title type="display">diseconomia</title>

Accessory
Partició sil·làbica: dis_e_co_no_mi_a
Body
femení economia En una empresa o una indústria, repercussió negativa d’una organització interna inadequada (diseconomies internes) o certs efectes que li són estranys (diseconomies externes).

diseconomia

disendocrínia

disendocrínia

disenteria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disenteria</title>

Accessory
Partició sil·làbica: di_sen_te_ri_a
Etimologia: del gr. dysentería, íd., de dis-1 i el gr. énteron ‘intestí’
Body
femení patologia Quadre anatomicoclínic que reflecteix inflamacions importants del còlon ocasionades per agents diversos, entre els quals destaquen els bacils i les amebes.

disenteria

disentèric
| disentèrica

disentèric
| disentèrica

disèpal
| disèpala

disèpal
| disèpala

Traducció

disert
| diserta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disert</title>

Accessory
Etimologia: del ll. disertus, -a, -um, participi del ll. disserĕre ‘exposar coherentment’, amb canvi de -ss- en -s- per un fenomen especial i no prou clar de fonètica llatina 1a font: c. 1380, Eiximenis
Body
    adjectiu
  1. Que parla bé i amb facilitat i abundància.
  2. per extensió Parlar amb llengua diserta, amb llengua mal diserta.

disert
| diserta