<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disgregador</title>
Body
adjectiu disgregant.
Es mostren 88939 resultats
■
disgregant
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disgregant</title>
Accessory
Etimologia: de disgregar
Body
- adjectiu Que disgrega.
- masculí farmàcia, indústria farmacèutica Substància que hom afegeix a un comprimit a fi que es desfaci en ésser posat en contacte amb líquids.
■
disgregant
adjectiu Que disgrega masculí farmàcia, indústria farmacèutica Substància que hom afegeix a un comprimit a fi que es desfaci en ésser posat en contacte amb líquids
■
disgregar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disgregar</title>
Accessory
Etimologia: del ll. disgregare, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
-
verb
-
- transitiu Desunir, separar, les parts integrants d’un tot. Els agents atmosfèrics van disgregant la roca a poc a poc. Hem de procurar de disgregar les forces enemigues.
- pronominal La massa es disgregà a poc a poc.
- transitiu química analítica Sotmetre (una substància insoluble) a disgregació.
■
disgregar
verb transitiu Desunir, separar, les parts integrants d’un tot Els agents atmosfèrics van disgregant la roca a poc a poc Hem de procurar de disgregar les forces enemigues pronominal La massa es disgregà a poc a poc transitiu química analítica Sotmetre una substància insoluble a disgregació
■
disgregatiu
| disgregativa
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disgregatiu</title>
Accessory
Partició sil·làbica: dis_gre_ga_tiu
Etimologia: del ll. disgregativus, -a, -um, íd.
Etimologia: del ll. disgregativus, -a, -um, íd.
Body
adjectiu Que té la virtut de disgregar.
■
disgregatiu
| disgregativa
adjectiu Que té la virtut de disgregar
■
disgust
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disgust</title>
Accessory
Etimologia: de gust
Body
masculí Fort desplaer que un esdeveniment, el capteniment d’algú, causa a algú. Quan li diràs que no pots ajudar-lo tindrà un disgust! Els fills no li donen sinó disgusts.
■
disgust
masculí Fort desplaer que un esdeveniment, el capteniment d’algú, causa a algú Quan li diràs que no pots ajudar-lo tindrà un disgust Els fills no li donen sinó disgusts
■
disgustar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disgustar</title>
Accessory
Etimologia: de disgust 1a font: 1653, DTo.
Body
-
verb
-
- transitiu Llevar o minvar el gust a un menjar o a una beguda.
- pronominal Aquest guisat, havent-hi afegit aigua, s’ha disgustat.
- transitiu [usat negativament] Produir una sensació desagradable al paladar.
-
- transitiu Causar un disgust. La seva conducta em disgusta d’allò més.
- pronominal Tenir un disgust. Si no li donen el premi es disgustarà.
- pronominal Enutjar-se, indisposar-se, amb algú. No li parles perquè t’hi has disgustat?
■
disgustar
verb transitiu Llevar o minvar el gust a un menjar o a una beguda pronominal Aquest guisat, havent-hi afegit aigua, s’ha disgustat transitiu usat negativament Produir una sensació desagradable al paladar transitiu Causar un disgust La seva conducta em disgusta d’allò més pronominal Tenir un disgust Si no li donen el premi es disgustarà pronominal Enutjar-se, indisposar-se, amb algú No li parles perquè t’hi has disgustat
disharmonia
<title type="display">disharmonia</title>
Accessory
Partició sil·làbica: dis_har_mo_ni_a
Body
femení geologia Plegament diferencial entre una capa i una altra amb desplaçament segons els plans d’estratificació.
disharmonia
femení geologia Plegament diferencial entre una capa i una altra amb desplaçament segons els plans d’estratificació
dishidrosi
<title type="display">dishidrosi</title>
Body
femení patologia Afecció cutània caracteritzada per una erupció de vesícules en el palmell i en les cares laterals dels dits acompanyada de pruïja.
dishidrosi
femení patologia Afecció cutània caracteritzada per una erupció de vesícules en el palmell i en les cares laterals dels dits acompanyada de pruïja
■
disilà
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disilà</title>
Body
masculí [H3SiSiH3] química Hidrur de silici que conté un enllaç Si—Si.
■
disilà
masculí H 3 SiSiH 3 química Hidrur de silici que conté un enllaç Si—Si
■
disíl·lab
| disíl·laba
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disíl·lab</title>
Accessory
Etimologia: del ll. disyllăbus, -a, -um, i aquest, del gr. disýllabos, íd.
Body
- adjectiu De dues síl·labes.
- masculí Mot de dues síl·labes. “Tia” és un disíl·lab.
- masculí Vers de dues síl·labes, considerat com un hemistiqui: A port / de mort / me port / si tort... (Cerverí de Girona).
■
disíl·lab
| disíl·laba
adjectiu De dues síllabes masculí Mot de dues síllabes “Tia” és un disíllab masculí Vers de dues síllabes, considerat com un hemistiqui A port / de mort / me port / si tort Cerverí de Girona