Es mostren 88953 resultats

disgènesi

disgènesi

femení embriologia i patologia Disgenèsia
Gran Diccionari de la llengua catalana

disgenèsia


<title type="display">disgenèsia</title>

Partició sil·làbica: dis_ge_nè_si_a
    femení
  1. embriologia i patologia Anomalia o defecte del desenvolupament.
  2. disgenèsia híbrida genètica Producció de progènie estèril amb mutacions i alteracions cromosòmiques.

disgenèsia

femení embriologia i patologia Anomalia o defecte del desenvolupament disgenèsia híbrida genètica Producció de progènie estèril amb mutacions i alteracions cromosòmiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

disglòssia


<title type="display">disglòssia</title>

Partició sil·làbica: dis_glòs_si_a
femení patologia Nom genèric per a designar els trastorns de l’articulació de paraules deguts a la malformació o a la disfunció d’algun òrgan articulatori (llengua, llavis, etc.).

disglòssia

femení patologia Nom genèric per a designar els trastorns de l’articulació de paraules deguts a la malformació o a la disfunció d’algun òrgan articulatori llengua, llavis, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disgraciós
| disgraciosa

■ disgraciós
| disgraciosa

adjectiu Mancat de gràcia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

disgregabilitat


<title type="display">disgregabilitat</title>

Etimologia: de disgregable, der. de disgregar
femení farmàcia, indústria farmacèutica Propietat d’un cos sòlid de trencar-se en parts més petites per la influència d’una causa exterior.

disgregabilitat

femení farmàcia, indústria farmacèutica Propietat d’un cos sòlid de trencar-se en parts més petites per la influència d’una causa exterior
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disgregació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disgregació</title>

Partició sil·làbica: dis_gre_ga_ci_ó
Etimologia: del ll. disgregatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de disgregar o de disgregar-se;
    2. l’efecte.
  2. química analítica Operació química consistent a solubilitzar en aigua substàncies insolubles o en els àcids dissolvents usuals en anàlisi química.
  3. geologia Separació dels grans o dels diferents elements que componen una roca per causes mecàniques i per descomposició química.

■ disgregació

femení Acció de disgregar o de disgregar-se l’efecte química analítica Operació química consistent a solubilitzar en aigua substàncies insolubles o en els àcids dissolvents usuals en anàlisi química geologia Separació dels grans o dels diferents elements que componen una roca per causes mecàniques i per descomposició química
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disgregadament

■ disgregadament

adverbi D’una manera disgregada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disgregador
| disgregadora

■ disgregador
| disgregadora

adjectiu disgregant
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disgregant

■ disgregant

adjectiu Que disgrega masculí farmàcia, indústria farmacèutica Substància que hom afegeix a un comprimit a fi que es desfaci en ésser posat en contacte amb líquids
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disgregar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disgregar</title>

Etimologia: del ll. disgregare, íd. 1a font: 1803, DEst.
    verb
    1. transitiu Desunir, separar, les parts integrants d’un tot. Els agents atmosfèrics van disgregant la roca a poc a poc. Hem de procurar de disgregar les forces enemigues.
    2. pronominal La massa es disgregà a poc a poc.
  2. transitiu química analítica Sotmetre (una substància insoluble) a disgregació.

■ disgregar

verb transitiu Desunir, separar, les parts integrants d’un tot Els agents atmosfèrics van disgregant la roca a poc a poc Hem de procurar de disgregar les forces enemigues pronominal La massa es disgregà a poc a poc transitiu química analítica Sotmetre una substància insoluble a disgregació
Informació complementària
Traducció