Es mostren 88940 resultats

■ disgregadament

■ disgregadament

adverbi D’una manera disgregada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disgregador
| disgregadora

■ disgregador
| disgregadora

adjectiu Disgregant
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disgregant

■ disgregant

adjectiu Que disgrega masculí farmàcia, indústria farmacèutica Substància que hom afegeix a un comprimit a fi que es desfaci en ésser posat en contacte amb líquids
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disgregar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disgregar</title>

Etimologia: del ll. disgregare, íd. 1a font: 1803, DEst.
    verb
    1. transitiu Desunir, separar, les parts integrants d’un tot. Els agents atmosfèrics van disgregant la roca a poc a poc. Hem de procurar de disgregar les forces enemigues.
    2. pronominal La massa es disgregà a poc a poc.
  2. transitiu química analítica Sotmetre (una substància insoluble) a disgregació.

■ disgregar

verb transitiu Desunir, separar, les parts integrants d’un tot Els agents atmosfèrics van disgregant la roca a poc a poc Hem de procurar de disgregar les forces enemigues pronominal La massa es disgregà a poc a poc transitiu química analítica Sotmetre una substància insoluble a disgregació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disgregatiu
| disgregativa

■ disgregatiu
| disgregativa

adjectiu Que té la virtut de disgregar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disgust

■ disgust

masculí Fort desplaer que un esdeveniment, el capteniment d’algú, causa a algú Quan li diràs que no pots ajudar-lo tindrà un disgust Els fills no li donen sinó disgusts
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disgustar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disgustar</title>

Etimologia: de disgust 1a font: 1653, DTo.
    verb
    1. transitiu Llevar o minvar el gust a un menjar o a una beguda.
    2. pronominal Aquest guisat, havent-hi afegit aigua, s’ha disgustat.
  2. transitiu [usat negativament] Produir una sensació desagradable al paladar.
    1. transitiu Causar un disgust. La seva conducta em disgusta d’allò més.
    2. pronominal Tenir un disgust. Si no li donen el premi es disgustarà.
  4. pronominal Enutjar-se, indisposar-se, amb algú. No li parles perquè t’hi has disgustat?

■ disgustar

verb transitiu Llevar o minvar el gust a un menjar o a una beguda pronominal Aquest guisat, havent-hi afegit aigua, s’ha disgustat transitiu usat negativament Produir una sensació desagradable al paladar transitiu Causar un disgust La seva conducta em disgusta d’allò més pronominal Tenir un disgust Si no li donen el premi es disgustarà pronominal Enutjar-se, indisposar-se, amb algú No li parles perquè t’hi has disgustat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

disharmonia


<title type="display">disharmonia</title>

Partició sil·làbica: dis_har_mo_ni_a
femení geologia Plegament diferencial entre una capa i una altra amb desplaçament segons els plans d’estratificació.

disharmonia

femení geologia Plegament diferencial entre una capa i una altra amb desplaçament segons els plans d’estratificació
Gran Diccionari de la llengua catalana

dishidrosi

dishidrosi

femení patologia Afecció cutània caracteritzada per una erupció de vesícules en el palmell i en les cares laterals dels dits acompanyada de pruïja
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disilà

■ disilà

masculí H 3 SiSiH 3 química Hidrur de silici que conté un enllaç Si—Si