Es mostren 88940 resultats

dismutar-se

dismutar-se

Informació complementària

disomia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disomia</title>

Accessory
Partició sil·làbica: di_so_mi_a
Body
    femení
  1. patologia Malformació caracteritzada per l’existència de dos cossos complets units per una o més parts.
  2. disomia uniparental genètica Presència en un cariotip d’una parella de cromosomes que tenen el mateix origen (matern o patern).

disomia

disòsmia

disòsmia

disostosi

disostosi

dispar

dispar

disparada

disparada

disparador


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disparador</title>

Accessory
Etimologia: de disparar
Body
    masculí
  1. Dispositiu que acciona sobtadament un mecanisme a punt de funcionar.
  2. armament Peça de l’arma que serveix per a disparar-la.
  3. fotografia Mecanisme que acciona l’obturador perquè deixi entrar la llum a l’interior de la càmera durant un temps determinat.
  4. marina, marítim Ressort de ferro que hom fixa a la serviola de l’àncora per llançar-la a l’aigua en el moment precís d’escaure’s la nau en el lloc d’ancoratge.

disparador

disparament

disparament

disparar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disparar</title>

Accessory
Etimologia: de l’ant. desparar, der. de parar, és a dir, ‘fer cessar d’estar parat’ 1a font: s. XIV
Body
    verb
    1. transitiu Fer que (una arma) llanci el projectil. Disparar una escopeta.
    2. transitiu Fer sortir llançat (un projectil), amb una arma. Disparar una fletxa, un tret.
    3. pronominal L’escopeta es disparà de sobte.
    4. pronominal per extensió Posar-se en funcionament un mecanisme, engegar-se. Vigila la màquina, que es dispararà.
  1. pronominal figuradament
    1. Engegar-se a monologar, generalment per esbravar-se. No el coneixia de res i es va disparar a explicar-me la seva vida.
    2. Rompre a parlar, a cridar, a riure, etc., amb exaltació.

disparar

disparat
| disparada

disparat
| disparada