Es mostren 88953 resultats

■ dissèmia

■ dissèmia

femení lingüística Cas de l’homonímia quan una seqüència fònica té dos significats distints no relacionats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disseminació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disseminació</title>

Partició sil·làbica: dis_se_mi_na_ci_ó
Etimologia: del ll. disseminatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de disseminar o de disseminar-se;
    2. l’efecte.
  2. botànica Dispersió de les diàspores de les plantes.
  3. mineria Jaciment constituït per partícules fines de mineral dispersat en una roca.

■ disseminació

femení Acció de disseminar o de disseminar-se l’efecte botànica Dispersió de les diàspores de les plantes mineria Jaciment constituït per partícules fines de mineral dispersat en una roca
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disseminar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disseminar</title>

Etimologia: del ll. disseminare ‘propagar, escampar’ 1a font: 1864, DLab.
    verb
    1. transitiu Posar en un espai extens (persones o coses) a distància les unes de les altres. El vent dissemina les llavors.
    2. pronominal Els gitanos s’han disseminat per tot Europa.
  2. transitiu figuradament Difondre, divulgar, idees, errors, etc.

■ disseminar

verb transitiu Posar en un espai extens persones o coses a distància les unes de les altres El vent dissemina les llavors pronominal Els gitanos s’han disseminat per tot Europa transitiu figuradament Difondre, divulgar, idees, errors, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dissemínul

dissemínul

masculí botànica Diàspora
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dissens

dissens

masculí Dissensió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissensió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dissensió</title>

Partició sil·làbica: dis_sen_si_ó
Etimologia: del ll. dissensio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Diversitat de sentiments, d’opinions, d’interessos, etc. Tot i les dissensions en alguns punts, vivim en bona harmonia.
  2. Conflicte, contesa, que resulta de la diversitat de sentiments, d’opinions, etc. Dissensions domèstiques, civils, intestines.

■ dissensió

femení Diversitat de sentiments, d’opinions, d’interessos, etc Tot i les dissensions en alguns punts, vivim en bona harmonia Conflicte, contesa, que resulta de la diversitat de sentiments, d’opinions, etc Dissensions domèstiques, civils, intestines
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissentiment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dissentiment</title>

Etimologia: de dissentir 1a font: 1803, DEst.
    masculí
    1. Acció de dissentir;
    2. l’efecte. Hi estic en dissentiment.
    1. Negativa.
    2. dissentiment mutu dret Conformitat de les parts a deixar sense efecte el contracte o les obligacions existents entre elles.
  3. història Declaració de disconformitat amb un procediment de gràcia o de justícia que podia fer qualsevol membre de les antigues corts catalanes, la qual, si era acceptada pel seu braç, podia retardar, o bé interrompre, les deliberacions fins que hom arribava a una decisió i era retirat aleshores el dissentiment.

■ dissentiment

masculí Acció de dissentir l’efecte Hi estic en dissentiment Negativa dissentiment mutu dret Conformitat de les parts a deixar sense efecte el contracte o les obligacions existents entre elles història Declaració de disconformitat amb un procediment de gràcia o de justícia que podia fer qualsevol membre de les antigues corts catalanes, la qual, si era acceptada pel seu braç, podia retardar, o bé interrompre, les deliberacions fins que hom arribava a una decisió i era retirat aleshores el dissentiment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissentir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dissentir</title>

Etimologia: del ll. dissentīre, íd. 1a font: 1803, DEst.
    verb intransitiu
  1. Diferir d’altri en allò que hom pensa, sent o vol. En les qüestions fonamentals, sempre dissenteixes de mi. Estem d’acord en moltes coses, però en matèria de religió dissentim.
  2. No estar d’acord amb una opinió, una decisió, etc. Dissentia de l’opinió general. No hi consentim pas, ans hi dissentim.

■ dissentir

verb intransitiu Diferir d’altri en allò que hom pensa, sent o vol En les qüestions fonamentals, sempre dissenteixes de mi Estem d’acord en moltes coses, però en matèria de religió dissentim No estar d’acord amb una opinió, una decisió, etc Dissentia de l’opinió general No hi consentim pas, ans hi dissentim
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disseny


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disseny</title>

Etimologia: de dissenyar 1a font: 1851, DEsc.
    masculí
  1. Representació gràfica i càlcul de les dimensions d’un objecte a fi de definir-lo unívocament i fer-ne possible la construcció.
  2. Activitat encaminada a aconseguir la producció en sèrie d’objectes útils i bells.
  3. disseny curricular ensenyament Organització dels objectius, el contingut, els mètodes educatius i les estructures d’ensenyament i aprenentatge que constitueixen el currículum escolar.
  4. disseny gràfic Grafisme.

■ disseny

masculí Representació gràfica i càlcul de les dimensions d’un objecte a fi de definir-lo unívocament i fer-ne possible la construcció Activitat encaminada a aconseguir la producció en sèrie d’objectes útils i bells disseny curricular ensenyament Organització dels objectius, el contingut, els mètodes educatius i les estructures d’ensenyament i aprenentatge que constitueixen el currículum escolar disseny gràfic Grafisme
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissenyador
| dissenyadora

■ dissenyador
| dissenyadora

masculí i femení Persona que dissenya, que té per professió dissenyar
Traducció