Es mostren 88940 resultats

■ dissentiment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dissentiment</title>

Etimologia: de dissentir 1a font: 1803, DEst.
    masculí
    1. Acció de dissentir;
    2. l’efecte. Hi estic en dissentiment.
    1. Negativa.
    2. dissentiment mutu dret Conformitat de les parts a deixar sense efecte el contracte o les obligacions existents entre elles.
  3. història Declaració de disconformitat amb un procediment de gràcia o de justícia que podia fer qualsevol membre de les antigues corts catalanes, la qual, si era acceptada pel seu braç, podia retardar, o bé interrompre, les deliberacions fins que hom arribava a una decisió i era retirat aleshores el dissentiment.

■ dissentiment

masculí Acció de dissentir l’efecte Hi estic en dissentiment Negativa dissentiment mutu dret Conformitat de les parts a deixar sense efecte el contracte o les obligacions existents entre elles història Declaració de disconformitat amb un procediment de gràcia o de justícia que podia fer qualsevol membre de les antigues corts catalanes, la qual, si era acceptada pel seu braç, podia retardar, o bé interrompre, les deliberacions fins que hom arribava a una decisió i era retirat aleshores el dissentiment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissentir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dissentir</title>

Etimologia: del ll. dissentīre, íd. 1a font: 1803, DEst.
    verb intransitiu
  1. Diferir d’altri en allò que hom pensa, sent o vol. En les qüestions fonamentals, sempre dissenteixes de mi. Estem d’acord en moltes coses, però en matèria de religió dissentim.
  2. No estar d’acord amb una opinió, una decisió, etc. Dissentia de l’opinió general. No hi consentim pas, ans hi dissentim.

■ dissentir

verb intransitiu Diferir d’altri en allò que hom pensa, sent o vol En les qüestions fonamentals, sempre dissenteixes de mi Estem d’acord en moltes coses, però en matèria de religió dissentim No estar d’acord amb una opinió, una decisió, etc Dissentia de l’opinió general No hi consentim pas, ans hi dissentim
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disseny


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disseny</title>

Etimologia: de dissenyar 1a font: 1851, DEsc.
    masculí
  1. Representació gràfica i càlcul de les dimensions d’un objecte a fi de definir-lo unívocament i fer-ne possible la construcció.
  2. Activitat encaminada a aconseguir la producció en sèrie d’objectes útils i bells.
  3. disseny curricular ensenyament Organització dels objectius, el contingut, els mètodes educatius i les estructures d’ensenyament i aprenentatge que constitueixen el currículum escolar.
  4. disseny gràfic Grafisme.

■ disseny

masculí Representació gràfica i càlcul de les dimensions d’un objecte a fi de definir-lo unívocament i fer-ne possible la construcció Activitat encaminada a aconseguir la producció en sèrie d’objectes útils i bells disseny curricular ensenyament Organització dels objectius, el contingut, els mètodes educatius i les estructures d’ensenyament i aprenentatge que constitueixen el currículum escolar disseny gràfic Grafisme
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissenyador
| dissenyadora

■ dissenyador
| dissenyadora

masculí i femení Persona que dissenya, que té per professió dissenyar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissenyar

■ dissenyar

verb transitiu Fer un disseny
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dissepiment

dissepiment

masculí botànica Cloenda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissertació

■ dissertació

femení Acció de dissertar l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissertant

■ dissertant

masculí i femení Persona que disserta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dissertar

■ dissertar

verb intransitiu Discórrer metòdicament sobre una matèria científica, artística
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disset


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disset</title>

Etimologia: del ll. decem et septem, íd.
  1. adjectiu Setze més un. Un noi de disset anys.
  2. adjectiu i masculí i femení Que fa disset; dissetè. El disset de juny. És en aquella aula, la disset del corredor.
  3. [plural dissets] masculí
    1. El nombre disset, 17.
    2. per extensió Cosa designada amb el nombre disset. El disset del carrer Nou.
  4. masculí i femení Els disset primers.
  5. les disset La dissetena hora des de les dotze de la nit; les cinc de la tarda. El tren surt a les disset quinze.

■ disset

adjectiu Setze més un Un noi de disset anys adjectiu i masculí i femení Que fa disset dissetè El disset de juny És en aquella aula, la disset del corredor plural dissets masculí El nombre disset, 17 per extensió Cosa designada amb el nombre disset El disset del carrer Nou masculí i femení Els disset primers les disset La dissetena hora des de les dotze de la nit les cinc de la tarda El tren surt a les disset quinze
Traducció