Es mostren 88939 resultats

■ distingible

■ distingible

adjectiu Susceptible d’ésser distingit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ distingir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">distingir</title>

Etimologia: del ll. distinguĕre, íd., der. d’un primitiu stinguĕre ‘apagar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Fer que una persona o una cosa es diferenciï d’una altra o d’unes altres, que no s’hi confongui. Aquestes ovelles, les distingirem de les altres fent-los una marca a l’esquena. La raó distingeix l’home de les bèsties.
    2. pronominal Aquestes dues espècies es distingeixen principalment pel color.
    1. transitiu Elevar per damunt del comú. El talent que el distingeix.
    2. transitiu Fer particular estimació d’una persona amb prelació a unes altres, donar-li preferència. El príncep el distingia molt. Li agraeixo la invitació amb què m’ha distingit.
    3. pronominal Distingir-se pel seu talent, per les seves virtuts. El seu estil es distingeix per l’elegància.
  3. transitiu
    1. Reconèixer (una persona o cosa) entre altres o d’una altra per algun senyal o alguna característica. No distingeix la tela del cotó.
    2. Considerar com a distint. Segons ell, cal distingir l’asimetria de la dissimetria.
    3. Separar en classes o categories atenent a unes determinades propietats o característiques. Distingir els fonemes d’una llengua en vocals i consonants. Distingir els colors en freds i càlids.
  4. transitiu Percebre clarament. Distingir una llum a distància.

■ distingir

verb transitiu Fer que una persona o una cosa es diferenciï d’una altra o d’unes altres, que no s’hi confongui Aquestes ovelles, les distingirem de les altres fent-los una marca a l’esquena La raó distingeix l’home de les bèsties pronominal Aquestes dues espècies es distingeixen principalment pel color transitiu Elevar per damunt del comú El talent que el distingeix transitiu Fer particular estimació d’una persona amb prelació a unes altres, donar-li preferència El príncep el distingia molt Li agraeixo la invitació amb què m’ha distingit pronominal Distingir-se pel seu talent, per les seves…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ distingit
| distingida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">distingit</title>

Etimologia: de distingir
    adjectiu
  1. Que excel·leix pel seu rang o els seus mèrits, per la seva elegància, les maneres, el llenguatge, etc., refinats. Un personatge distingit. Els invitats eren tots persones distingides.
  2. per extensió Maneres distingides.

■ distingit
| distingida

adjectiu Que excelleix pel seu rang o els seus mèrits, per la seva elegància, les maneres, el llenguatge, etc, refinats Un personatge distingit Els invitats eren tots persones distingides per extensió Maneres distingides
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ distinguo

■ distinguo

masculí lògica Acció d’enunciar una distinció en una argumentació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ distint
| distinta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">distint</title>

Etimologia: del ll. distinctus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
    1. Que es distingeix d’una altra cosa o d’altri; diferent. Són dos colors ben distints.
    2. Que no és el mateix. Són obres d’autors distints. Són dos mots d’origen distint.
  2. Que hom percep clarament. Un so clar i distint.

■ distint
| distinta

adjectiu Que es distingeix d’una altra cosa o d’altri diferent Són dos colors ben distints Que no és el mateix Són obres d’autors distints Són dos mots d’origen distint Que hom percep clarament Un so clar i distint
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ distintament

■ distintament

adverbi D’una manera distinta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ distintiu
| distintiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">distintiu</title>

Partició sil·làbica: dis_tin_tiu
Etimologia: del b. ll. distinctivus, -a, -um, íd.
  1. adjectiu Que serveix per a distingir, que marca o expressa distinció. El caràcter distintiu d’una espècie. Les paraules d’accent distintiu.
  2. masculí La corona és un distintiu reial.
  3. masculí fonètica, fonologia Tret articulatori o acústic que, en la realització de fonemes, és susceptible d’exercir valors discrets diferencials respecte a unes altres realitzacions.
  4. masculí marina, marítim Bandera especial que hom hissa en un vaixell per indicar la presència d’una persona a qui corresponen determinades honors.
  5. distintiu de classe marina, marítim Senyal que hom assigna a l’embarcació de regates que pertany a una classe internacional.

■ distintiu
| distintiva

adjectiu Que serveix per a distingir, que marca o expressa distinció El caràcter distintiu d’una espècie Les paraules d’accent distintiu masculí La corona és un distintiu reial masculí fonètica, fonologia Tret articulatori o acústic que, en la realització de fonemes, és susceptible d’exercir valors discrets diferencials respecte a unes altres realitzacions masculí marina, marítim Bandera especial que hom hissa en un vaixell per indicar la presència d’una persona a qui corresponen determinades honors distintiu de classe marina, marítim Senyal que hom assigna a l’embarcació de regates que…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ distòcia

■ distòcia

femení obstetrícia Part dolorós, difícil, lent i perillós per al fetus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ distòcic
| distòcica

■ distòcic
| distòcica

adjectiu obstetrícia Relatiu o pertanyent a la distòcia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dístoma


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dístoma</title>

masculí zoologia Nom donat a dos cucs trematodes de l’ordre dels digenis: el dístoma hepàtic (Fasciola hepatica) i el dístoma lanceolat (Dicrocoelium lanceolatum); en estat adult parasiten els conductes biliars de l’ovella i ocasionalment de l’home.

■ dístoma

masculí zoologia Nom donat a dos cucs trematodes de l’ordre dels digenis el dístoma hepàtic Fasciola hepatica i el dístoma lanceolat Dicrocoelium lanceolatum en estat adult parasiten els conductes biliars de l’ovella i ocasionalment de l’home
Traducció