Es mostren 88940 resultats

■ distribuïble

■ distribuïble

adjectiu Que pot ésser distribuït
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ distribuïdor
| distribuïdora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">distribuïdor</title>

Partició sil·làbica: dis_tri_bu_ï_dor
Etimologia: de distribuir 1a font: 1653, DTo.
  1. adjectiu i masculí i femení Que distribueix.
  2. masculí i femení especialment economia Persona o empresa dedicada a distribuir productes. Distribuïdor cinematogràfic. Distribuïdora de llibres.
  3. masculí
    1. Aparell que proporciona automàticament un producte, generalment en introduir-hi l’import en monedes. Un distribuïdor de begudes.
    2. publicitat Expositor que mostra i ofereix al consumidor un producte, fullets, etc.
  4. masculí arts gràfiques
    1. Mecanisme automàtic de les linotips format per una barra estriada i tres cilindres sense fi, que desprèn cada matriu en la canal corresponent del magatzem.
    2. Roleu que bat la tinta en les màquines d’imprimir.
  5. masculí tecnologia
    1. Òrgan fix de les turbines que dona la direcció adequada al fluid perquè arribi a les pales del rodet sense xoc.
    2. Òrgan fix d’un circuit hidràulic o pneumàtic que permet d’obrir o tancar una o més vies de pas al fluid.
    3. Òrgan emprat, en les màquines de vapor, per a establir la comunicació, alternativament, entre la caldera i una de les cares del pistó motor i entre l’altra cara d’aquest pistó i l’atmosfera o el condensador.
  6. distribuïdor d’encesa motors En els motors d’encesa per guspira, aparell destinat a deixar passar l’impuls de corrent cap a cada bugia segons l’ordre d’encesa preestablert i a intervals convenients.

■ distribuïdor
| distribuïdora

adjectiu i masculí i femení Que distribueix masculí i femení especialment economia Persona o empresa dedicada a distribuir productes Distribuïdor cinematogràfic Distribuïdora de llibres masculí Aparell que proporciona automàticament un producte, generalment en introduir-hi l’import en monedes Un distribuïdor de begudes publicitat Expositor que mostra i ofereix al consumidor un producte, fullets, etc masculí arts gràfiques Mecanisme automàtic de les linotips format per una barra estriada i tres cilindres sense fi, que desprèn cada matriu en la canal corresponent del magatzem Roleu que bat la…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ distribuir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">distribuir</title>

Partició sil·làbica: dis_tri_bu_ir
Etimologia: del ll. distribuĕre, íd. 1a font: 1803, DEst.
    verb
    1. transitiu Dividir (una cosa) entre diferents persones donant-ne una part a cadascuna. Distribuir el menjar. Distribuir premis, recompenses, almoines. Distribuir la feina entre els obrers. Distribuir els papers d’una comèdia.
    2. transitiu Dividir (una cosa) per diferents indrets posant-ne una part en cadascun. Distribuir les forces de l’exèrcit. Els conductes distribueixen l’aigua, el gas, a les cases.
    3. transitiu Dividir (el temps, l’espai) donant a cada part la col·locació oportuna, la destinació convenient. Distribueix el seu temps: al matí fa tal cosa, i a la tarda, tal altra. Distribueix les habitacions de la casa. Un pis ben distribuït.
    4. pronominal Escampar-se. Distribuir-se les espècies vegetals a la superfície de la terra. Distribuir-se un perfum per la sala.
    5. transitiu arts gràfiques Desfer una composició, tornant lletres, llengots, quadrats, interlínies, espais, filets, etc., als respectius caixetins.
    6. transitiu arts gràfiques En les màquines de compondre, repartir les matrius al magatzem en la respectiva canal.
    7. transitiu arts gràfiques Batre (la tinta) en els roleus entintadors.
  2. transitiu
    1. Fer arribar (una cosa) a diferents destinataris o a diferents indrets. El mossèn distribuïa la comunió entre els feligresos. Distribuir un diari als subscriptors.
    2. economia Assignar béns i serveis destinats al consum final dins el procés productiu. Una empresa que distribueix en exclusiva una marca nova d’electrodomèstics. Distribuir llibres, discos.

■ distribuir

verb transitiu Dividir una cosa entre diferents persones donant-ne una part a cadascuna Distribuir el menjar Distribuir premis, recompenses, almoines Distribuir la feina entre els obrers Distribuir els papers d’una comèdia transitiu Dividir una cosa per diferents indrets posant-ne una part en cadascun Distribuir les forces de l’exèrcit Els conductes distribueixen l’aigua, el gas, a les cases transitiu Dividir el temps, l’espai donant a cada part la collocació oportuna, la destinació convenient Distribueix el seu temps al matí fa tal cosa, i a la tarda, tal altra Distribueix les habitacions de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ distributari

■ distributari

masculí geomorfologia Braç de riu
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ distributiu
| distributiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">distributiu</title>

Partició sil·làbica: dis_tri_bu_tiu
Etimologia: del ll. distributivus, -a, -um 1a font: 1653, DTo.
    adjectiu
    1. Que serveix per a distribuir.
    2. especialment dret Que serveix per a distribuir donant a cadascú la part que li pertoca. Justícia distributiva.
  2. gramàtica
    1. adjectiu distributiu Adjectiu numeral quantitatiu que serveix per a assignar a diverses persones una quantitat idèntica.
    2. oració distributiva Oració composta formada per dues o més proposicions que, relacionades per un nexe de coordinació, manifesten una distribució o alternativa de les significacions que hi són expressades.
  3. lògica Dit d’un terme general que hom empra per a designar ensems tots i cadascun dels individus de la seva extensió.
  4. matemàtiques Dit d’una operació que, efectuada amb el resultat d’una altra operació feta amb dos elements, dona un resultat idèntic a aquell que hom obtindria si efectuava aquesta operació amb cadascun d’aquests dos elements i la segona operació amb els dos resultats parcials així obtinguts.

■ distributiu
| distributiva

adjectiu Que serveix per a distribuir especialment dret Que serveix per a distribuir donant a cadascú la part que li pertoca Justícia distributiva gramàtica adjectiu distributiu Adjectiu numeral quantitatiu que serveix per a assignar a diverses persones una quantitat idèntica oració distributiva Oració composta formada per dues o més proposicions que, relacionades per un nexe de coordinació, manifesten una distribució o alternativa de les significacions que hi són expressades lògica Dit d’un terme general que hom empra per a designar ensems tots i cadascun dels individus de la seva extensió…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ distributivament

■ distributivament

adverbi Afectant cadascuna de les parts d’un tot
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

distributivitat

distributivitat

femení matemàtiques Propietat d’ésser distributiu
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ districte


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">districte</title>

Etimologia: del ll. districtus, -us, íd.
    masculí
  1. geografia política
    1. [abreviatura distr.] Cadascuna de les demarcacions en què és dividida una contrada, una població, un estat, amb finalitats administratives.
    2. districte federal Divisió administrativa de primer ordre en el territori de la qual hi ha la capital d’un estat federal.
  2. biogeografia Unitat fitogeogràfica immediatament inferior a la província.

■ districte

masculí geografia política abreviatura distr Cadascuna de les demarcacions en què és dividida una contrada, una població, un estat, amb finalitats administratives districte federal Divisió administrativa de primer ordre en el territori de la qual hi ha la capital d’un estat federal biogeografia Unitat fitogeogràfica immediatament inferior a la província
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ distròfia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">distròfia</title>

Partició sil·làbica: dis_trò_fi_a
Etimologia: de dis-1 i -tròfia
femení patologia Trastorn o canvi negatiu produït per alteracions de nutrició, que es tradueix per una disminució del volum o pèrdua de les capacitats funcionals d’un òrgan o d’un teixit.

■ distròfia

femení patologia Trastorn o canvi negatiu produït per alteracions de nutrició, que es tradueix per una disminució del volum o pèrdua de les capacitats funcionals d’un òrgan o d’un teixit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ distròfic
| distròfica

■ distròfic
| distròfica

patologia adjectiu Relatiu o pertanyent a la distròfia adjectiu i masculí i femení Que pateix de distròfia adjectiu ecologia Dit de la substància o el medi nutritiu que presenta deficiències o anomalies
Traducció