Es mostren 88953 resultats

distret
| distreta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">distret</title>

Accessory
Etimologia: de distreure
Body
    adjectiu
  1. Mancat d’atenció al que fa, al que l’envolta. Sempre esteu distrets.
  2. Que sol distreure’s, tenir distraccions. És un home molt distret: mai no es recorda de res.
  3. Que distreu o diverteix. És un espectacle molt distret.

distret
| distreta

distretament

distretament

distreure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">distreure</title>

Accessory
Partició sil·làbica: dis_treu_re
Etimologia: del ll. distrahĕre, íd.
Body
    verb [p p distret -a]
  1. transitiu
    1. Apartar (una cosa) del lloc on era assignada o de l’ús a què era destinada. Ha distret una quantitat dels fons de beneficència.
    2. per extensió No distragueu forces en altres empreses.
    1. transitiu Apartar l’atenció d’una persona d’allò a què s’aplica o hauria d’aplicar-se. No el distreguis parlant-li.
    2. pronominal Quan li contava això, a cada moment es distreia escoltant els sorolls del carrer.
  2. pronominal Oblidar-se. M’he distret de comprar-te la llibreta.
    1. transitiu Retenir agradablement o tranquil·lament l’atenció d’algú.
    2. usat absolutament El cinema distreu molt.
    3. pronominal Vaig al teatre a distreure’m una estona.

distreure

distribució


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">distribució</title>

Accessory
Partició sil·làbica: dis_tri_bu_ci_ó
Etimologia: del ll. distributio, -ōnis, íd. 1a font: 1653, DTo.
Body
    femení
    1. Acció de distribuir o de distribuir-se;
    2. l’efecte.
  1. economia Moment del procés productiu en què són distribuïts els productes.
  2. electrotècnia Transmissió d’energia elèctrica fins a les instal·lacions que la utilitzen.
  3. estadística Conjunt de dades o valors les freqüències dels quals són indicades per mitjà dels tants per cent en què es presenten o bé de forma absoluta, segons una escala predeterminada.
  4. arts gràfiques Conjunt de motlles ja impresos que hom pot distribuir.
  5. lingüística Conjunt dels contextos en què pot aparèixer una unitat lingüística.
  6. motors Mecanisme que assegura la successió adequada de cadascuna de les fases del cicle d’un motor tèrmic.

distribució

distribucional

distribucional

Traducció

distribucionalisme

distribucionalisme

Traducció

distribuïble

distribuïble

distribuïdor
| distribuïdora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">distribuïdor</title>

Accessory
Partició sil·làbica: dis_tri_bu_ï_dor
Etimologia: de distribuir 1a font: 1653, DTo.
Body
  1. adjectiu i masculí i femení Que distribueix.
  2. masculí i femení especialment economia Persona o empresa dedicada a distribuir productes. Distribuïdor cinematogràfic. Distribuïdora de llibres.
  3. masculí
    1. Aparell que proporciona automàticament un producte, generalment en introduir-hi l’import en monedes. Un distribuïdor de begudes.
    2. publicitat Expositor que mostra i ofereix al consumidor un producte, fullets, etc.
  4. masculí arts gràfiques
    1. Mecanisme automàtic de les linotips format per una barra estriada i tres cilindres sense fi, que desprèn cada matriu en la canal corresponent del magatzem.
    2. Roleu que bat la tinta en les màquines d’imprimir.
  5. masculí tecnologia
    1. Òrgan fix de les turbines que dona la direcció adequada al fluid perquè arribi a les pales del rodet sense xoc.
    2. Òrgan fix d’un circuit hidràulic o pneumàtic que permet d’obrir o tancar una o més vies de pas al fluid.
    3. Òrgan emprat, en les màquines de vapor, per a establir la comunicació, alternativament, entre la caldera i una de les cares del pistó motor i entre l’altra cara d’aquest pistó i l’atmosfera o el condensador.
  6. distribuïdor d’encesa motors En els motors d’encesa per guspira, aparell destinat a deixar passar l’impuls de corrent cap a cada bugia segons l’ordre d’encesa preestablert i a intervals convenients.

distribuïdor
| distribuïdora

distribuir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">distribuir</title>

Accessory
Partició sil·làbica: dis_tri_bu_ir
Etimologia: del ll. distribuĕre, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
    verb
    1. transitiu Dividir (una cosa) entre diferents persones donant-ne una part a cadascuna. Distribuir el menjar. Distribuir premis, recompenses, almoines. Distribuir la feina entre els obrers. Distribuir els papers d’una comèdia.
    2. transitiu Dividir (una cosa) per diferents indrets posant-ne una part en cadascun. Distribuir les forces de l’exèrcit. Els conductes distribueixen l’aigua, el gas, a les cases.
    3. transitiu Dividir (el temps, l’espai) donant a cada part la col·locació oportuna, la destinació convenient. Distribueix el seu temps: al matí fa tal cosa, i a la tarda, tal altra. Distribueix les habitacions de la casa. Un pis ben distribuït.
    4. pronominal Escampar-se. Distribuir-se les espècies vegetals a la superfície de la terra. Distribuir-se un perfum per la sala.
    5. transitiu arts gràfiques Desfer una composició, tornant lletres, llengots, quadrats, interlínies, espais, filets, etc., als respectius caixetins.
    6. transitiu arts gràfiques En les màquines de compondre, repartir les matrius al magatzem en la respectiva canal.
    7. transitiu arts gràfiques Batre (la tinta) en els roleus entintadors.
  1. transitiu
    1. Fer arribar (una cosa) a diferents destinataris o a diferents indrets. El mossèn distribuïa la comunió entre els feligresos. Distribuir un diari als subscriptors.
    2. economia Assignar béns i serveis destinats al consum final dins el procés productiu. Una empresa que distribueix en exclusiva una marca nova d’electrodomèstics. Distribuir llibres, discos.

distribuir

distributari

distributari