Es mostren 88953 resultats

■ distributiu
| distributiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">distributiu</title>

Partició sil·làbica: dis_tri_bu_tiu
Etimologia: del ll. distributivus, -a, -um 1a font: 1653, DTo.
    adjectiu
    1. Que serveix per a distribuir.
    2. especialment dret Que serveix per a distribuir donant a cadascú la part que li pertoca. Justícia distributiva.
  2. gramàtica
    1. adjectiu distributiu Adjectiu numeral quantitatiu que serveix per a assignar a diverses persones una quantitat idèntica.
    2. oració distributiva Oració composta formada per dues o més proposicions que, relacionades per un nexe de coordinació, manifesten una distribució o alternativa de les significacions que hi són expressades.
  3. lògica Dit d’un terme general que hom empra per a designar ensems tots i cadascun dels individus de la seva extensió.
  4. matemàtiques Dit d’una operació que, efectuada amb el resultat d’una altra operació feta amb dos elements, dona un resultat idèntic a aquell que hom obtindria si efectuava aquesta operació amb cadascun d’aquests dos elements i la segona operació amb els dos resultats parcials així obtinguts.

■ distributiu
| distributiva

adjectiu Que serveix per a distribuir especialment dret Que serveix per a distribuir donant a cadascú la part que li pertoca Justícia distributiva gramàtica adjectiu distributiu Adjectiu numeral quantitatiu que serveix per a assignar a diverses persones una quantitat idèntica oració distributiva Oració composta formada per dues o més proposicions que, relacionades per un nexe de coordinació, manifesten una distribució o alternativa de les significacions que hi són expressades lògica Dit d’un terme general que hom empra per a designar ensems tots i cadascun dels individus de la seva extensió…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ distributivament

■ distributivament

adverbi Afectant cadascuna de les parts d’un tot
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

distributivitat

distributivitat

femení matemàtiques Propietat d’ésser distributiu
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ districte


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">districte</title>

Etimologia: del ll. districtus, -us, íd.
    masculí
  1. geografia política
    1. [abreviatura distr.] Cadascuna de les demarcacions en què és dividida una contrada, una població, un estat, amb finalitats administratives.
    2. districte federal Divisió administrativa de primer ordre en el territori de la qual hi ha la capital d’un estat federal.
  2. biogeografia Unitat fitogeogràfica immediatament inferior a la província.

■ districte

masculí geografia política abreviatura distr Cadascuna de les demarcacions en què és dividida una contrada, una població, un estat, amb finalitats administratives districte federal Divisió administrativa de primer ordre en el territori de la qual hi ha la capital d’un estat federal biogeografia Unitat fitogeogràfica immediatament inferior a la província
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ distròfia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">distròfia</title>

Partició sil·làbica: dis_trò_fi_a
Etimologia: de dis-1 i -tròfia
femení patologia Trastorn o canvi negatiu produït per alteracions de nutrició, que es tradueix per una disminució del volum o pèrdua de les capacitats funcionals d’un òrgan o d’un teixit.

■ distròfia

femení patologia Trastorn o canvi negatiu produït per alteracions de nutrició, que es tradueix per una disminució del volum o pèrdua de les capacitats funcionals d’un òrgan o d’un teixit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ distròfic
| distròfica

■ distròfic
| distròfica

patologia adjectiu Relatiu o pertanyent a la distròfia adjectiu i masculí i femení Que pateix de distròfia adjectiu ecologia Dit de la substància o el medi nutritiu que presenta deficiències o anomalies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disturbi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">disturbi</title>

Etimologia: probablement d’un encreuament del ll. disturbatio, -ōnis ‘ruïna, demolició’ i turbĭdus, -a, -um ‘torbat, agitat’ (amb valor de substantiu) 1a font: 1803, DEst.
masculí Interrupció d’un estat de pau, de tranquil·litat, especialment alteració de l’ordre públic. La policia reprimí els disturbis.

■ disturbi

masculí Interrupció d’un estat de pau, de tranquillitat, especialment alteració de l’ordre públic La policia reprimí els disturbis
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

disulfat

disulfat

masculí química Qualsevol de les sals o dels èsters de l’àcid disulfúric Anió de fórmula S 2 O 7 2 -
Gran Diccionari de la llengua catalana

disulfiram


<title type="display">disulfiram</title>

masculí química i medicina Disulfur de bis(dietiltiocarbamoïl), C10H20N2S4, substància emprada com a accelerant en la vulcanització del cautxú, com a desinfectant i com a fungicida.

disulfiram

masculí química i medicina Disulfur de bisdietiltiocarbamoïl, C 1 0 H 2 0 N 2 S 4 , substància emprada com a accelerant en la vulcanització del cautxú, com a desinfectant i com a fungicida
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ disulfur

■ disulfur

masculí química Cadascun dels composts que contenen en la molècula dos àtoms de sofre units en forma de pont —S—S—