Es mostren 88939 resultats

diuitè

diuitè

masculí numismàtica Divuitè
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diumenge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diumenge</title>

Partició sil·làbica: diu_men_ge
Etimologia: del ll. die(s) domĭnīcus ‘dia dominical, del Senyor’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
    masculí
  1. [abreviatura dg.] Setè dia de la setmana, o primer, en el còmput antic i cristià.
  2. cristianisme i litúrgia
    1. Festa setmanal principal entre els cristians, el nom de la qual prové de dies dominica o dia del Senyor, per tal com hi tingué lloc la resurrecció.
    2. diumenge de Pasqua (o de Resurrecció) Pasqua.
    3. diumenge de Rams (o de Passió) Diumenge abans de Pasqua en què es commemora, com a inici de la Setmana Santa, l’entrada de Jesús a Jerusalem.

■ diumenge

masculí abreviatura dg Setè dia de la setmana, o primer, en el còmput antic i cristià cristianisme i litúrgia Festa setmanal principal entre els cristians, el nom de la qual prové de dies dominica o dia del Senyor, per tal com hi tingué lloc la resurrecció diumenge de Pasqua o de Resurrecció Pasqua diumenge de Rams o de Passió Diumenge abans de Pasqua en què es commemora, com a inici de la Setmana Santa, l’entrada de Jesús a Jerusalem
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diumengejar

■ diumengejar

verb intransitiu popularment Celebrar la festa del diumenge
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diumenger
| diumengera

■ diumenger
| diumengera

adjectiu Relatiu o pertanyent al diumenge masculí i femení Persona a qui agrada de celebrar més o menys el diumenge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diumengí
| diumengina

■ diumengí
| diumengina

adjectiu Dominical femení Conferència o vetllada que certes acadèmies i corporacions celebraven alguns diumenges
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diumenjada

■ diumenjada

femení Diada del diumenge Anirem d’excursió totes les diumenjades de novembre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diüresi

■ diüresi

femení fisiologia Eliminació de l’orina formada pel ronyó Cabal urinari o quantitat d’orina excretada en un temps fixat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diürètic
| diürètica

■ diürètic
| diürètica

adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Dit de la substància que afavoreix l’eliminació d’orina
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diürn
| diürna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">diürn</title>

Partició sil·làbica: di_ürn
Etimologia: del ll. diŭrnus, -a, -um, íd. 1a font: 1460, Roig
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent al dia (oposat a nocturn). Hores diürnes.
    2. botànica Dit de les flors que són obertes de dia i tancades de nit.
    3. zoologia Dit de l’animal que desenvolupa una gran part de les seves activitats durant el dia, seguint un ritme de tipus circadiari.
  2. adjectiu Que té lloc en l’espai d’un dia. Moviment diürn d’un planeta.
  3. masculí litúrgia diürnal1.

■ diürn
| diürna

adjectiu Relatiu o pertanyent al dia oposat a nocturn Hores diürnes botànica Dit de les flors que són obertes de dia i tancades de nit zoologia Dit de l’animal que desenvolupa una gran part de les seves activitats durant el dia, seguint un ritme de tipus circadiari adjectiu Que té lloc en l’espai d’un dia Moviment diürn d’un planeta masculí litúrgia diürnal 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diürnal1

■ diürnal1

masculí litúrgia Llibre que conté les diverses hores canòniques del breviari des de laudes fins a completes Vegeu també diürnal 2
Traducció