Es mostren 88940 resultats

divalent

divalent

adjectiu química Bivalent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divan


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">divan</title>

Etimologia: del turc diwán, íd., i aquest, del persa dîwân ‘tribunal, oficina; assemblea’ 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. Sala de recepció en les cases turques, perses, etc., guarnida tot al voltant de coixins per a seure-hi.
  2. especialment història
    1. Sala on es reunia el consell d’estat a Turquia.
    2. per extensió Nom donat al consell que fou, fins al segle XVII, l’organisme central del govern de l’imperi otomà.
  3. Espècie de sofà baix, sense espatller, guarnit de coixins solts, que hom aplica contra la paret.
  4. literatura En la literatura islàmica, col·lecció d’obres poètiques d’un autor.

■ divan

masculí Sala de recepció en les cases turques, perses, etc, guarnida tot al voltant de coixins per a seure-hi especialment història Sala on es reunia el consell d’estat a Turquia per extensió Nom donat al consell que fou, fins al segle XVII, l’organisme central del govern de l’imperi otomà Espècie de sofà baix, sense espatller, guarnit de coixins solts, que hom aplica contra la paret literatura En la literatura islàmica, collecció d’obres poètiques d’un autor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divaricat
| divaricada

■ divaricat
| divaricada

adjectiu botànica Dit de les branques que divergeixen segons un angle molt obert
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divendres


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">divendres</title>

Etimologia: del ll. die(s) Vĕnĕris ‘dia de Venus’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí invariable
    1. [abreviatura dv.] Cinquè dia de la setmana, o sisè, en el còmput antic i cristià.
    2. divendres de dejuni cristianisme Divendres que cal dejunar.
    3. divendres dels Dolors (o de Passió) catolicisme Divendres de la setmana anterior a la Setmana Santa en el qual hom commemorava els Dolors de Maria.
    4. Divendres Sant litúrgia Divendres de la Setmana Santa en què l’Església commemora la passió i mort de Jesús.
  2. figuradament
    1. fer cara de divendres (o de divendres sant) Fer mala cara, trista o demacrada.
    2. fer divendres Fer dejuni.

■ divendres

masculí invariable abreviatura dv Cinquè dia de la setmana, o sisè, en el còmput antic i cristià divendres de dejuni cristianisme Divendres que cal dejunar divendres dels Dolors o de Passió catolicisme Divendres de la setmana anterior a la Setmana Santa en el qual hom commemorava els Dolors de Maria Divendres Sant litúrgia Divendres de la Setmana Santa en què l’Església commemora la passió i mort de Jesús figuradament fer cara de divendres o de divendres sant Fer mala cara, trista o demacrada fer divendres Fer dejuni
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divergència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">divergència</title>

Partició sil·làbica: di_ver_gèn_ci_a
Etimologia: del ll. td. divergentia, íd.
    femení
    1. Acció de divergir;
    2. l’efecte.
  2. Qualitat de divergent.
  3. botànica En fil·lotaxi, angle que formen els plans medials de dues fulles consecutives.
  4. lingüística Fenomen pel qual dues llengües que tenen un origen comú han evolucionat fins a presentar estructures diferents.
  5. matemàtiques
    1. Qualitat de no convergent.
    2. Operador diferencial que indica la suma de les taxes de variació de les diverses components d’una funció vectorial en les direccions de l’espai.
  6. meteorologia Moviment de l’aire dins una regió limitada quan s’allunya del centre de la regió.
  7. nucleònica Producció autoalimentada de neutrons en un reactor nuclear, per una reacció en cadena.
  8. divergència evolutiva evolució, evolucionisme Evolució diferencial dels grups d’organismes descendents d’un mateix ancessor, que mena al desenvolupament d’estructures o caràcters diferents, derivats filogenèticament d’un patró comú.

■ divergència

femení Acció de divergir l’efecte Qualitat de divergent botànica En fillotaxi, angle que formen els plans medials de dues fulles consecutives lingüística Fenomen pel qual dues llengües que tenen un origen comú han evolucionat fins a presentar estructures diferents matemàtiques Qualitat de no convergent Operador diferencial que indica la suma de les taxes de variació de les diverses components d’una funció vectorial en les direccions de l’espai meteorologia Moviment de l’aire dins una regió limitada quan s’allunya del centre de la regió nucleònica Producció autoalimentada de neutrons en un…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divergent

■ divergent

adjectiu Que divergeix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divergir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">divergir</title>

Etimologia: del ll. td. divergĕre, íd. (cf. convergir) 1a font: 1888, DLab.
    verb intransitiu
  1. Dirigir-se devers punts diferents no oposats. Els raigs de llum reflectits per un mirall convex divergeixen.
  2. Diferir d’una forma típica. Aquest ocell divergeix dels de la seva família.
  3. figuradament Dissentir. Tu i jo divergim ideològicament.

■ divergir

verb intransitiu Dirigir-se devers punts diferents no oposats Els raigs de llum reflectits per un mirall convex divergeixen Diferir d’una forma típica Aquest ocell divergeix dels de la seva família figuradament Dissentir Tu i jo divergim ideològicament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divers
| diversa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">divers</title>

Etimologia: del ll. diversus, -a, -um, participi de divertĕre ‘apartar’ 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
    1. De múltiples aspectes; multiforme. Amb fortuna diversa. Una regió diversa.
    2. plural Dit de les coses que presenten cadascuna un caràcter diferent, de les coses de distinta espècie o mena. A l’aparador hi havia objectes diversos. Quantitats diverses.
  2. plural Alguns, diferents, uns quants, un cert nombre de. Ho han contat diverses persones. Ja ho ha fet diverses vegades.

■ divers
| diversa

adjectiu De múltiples aspectes multiforme Amb fortuna diversa Una regió diversa plural Dit de les coses que presenten cadascuna un caràcter diferent, de les coses de distinta espècie o mena A l’aparador hi havia objectes diversos Quantitats diverses plural Alguns, diferents, uns quants, un cert nombre de Ho han contat diverses persones Ja ho ha fet diverses vegades
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

diversa

diversa

femení indumentària A Menorca, mantellina gran de randa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diversament

■ diversament

adverbi D’una manera diversa, de diverses maneres
Informació complementària
Traducció