Es mostren 88953 resultats

diüturnitat

diüturnitat

divagació

divagació

divagador
| divagadora

divagador
| divagadora

divagant

divagant

Traducció

divagar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">divagar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. divagari, íd. 1a font: 1696, DLac.
Body
    verb intransitiu
  1. Vagar, anar-se’n d’un costat a l’altre fora del lloc on caldria estar.
  2. figuradament Deixar anar la pensa, el discurs, d’un costat a l’altre, especialment allunyar-se de l’afer que es tracta, fora dels límits de la raó. Aquest orador divaga. Limiteu-vos a l’afer que tractem: no divagueu.

divagar

divalència

divalència

divalent

divalent

divan


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">divan</title>

Accessory
Etimologia: del turc diwán, íd., i aquest, del persa dîwân ‘tribunal, oficina; assemblea’ 1a font: 1696, DLac.
Body
    masculí
  1. Sala de recepció en les cases turques, perses, etc., guarnida tot al voltant de coixins per a seure-hi.
  2. especialment història
    1. Sala on es reunia el consell d’estat a Turquia.
    2. per extensió Nom donat al consell que fou, fins al segle XVII, l’organisme central del govern de l’imperi otomà.
  3. Espècie de sofà baix, sense espatller, guarnit de coixins solts, que hom aplica contra la paret.
  4. literatura En la literatura islàmica, col·lecció d’obres poètiques d’un autor.

divan

divaricat
| divaricada

divaricat
| divaricada

divendres


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">divendres</title>

Accessory
Etimologia: del ll. die(s) Vĕnĕris ‘dia de Venus’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí invariable
    1. [abreviatura dv.] Cinquè dia de la setmana, o sisè, en el còmput antic i cristià.
    2. divendres de dejuni cristianisme Divendres que cal dejunar.
    3. divendres dels Dolors (o de Passió) catolicisme Divendres de la setmana anterior a la Setmana Santa en el qual hom commemorava els Dolors de Maria.
    4. Divendres Sant litúrgia Divendres de la Setmana Santa en què l’Església commemora la passió i mort de Jesús.
  1. figuradament
    1. fer cara de divendres (o de divendres sant) Fer mala cara, trista o demacrada.
    2. fer divendres Fer dejuni.

divendres