Es mostren 88953 resultats

■ divorci


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">divorci</title>

Etimologia: del ll. divortium, íd., der. de divŏrtĕre, variant arcaica del ll. cl. divertĕre ‘apartar, separar’ 1a font: 1653, DTo.
    masculí
    1. dret Dissolució voluntària i legal d’un matrimoni vàlid.
    2. divorci vincular dret canònic Dissolució del vincle matrimonial que té efectes en el matrimoni (àdhuc consumat) quan la fe catòlica d’un dels cònjuges determina dificultats greus en la convivència.
  2. figuradament Ruptura del lligam existent entre dues coses.
  3. taxa de divorcis demografia Índex qualitatiu d’una població pel qual hom avalua la importància dels divorcis dins un sistema social.

■ divorci

masculí dret Dissolució voluntària i legal d’un matrimoni vàlid divorci vincular dret canònic Dissolució del vincle matrimonial que té efectes en el matrimoni àdhuc consumat quan la fe catòlica d’un dels cònjuges determina dificultats greus en la convivència figuradament Ruptura del lligam existent entre dues coses taxa de divorcis demografia Índex qualitatiu d’una població pel qual hom avalua la importància dels divorcis dins un sistema social
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divorciar

■ divorciar

verb transitiu Separar per divorci pronominal S’han divorciat després de vuit anys de matrimoni El secretari i el president optaren per divorciar-se del partit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divorciat
| divorciada

■ divorciat
| divorciada

adjectiu i masculí i femení Dit de la persona separada per divorci
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divorcista

■ divorcista

adjectiu i masculí i femení Partidari del divorci Política divorcista
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divuit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">divuit</title>

Partició sil·làbica: di_vuit
Etimologia: del ll. decem et octo, íd.
  1. adjectiu Disset més un. Un cavall de divuit anys.
  2. adjectiu i masculí i femení Que fa divuit; divuitè. Pel maig sortirà el llibre divuit de la nova col·lecció.
  3. [plural divuits] masculí
    1. El nombre divuit, 18. Creu que el divuit és el seu nombre favorable. Sempre confon els divuits.
    2. per extensió Cosa designada amb el nombre divuit. Viu al divuit del carrer Ample.
  4. masculí i femení Els divuit darrers.
  5. les divuit La divuitena hora des de les dotze de la nit; les sis de la tarda. La pel·lícula comença a les divuit quaranta-cinc.

■ divuit

adjectiu Disset més un Un cavall de divuit anys adjectiu i masculí i femení Que fa divuit divuitè Pel maig sortirà el llibre divuit de la nova collecció plural divuits masculí El nombre divuit, 18 Creu que el divuit és el seu nombre favorable Sempre confon els divuits per extensió Cosa designada amb el nombre divuit Viu al divuit del carrer Ample masculí i femení Els divuit darrers les divuit La divuitena hora des de les dotze de la nit les sis de la tarda La pellícula comença a les divuit quaranta-cinc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divuitè
| divuitena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">divuitè</title>

Partició sil·làbica: di_vui_tè
Etimologia: de divuit
  1. adjectiu i masculí i femení [símbol 18è 18a] Que, en una sèrie, en té disset davant seu, que fa divuit. Avui fan el divuitè concert de la temporada. Era la divuitena de la llista.
    1. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en divuit parts iguals.
    2. masculí Un divuitè, 1/18.
  3. femení història Als Països Catalans, abans de la Nova Planta (1707-16), comissió o junta de divuit persones delegades pels consells municipals, per les corts, per les generalitats, etc., en parts iguals per cada estament o braç.
  4. masculí numismàtica Ral d’argent de València.

■ divuitè
| divuitena

adjectiu i masculí i femení símbol 18è 18a Que, en una sèrie, en té disset davant seu, que fa divuit Avui fan el divuitè concert de la temporada Era la divuitena de la llista adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en divuit parts iguals masculí Un divuitè, 1/18 femení història Als Països Catalans, abans de la Nova Planta 1707-16, comissió o junta de divuit persones delegades pels consells municipals, per les corts, per les generalitats, etc, en parts iguals per cada estament o braç masculí numismàtica Ral d’argent de València
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divulgable

■ divulgable

adjectiu Que pot ésser divulgat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divulgació

■ divulgació

femení Acció de divulgar o de divulgar-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divulgador
| divulgadora

■ divulgador
| divulgadora

adjectiu i masculí i femení Que divulga
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ divulgar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">divulgar</title>

Etimologia: del ll. divulgare, íd. 1a font: 1398, Metge
    verb
  1. transitiu Fer arribar (una cosa) a coneixement d’un gran nombre de persones, fer públic. Divulgar un secret.
  2. pronominal Arribar, una cosa, a coneixement d’un gran nombre de persones. La notícia es divulgà ràpidament.

■ divulgar

verb transitiu Fer arribar una cosa a coneixement d’un gran nombre de persones, fer públic Divulgar un secret pronominal Arribar, una cosa, a coneixement d’un gran nombre de persones La notícia es divulgà ràpidament
Informació complementària
Traducció