Es mostren 88939 resultats

■ docilitat

■ docilitat

femení Qualitat de dòcil
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dòcilment

■ dòcilment

adverbi Amb docilitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ docimàsia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">docimàsia</title>

Partició sil·làbica: do_ci_mà_si_a
Etimologia: del gr. dokimasía ‘prova, assaig’, der. de dokimázō ‘provar, assajar’ 1a font: 1868, DLCo.
    femení
  1. medicina Prova emprada en medicina legal i practicada sobre els pulmons, el cor, el fetge, etc., del cadàver d’un infant acabat de néixer a fi de saber si en néixer era ja mort o no.
  2. química analítica Conjunt d’assaigs analítics de control de materials metàl·lics, de construcció (calç, ciment, aglomerats) o altres (combustibles, minerals).

■ docimàsia

femení medicina Prova emprada en medicina legal i practicada sobre els pulmons, el cor, el fetge, etc, del cadàver d’un infant acabat de néixer a fi de saber si en néixer era ja mort o no química analítica Conjunt d’assaigs analítics de control de materials metàllics, de construcció calç, ciment, aglomerats o altres combustibles, minerals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ docimàstic
| docimàstica

■ docimàstic
| docimàstica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la docimàsia Prova docimàstica Química docimàstica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

docosà

docosà

masculí química orgànica Hidrocarbur acíclic lineal saturat de molècules amb vint-i-dos àtoms de carboni
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doctament

■ doctament

adverbi Amb molta ciència, amb molts de coneixements sobre la matèria tractada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ docte
| docta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">docte</title>

Etimologia: del ll. doctus, -a, -um, participi de docēre ‘ensenyar’ 1a font: 1490, Tirant
    adjectiu
  1. Que té molta ciència o que posseeix extensos coneixements en una matèria determinada. És una persona docta. És docte en història.
  2. per extensió Una explicació molt docta.

■ docte
| docta

adjectiu Que té molta ciència o que posseeix extensos coneixements en una matèria determinada És una persona docta És docte en història per extensió Una explicació molt docta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doctor
| doctora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">doctor</title>

Etimologia: del ll. doctor, -ōris, íd., der. de docēre (supí doctum) ‘ensenyar’ 1a font: s. XII, Hom.
  1. masculí i femení
    1. història A l’edat mitjana, el qui posseïa el grau acadèmic més alt de les facultats de dret, teologia o medicina.
    2. [abreviatura Dr. Dra.] ensenyament Actualment, persona que ha rebut el doctorat.
  2. [abreviatura Dr. Dra.] popularment
    1. masculí Metge.
    2. femení Metgessa.
  3. masculí i femení per extensió Persona saberuda, que fa el savi.
  4. doctor de la llei Bíblia Entre els jueus, savi que tenia la missió d’ensenyar i interpretar la Torà o llei de Moisès.
  5. doctor de l’Església catolicisme Escriptor eclesial que, per l’ortodòxia i el reconeixement de la seva doctrina, és declarat per l’Església Catòlica autoritat en matèria de fe o moral.
  6. doctor ‘honoris causa’ Títol honorífic que concedeixen les universitats a una persona eminent.

■ doctor
| doctora

masculí i femení història A l’edat mitjana, el qui posseïa el grau acadèmic més alt de les facultats de dret, teologia o medicina abreviatura Dr Dra ensenyament Actualment, persona que ha rebut el doctorat abreviatura Dr Dra popularment masculí Metge femení Metgessa masculí i femení per extensió Persona saberuda, que fa el savi doctor de la llei Bíblia Entre els jueus, savi que tenia la missió d’ensenyar i interpretar la Torà o llei de Moisès doctor de l’Església catolicisme Escriptor eclesial que, per l’ortodòxia i el reconeixement de la seva doctrina, és declarat per l’Església Catòlica…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doctoral


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">doctoral</title>

Etimologia: de doctor 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a un doctor o al doctorat.
  2. masculí catolicisme Canonge d’ofici dels capítols de les catedrals i col·legiates que té annex el càrrec dels negocis litigiosos.
  3. en un to doctoral (o amb aires doctorals, etc.) D’una manera emfàtica, dogmàtica o solemne.

■ doctoral

adjectiu Relatiu o pertanyent a un doctor o al doctorat masculí catolicisme Canonge d’ofici dels capítols de les catedrals i collegiates que té annex el càrrec dels negocis litigiosos en un to doctoral o amb aires doctorals , etc D’una manera emfàtica, dogmàtica o solemne
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doctoralment

■ doctoralment

adverbi D’una manera doctoral
Traducció