Es mostren 88953 resultats

■ doella

■ doella

femení construcció Gruix de paret del bastiment d’una porta o finestra bastiment de doella Bastiment de menys gruix que la paret on va collocat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dofí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dofí</title>

Etimologia: del ll. delphīnus, -i o delphin, -īnis, i aquest, del gr. delphís, -ĩnos, íd., que en cat. ant. donà primerament deufí, dalfí 1a font: s. XIX
    masculí
  1. zoologia
    1. Nom donat a diversos cetacis del subordre dels odontocets que pertanyen a les famílies dels delfínids, dels delfinaptèrids i dels platanístids. Cal destacar-ne el dofí pròpiament dit (Delphinus delphis), de musell prim i llargarut, freqüent a la Mediterrània, que pot atènyer dos metres i mig de llarg, el dofí de l’Amazones (Inia geoffroensis), el dofí del Ganges (Platanista gangetica), el dofí del Plata (o del Río de la Plata) (Pontoporia blainvillei) i el dofí de Risso (Grampus griseus).
    2. dofí fluvial Sotàlia.
  2. esports Estil de natació en el qual la braçada és semblant a la de l’estil papallona i el moviment de cames i peus correspon a l’estil crol.
  3. heràldica Figura heràldica de dofí, representada generalment en pal, corbada i mirant el flanc destre de l’escut.

■ dofí

masculí zoologia Nom donat a diversos cetacis del subordre dels odontocets que pertanyen a les famílies dels delfínids, dels delfinaptèrids i dels platanístids Cal destacar-ne el dofí pròpiament dit Delphinus delphis , de musell prim i llargarut, freqüent a la Mediterrània, que pot atènyer dos metres i mig de llarg, el dofí de l’Amazones Inia geoffroensis , el dofí del Ganges Platanista gangetica , el dofí del Plata o del Río de la Plata Pontoporia blainvillei i el dofí de Risso Grampus griseus dofí fluvial Sotàlia esports Estil de natació en el qual la braçada és semblant a la de l’…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dofinera

■ dofinera

femení pesca Arpó emprat per a la pesca de dofins i peixos de grans dimensions
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dog


<title type="display">dog</title>

Homòfon: doc
Etimologia: de l’angl. dog ‘gos’
    masculí zoologia
  1. Nom donat a diferents races de gossos de cos robust i talla gran.
  2. dog alemany Nom amb què hom designa també el gran danès.

dog

masculí zoologia Nom donat a diferents races de gossos de cos robust i talla gran dog alemany Nom amb què hom designa també el gran danès
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doga

■ doga

femení Cadascuna de les fustes que formen el cos d’una bota o d’un recipient semblant i es mantenen unides amb cèrcols dialectal sacsó 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dogal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dogal</title>

Etimologia: del ll. td. dŭcāle, íd., der. de dux, -cis ‘guia, conductor’ 1a font: s. XIV, Pere III
    masculí
    1. Corda amb què hom lliga pel coll una haveria per menar-la o fermar-la.
    2. Corda que hom passa al voltant del coll d’una persona per penjar-la o arrossegar-la, o bé que s’hi passen els penitents de pecats greus en senyal de penitència.
  2. figuradament
    1. Allò que priva de la llibertat, que oprimeix molt.
    2. estar amb el dogal al coll (o tenir un dogal al coll) Estar en un destret, en una situació desesperada.
    3. fer-se (o posar-se) el dogal Provocar algú la pròpia perdició, privar-se de la llibertat o de la felicitat. Amb aquesta barrabassada s’ha fet ell mateix el dogal!
  3. marina, marítim
    1. Bastard.
    2. Cap que, donant una volta a la drissa arran de l’antena, volta també l’arbre de l’embarcació i amb l’altre cap agafa la trossa.

■ dogal

masculí Corda amb què hom lliga pel coll una haveria per menar-la o fermar-la Corda que hom passa al voltant del coll d’una persona per penjar-la o arrossegar-la, o bé que s’hi passen els penitents de pecats greus en senyal de penitència figuradament Allò que priva de la llibertat, que oprimeix molt estar amb el dogal al coll o tenir un dogal al coll Estar en un destret, en una situació desesperada fer-se o posar-se el dogal Provocar algú la pròpia perdició, privar-se de la llibertat o de la felicitat Amb aquesta barrabassada s’ha fet ell mateix el dogal marina, marítim Bastard Cap que,…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dogam

■ dogam

masculí Conjunt o aplec de dogues
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dogaressa

dogaressa

femení Dona que tenia el títol de dux Muller d’un dux
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dogger*

dogger*

masculí estratigrafia Segona sèrie i època del juràssic, o juràssic mitjà, compresa entre el lies i el malm
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dogma


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dogma</title>

Etimologia: del ll. dogma, -ătis, íd., i aquest, del gr. dógma, -atos ‘opinió, decret’, der. de dokéō ‘opinar’ 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. Principi fonamental, veritat universal i indiscutible o afirmada com a tal.
  2. per extensió Qualsevol cosa que hom afirma o creu indiscutiblement. El que diu el mestre és dogma, no el podem contradir!
  3. cristianisme Formulació doctrinal d’una veritat religiosa proclamada per l’Església, mitjançant el magisteri ordinari universal o una definició solemne, com a revelada per Déu.
  4. Conjunt dels dogmes o veritats fonamentals d’una religió, d’una secta, etc.

■ dogma

masculí Principi fonamental, veritat universal i indiscutible o afirmada com a tal per extensió Qualsevol cosa que hom afirma o creu indiscutiblement El que diu el mestre és dogma, no el podem contradir cristianisme Formulació doctrinal d’una veritat religiosa proclamada per l’Església, mitjançant el magisteri ordinari universal o una definició solemne, com a revelada per Déu Conjunt dels dogmes o veritats fonamentals d’una religió, d’una secta, etc
Traducció