Es mostren 88940 resultats

■ dogam

■ dogam

masculí Conjunt o aplec de dogues
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dogaressa

dogaressa

femení Dona que tenia el títol de dux Muller d’un dux
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dogger*

dogger*

masculí estratigrafia Segona sèrie i època del juràssic, o juràssic mitjà, compresa entre el lies i el malm
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dogma


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dogma</title>

Etimologia: del ll. dogma, -ătis, íd., i aquest, del gr. dógma, -atos ‘opinió, decret’, der. de dokéō ‘opinar’ 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. Principi fonamental, veritat universal i indiscutible o afirmada com a tal.
  2. per extensió Qualsevol cosa que hom afirma o creu indiscutiblement. El que diu el mestre és dogma, no el podem contradir!
  3. cristianisme Formulació doctrinal d’una veritat religiosa proclamada per l’Església, mitjançant el magisteri ordinari universal o una definició solemne, com a revelada per Déu.
  4. Conjunt dels dogmes o veritats fonamentals d’una religió, d’una secta, etc.

■ dogma

masculí Principi fonamental, veritat universal i indiscutible o afirmada com a tal per extensió Qualsevol cosa que hom afirma o creu indiscutiblement El que diu el mestre és dogma, no el podem contradir cristianisme Formulació doctrinal d’una veritat religiosa proclamada per l’Església, mitjançant el magisteri ordinari universal o una definició solemne, com a revelada per Déu Conjunt dels dogmes o veritats fonamentals d’una religió, d’una secta, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dogmàtic
| dogmàtica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dogmàtic</title>

Etimologia: de dogma 1a font: 1864, DLab.
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent al dogma.
    2. teologia dogmàtica (o simplement dogmàtica f) cristianisme Part de la teologia, de caràcter sistemàtic, que tracta del dogma i que hom distingeix de la teologia bíblica i de la moral.
  2. adjectiu Constitutiu de dogma.
    1. adjectiu i masculí i femení filosofia Que admet dogmes.
    2. adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que considera o sosté les seves opinions com a dogmes o fets establerts.
    3. adjectiu per extensió Un to dogmàtic.

■ dogmàtic
| dogmàtica

adjectiu Relatiu o pertanyent al dogma teologia dogmàtica o simplement dogmàtica f cristianisme Part de la teologia, de caràcter sistemàtic, que tracta del dogma i que hom distingeix de la teologia bíblica i de la moral adjectiu Constitutiu de dogma adjectiu i masculí i femení filosofia Que admet dogmes adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que considera o sosté les seves opinions com a dogmes o fets establerts adjectiu per extensió Un to dogmàtic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dogmàticament

■ dogmàticament

adverbi D’una manera dogmàtica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dogmatisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dogmatisme</title>

Etimologia: de dogma
    masculí
    1. Qualitat de dogmàtic.
    2. Actitud i procediment, que hom adopta en els més diversos camps (filosòfic, religiós, polític, etc.), consistent en l’establiment d’unes premisses dogmàtiques enteses com a axiomes i no demostrades racionalment.
  2. filosofia Posició epistemològica que pressuposa, amb una il·limitada confiança en la raó, l’absoluta coincidència entre subjectivitat i objectivitat en l’acte de coneixement.

■ dogmatisme

masculí Qualitat de dogmàtic Actitud i procediment, que hom adopta en els més diversos camps filosòfic, religiós, polític, etc, consistent en l’establiment d’unes premisses dogmàtiques enteses com a axiomes i no demostrades racionalment filosofia Posició epistemològica que pressuposa, amb una illimitada confiança en la raó, l’absoluta coincidència entre subjectivitat i objectivitat en l’acte de coneixement
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dogmatista

dogmatista

adjectiu Relatiu o pertanyent al dogmatisme adjectiu i masculí i femení Seguidor del dogmatisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dogmatitzador
| dogmatitzadora

■ dogmatitzador
| dogmatitzadora

masculí i femení Persona que dogmatitza
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dogmatitzar

■ dogmatitzar

verb intransitiu Establir dogmes Ensenyar com a dogma Parlar o escriure dogmàticament Sempre dogmatitza sobre política
Informació complementària
Traducció