Es mostren 88953 resultats

■ doiut
| doiuda

■ doiut
| doiuda

dialectal adjectiu i masculí i femení Que diu o fa dois ximple, beneit adjectiu per extensió Que constitueix un doi Sempre té reaccions doiudes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dojo

■ dojo

Mot emprat en l’expressió a dojo locució adverbial En abundància, a doll
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dol1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dol</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Compareu: condol
Etimologia: del ll. td. dŏlus ‘dolor’, amb valor de dolor, -oris, forma refeta probablement sobre el genitiu pl. dolorum, comú a dolor, -oris ‘dolor’ i dolus, -i ‘engany, frau’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Aflicció causada per la mort d’una persona estimada o, en general, per una gran desgràcia. Mai no havíem vist un dol com el d’aquells xicots en morir llur germà. Les freqüents inundacions són causa de gran dol. Planys de dol.
    2. antigament Compassió, pena. De tan perduts, feia dol de veure els sembrats.
    1. Senyal exterior d’aquesta aflicció.
    2. anar (o vestir-se, o posar-se) de dol (o portar dol, o dur dol) Portar vestits de dol. Que vas de dol?: qui se t’ha mort?
    3. dol rigorós Vestimenta, corresponent al primer temps de dol, amb què hom evita la mínima demostració de festivitat. Després de tant temps encara vas de dol rigorós?
    4. mig dol Vestimenta amb què el dol ja no és observat rigorosament. Ara que ja puc portar mig dol, em faré un vestit de piquets.
    5. portar (o dur) dol irònicament Tenir les ungles brutes.
    1. Situació, circumstància, temps, posterior a la mort d’una persona estimada o a una gran desgràcia. Any de dol. El país està de dol pels tristos esdeveniments.
    2. dol rigorós Dol molt immediat a la mort.
    1. Seguici fúnebre. Acomiadar el dol a la porta del cementiri. Presidir el dol.
    2. cap de dol Persona o persones que presideixen un dol.
  5. arts gràfiques Filet negre, en general de sis o més punts, utilitzat principalment per a emmarcar esqueles funeràries, paper de cartes, sobres, etc.



    6. Vegeu també:
    dol2

■ dol1

masculí Aflicció causada per la mort d’una persona estimada o, en general, per una gran desgràcia Mai no havíem vist un dol com el d’aquells xicots en morir llur germà Les freqüents inundacions són causa de gran dol Planys de dol antigament Compassió, pena De tan perduts, feia dol de veure els sembrats Senyal exterior d’aquesta aflicció anar o vestir-se , o posar-se de dol o portar dol , o dur dol Portar vestits de dol Que vas de dol qui se t’ha mort dol rigorós Vestimenta, corresponent al primer temps de dol, amb què hom evita la mínima demostració de festivitat Després de tant temps…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dol2

■ dol2

masculí dret Astúcia, artifici o malícia emprats per a enganyar una persona dret civil Malícia emprada en la producció voluntària d’un fet punible Vegeu també dol 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dolador
| doladora

■ dolador
| doladora

adjectiu i masculí i femení Que dola masculí oficis manuals Doladora Coltell emprat per a dolar femení oficis manuals Destral emprada per a dolar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doladura

■ doladura

femení Conjunt dels trossos que es desprenen quan hom dola
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dòlar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dòlar</title>

Homòfon: dollar
Etimologia: de l’angl. dollar (ant. daller), del b. al. daler, al. taler, moneda ant., abreviació de Joachimstaler, de la mina d’argent de St. Joachimstal, a Bohèmia 1a font: 1917, DOrt.
masculí economia Unitat monetària dels Estats Units d’Amèrica, el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i d’altres estats.

■ dòlar

masculí economia Unitat monetària dels Estats Units d’Amèrica, el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i d’altres estats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dolar

■ dolar

verb transitiu Llevar gruix a una fusta, pedra, etc, amb un instrument tallant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dolç
| dolça


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dolç</title>

Etimologia: del ll. dŭlcis, íd. 1a font: s. XII, Hom.
  1. adjectiu
    1. Que té un sabor com el del sucre o de la mel. Aquest caramel és dolç com un sucre. Ha fet una confitura més dolça que la mel!
    2. sabor dolç alimentació, indústries alimentàries Sabor de les substàncies dolces.
  2. adjectiu
    1. No amarg, no àcid, no salat. Taronges dolces. Aigua dolça.
    2. per extensió Dit abusivament d’un menjar fat. Sempre ho fas dolç: tan cara va la sal?
  3. adjectiu enologia Dit dels vins i altres begudes fermentades que contenen sucre. Xampany dolç.
  4. adjectiu figuradament
    1. Suau, tendre, plàcid, amorós, de bon treballar. Una pujada dolça. Un dolç somriure. Una temperatura dolça. Un son dolç. M’entra una son més dolça! Ha tingut una mort molt dolça. Terra dolça.
    2. ferro dolç El ferro que no ha estat fos.
    3. llana dolça Teixit de llana fina, suau.
  5. masculí pastisseria
    1. Producte alimentari els components dolços del qual (sucre, mel, glucosa, dextrosa, etc.) són prou majoritaris per a imposar llur sabor.
    2. plural especialment Gemes, pastes dolces.
  6. consonant dolça fonètica, fonologia En algunes terminologies, consonant fluixa o sonora.

■ dolç
| dolça

adjectiu Que té un sabor com el del sucre o de la mel Aquest caramel és dolç com un sucre Ha fet una confitura més dolça que la mel sabor dolç alimentació, indústries alimentàries Sabor de les substàncies dolces adjectiu No amarg, no àcid, no salat Taronges dolces Aigua dolça per extensió Dit abusivament d’un menjar fat Sempre ho fas dolç tan cara va la sal adjectiu enologia Dit dels vins i altres begudes fermentades que contenen sucre Xampany dolç adjectiu figuradament Suau, tendre, plàcid, amorós, de bon treballar Una pujada dolça Un dolç somriure Una temperatura dolça Un son dolç M’entra…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dolçaina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dolçaina</title>

Partició sil·làbica: dol_çai_na
Etimologia: del fr. ant. douçaine, íd. 1a font: s. XIV, Muntaner
    femení música
  1. Instrument de vent, de fusta, de perforació cònica i llengüeta doble.
  2. dolçaina de l’orgue Registre de l’orgue, amb llengüeta de 8’ i de 4’, en ús al segle XV.

■ dolçaina

femení música Instrument de vent, de fusta, de perforació cònica i llengüeta doble dolçaina de l’orgue Registre de l’orgue, amb llengüeta de 8’ i de 4’, en ús al segle XV
Traducció