Es mostren 88953 resultats

■ dolorejar

■ dolorejar

verb intransitiu Fer dolor una part del cos Tinc el braç que em doloreja Passar sofriments, estar amb l’ànim adolorat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dolorit
| dolorida

■ dolorit
| dolorida

adjectiu Adolorat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dolorós
| dolorosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dolorós</title>

Etimologia: del ll. dolorosus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Que causa dolor. Una operació dolorosa. Una mort dolorosa. Una pèrdua dolorosa. M’és dolorós, d’haver-lo de castigar tan durament!
  2. adjectiu Adolorat.
  3. femení [en majúscula] catolicisme
    1. Els Dolors.
    2. Imatge de la Mare de Déu dels Dolors.

■ dolorós
| dolorosa

adjectiu Que causa dolor Una operació dolorosa Una mort dolorosa Una pèrdua dolorosa M’és dolorós, d’haver-lo de castigar tan durament adjectiu Adolorat femení en majúscula catolicisme Els Dolors Imatge de la Mare de Déu dels Dolors
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dolorosament

■ dolorosament

adverbi Amb dolor, d’una manera dolorosa Dolorosament impressionat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dolós
| dolosa

■ dolós
| dolosa

adjectiu dret Enganyós, fraudulent dret penal Dit de l’acció o omissió punibles fetes amb voluntat conscient i lliure
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dolsa

dolsa

femení dialectal pastisseria Esponjat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dom1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dom</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del fr. dôme, i aquest, de l’oc. doma, íd. b. ll. doma, -ătis, i aquest, del gr. dō͂ma, -atos ‘casa, sostre, cúpula’
    masculí
  1. geomorfologia
    1. Forma de construcció volcànica originada per laves viscoses que pot arribar a tenir de 100 a 500 m d’alçària.
    2. per extensió Formació salina que adopta aquesta forma.
  2. tecnologia Cilindre acabat en una cúpula que, situat sobre la cambra de vapor d’una locomotora, serveix per a recollir el vapor i conté el regulador.



    3. Vegeu també:
    dom2

■ dom1

masculí geomorfologia Forma de construcció volcànica originada per laves viscoses que pot arribar a tenir de 100 a 500 m d’alçària per extensió Formació salina que adopta aquesta forma tecnologia Cilindre acabat en una cúpula que, situat sobre la cambra de vapor d’una locomotora, serveix per a recollir el vapor i conté el regulador Vegeu també dom 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dom2

■ dom2

masculí Tractament d’origen medieval que en alguns monestirs es donen els monjos de les diverses branques benedictines Vegeu també dom 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doma1

■ doma1

femení Acció de domar l’efecte doma clàssica esports Disciplina hípica basada en l’execució d’un conjunt de represes per a demostrar la preparació del concursant i la franquesa, la submissió, l’equilibri i l’elegància del cavall Vegeu també doma 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doma2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">doma</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. ecl. hebdŏmăda ‘setmana’, pseudoprimitiu de hebdomadarĭus ‘setmaner’, corresponent a l’acusatiu del ll. cl. hebdŏmas, -ădos ‘setmana’ (v. domer) 1a font: 1371
    femení història eclesiàstica
  1. Càrrec eclesiàstic existent en algunes esglésies, especialment catedrals i col·legiates, que solia dividir-se entre dos o més beneficiats i que era exercit alternativament per setmanes entre ells.
  2. Església regida per domers.
  3. dur la doma Ésser el principal, el més considerat i respectat.
  4. fer la doma
    1. Dir la missa cantada assistit de diaca i sotsdiaca.
    2. Presidir la funció d’oficis divins revestit amb capa pluvial.



    5. Vegeu també:
    doma1

■ doma2

femení història eclesiàstica Càrrec eclesiàstic existent en algunes esglésies, especialment catedrals i collegiates, que solia dividir-se entre dos o més beneficiats i que era exercit alternativament per setmanes entre ells Església regida per domers dur la doma Ésser el principal, el més considerat i respectat fer la doma Dir la missa cantada assistit de diaca i sotsdiaca Presidir la funció d’oficis divins revestit amb capa pluvial Vegeu també doma 1
Traducció