Es mostren 88940 resultats

■ dom1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dom</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del fr. dôme, i aquest, de l’oc. doma, íd. b. ll. doma, -ătis, i aquest, del gr. dō͂ma, -atos ‘casa, sostre, cúpula’
    masculí
  1. geomorfologia
    1. Forma de construcció volcànica originada per laves viscoses que pot arribar a tenir de 100 a 500 m d’alçària.
    2. per extensió Formació salina que adopta aquesta forma.
  2. tecnologia Cilindre acabat en una cúpula que, situat sobre la cambra de vapor d’una locomotora, serveix per a recollir el vapor i conté el regulador.



    3. Vegeu també:
    dom2

■ dom1

masculí geomorfologia Forma de construcció volcànica originada per laves viscoses que pot arribar a tenir de 100 a 500 m d’alçària per extensió Formació salina que adopta aquesta forma tecnologia Cilindre acabat en una cúpula que, situat sobre la cambra de vapor d’una locomotora, serveix per a recollir el vapor i conté el regulador Vegeu també dom 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dom2

■ dom2

masculí Tractament d’origen medieval que en alguns monestirs es donen els monjos de les diverses branques benedictines Vegeu també dom 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doma1

■ doma1

femení Acció de domar l’efecte doma clàssica esports Disciplina hípica basada en l’execució d’un conjunt de represes per a demostrar la preparació del concursant i la franquesa, la submissió, l’equilibri i l’elegància del cavall Vegeu també doma 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ doma2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">doma</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. ecl. hebdŏmăda ‘setmana’, pseudoprimitiu de hebdomadarĭus ‘setmaner’, corresponent a l’acusatiu del ll. cl. hebdŏmas, -ădos ‘setmana’ (v. domer) 1a font: 1371
    femení història eclesiàstica
  1. Càrrec eclesiàstic existent en algunes esglésies, especialment catedrals i col·legiates, que solia dividir-se entre dos o més beneficiats i que era exercit alternativament per setmanes entre ells.
  2. Església regida per domers.
  3. dur la doma Ésser el principal, el més considerat i respectat.
  4. fer la doma
    1. Dir la missa cantada assistit de diaca i sotsdiaca.
    2. Presidir la funció d’oficis divins revestit amb capa pluvial.



    5. Vegeu també:
    doma1

■ doma2

femení història eclesiàstica Càrrec eclesiàstic existent en algunes esglésies, especialment catedrals i collegiates, que solia dividir-se entre dos o més beneficiats i que era exercit alternativament per setmanes entre ells Església regida per domers dur la doma Ésser el principal, el més considerat i respectat fer la doma Dir la missa cantada assistit de diaca i sotsdiaca Presidir la funció d’oficis divins revestit amb capa pluvial Vegeu també doma 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ domable

■ domable

adjectiu Que pot ésser domat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ domador
| domadora

■ domador
| domadora

masculí i femení Persona que doma animals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ domadura

■ domadura

femení Acció de domar l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ domar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">domar</title>

Etimologia: del ll. domare, íd. 1a font: c. 1300
    verb transitiu
  1. Amansir, fer dòcil (una bèstia fera o salvatge). Domar un lleó, un tigre. Domar un cavall salvatge.
  2. figuradament
    1. Fer dòcil (algú), treure-li la rebel·lia. Domar una criatura rebeca.
    2. Subjectar, reprimir, les passions, els instints, etc.

■ domar

verb transitiu Amansir, fer dòcil una bèstia fera o salvatge Domar un lleó, un tigre Domar un cavall salvatge figuradament Fer dòcil algú, treure-li la rebellia Domar una criatura rebeca Subjectar, reprimir, les passions, els instints, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ domàs


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">domàs</title>

Etimologia: de Damasc, capital de Síria, que en cat. ant. es digué Damàs i Domàs, d’on provenien aquesta mena de teixits 1a font: 1370
    [plural domassos] masculí
  1. antigament Peça de vidre o de terrissa procedent de Damasc.
    1. indústria tèxtil Teixit de seda, d’un sol color, amb una sola trama i un sol ordit i la decoració obtinguda per l’alternança de setí per ordit i setí per trama.
    2. per extensió indústria tèxtil Tela teixida de manera semblant amb una altra matèria.
    3. especialment Peça de domàs usada com a cortina en les esglésies en dies de festa, en sales, balcons, etc.
  3. domàs fúnebre heràldica Faixa de vellut negre, o també del color del camper de l’escut, damunt la qual hom posa els escuts dels prínceps i grans senyors en llurs funerals.

■ domàs

plural domassos masculí antigament Peça de vidre o de terrissa procedent de Damasc indústria tèxtil Teixit de seda, d’un sol color, amb una sola trama i un sol ordit i la decoració obtinguda per l’alternança de setí per ordit i setí per trama per extensió indústria tèxtil Tela teixida de manera semblant amb una altra matèria especialment Peça de domàs usada com a cortina en les esglésies en dies de festa, en sales, balcons, etc domàs fúnebre heràldica Faixa de vellut negre, o també del color del camper de l’escut, damunt la qual hom posa els escuts dels prínceps i grans senyors en llurs…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ domatge

■ domatge

masculí Domadura
Traducció