Es mostren 88939 resultats

■ ducal

■ ducal

adjectiu Relatiu o pertanyent al duc o al dux
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dúcar

■ dúcar

masculí indústria tèxtil Capoll de seda construït per dos o més cucs junts Seda de molt baixa qualitat i, doncs, poc apreciada, extreta del dúcar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ducat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ducat</title>

Etimologia: de duc1 1a font: 1344, Ord. P. III
    masculí
    1. Títol, dignitat o ofici d’un duc.
    2. gran ducat Títol, dignitat o ofici d’un gran duc.
  2. història
    1. Circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un duc.
    2. gran ducat Circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un gran duc.
    1. Govern d’un duc sobirà.
    2. Durada d’un govern d’un duc sobirà.
  4. numismàtica Nom genèric de diverses monedes d’or (i alguna vegada d’argent) encunyades a diferents ciutats i països.

■ ducat

masculí Títol, dignitat o ofici d’un duc gran ducat Títol, dignitat o ofici d’un gran duc història Circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un duc gran ducat Circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un gran duc Govern d’un duc sobirà Durada d’un govern d’un duc sobirà numismàtica Nom genèric de diverses monedes d’or i alguna vegada d’argent encunyades a diferents ciutats i països
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ducató

■ ducató

masculí numismàtica Nom genèric de la moneda d’argent del pes d’un scudo d’argento , molt corrent als estats italians al segle XVI
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dúctil


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dúctil</title>

Etimologia: del ll. ductĭlis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. física Dit del material, especialment el metall, capaç de deformar-se permanentment sota l’efecte d’un esforç pel fet que la seva resistència al fregament és menor que la resistència a la separació dels seus elements.
  2. figuradament Que es deixa guiar, instruir o persuadir fàcilment; flexible.

■ dúctil

adjectiu física Dit del material, especialment el metall, capaç de deformar-se permanentment sota l’efecte d’un esforç pel fet que la seva resistència al fregament és menor que la resistència a la separació dels seus elements figuradament Que es deixa guiar, instruir o persuadir fàcilment flexible
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ductilitat

■ ductilitat

femení física Propietat de dúctil figuradament Qualitat de dúctil
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ duel


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">duel</title>

Partició sil·làbica: du_el
Etimologia: de l’it. duello, i aquest, del b. ll. duellum, amb alteració de sentit (per etimologia popular de duo ‘dos’) del ll. cl. duellum ‘guerra’, variant arcaica de bellum ‘guerra’ 1a font: s. XV, Curial
    masculí història
  1. Combat entre dues persones, voluntàriament acceptat, per escatir una qüestió considerada d’honor.
  2. duel judicial Batalla judicial.

■ duel

masculí història Combat entre dues persones, voluntàriament acceptat, per escatir una qüestió considerada d’honor duel judicial Batalla judicial
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ duelista

■ duelista

masculí i femení Cadascun dels dos participants en un duel Amic de batre’s en duel
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

duesaigüenc
| duesaigüenca

duesaigüenc
| duesaigüenca

adjectiu i masculí i femení De Duesaigües Baix Camp
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ duet

■ duet

masculí música Duo especialment Conjunt de dos cantants o de dos executants que interpreten plegats una composició musical
Informació complementària
Traducció