Es mostren 88940 resultats

durisilva


<title type="display">durisilva</title>

Etimologia: de dur2 i el ll. silva ‘bosc’
femení geobotànica Tipus de formació vegetal que correspon a un bosc esclerofil·le integrat per arbres perennifolis de fulles dures, coriàcies i de color verd fosc, propi de la zona subtropical.

durisilva

femení geobotànica Tipus de formació vegetal que correspon a un bosc esclerofille integrat per arbres perennifolis de fulles dures, coriàcies i de color verd fosc, propi de la zona subtropical
Gran Diccionari de la llengua catalana

durita

durita

femení mineralogia Component mat que hom distingeix en l’anàlisi microscòpica de l’hulla
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ duro


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">duro</title>

Etimologia: del cast. duro, reducció de la denominació de peso duro donada a la moneda d’argent de més valor: moneda de vuit rals forts (real de a ocho) encunyada del s. XVI al XIX
    masculí numismàtica
  1. Nom vulgar de la moneda d’argent espanyola de més valor entre les normalment usades en la circulació monetària.
  2. Nom de la moneda de 5 pessetes i amb un pes de 25 grams.
  3. per extensió Nom donat a qualsevol moneda o bitllet d’un valor de 5 pessetes.

■ duro

masculí numismàtica Nom vulgar de la moneda d’argent espanyola de més valor entre les normalment usades en la circulació monetària Nom de la moneda de 5 pessetes i amb un pes de 25 grams per extensió Nom donat a qualsevol moneda o bitllet d’un valor de 5 pessetes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ duròmetre

■ duròmetre

masculí tecnologia Aparell per a fer els assaigs de duresa dels materials segons una escala determinada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

durum


<title type="display">durum</title>

Etimologia: del turc
masculí gastronomia Entrepà en forma de rotlle elaborat amb una base rodona i molt fina de pa alís amb la qual s’emboliquen ingredients diversos, generalment carn cuita i hortalisses crues, acompanyats sovint d’una salsa picant, típic de Turquia.

durum

masculí gastronomia Entrepà en forma de rotlle elaborat amb una base rodona i molt fina de pa alís amb la qual s’emboliquen ingredients diversos, generalment carn cuita i hortalisses crues, acompanyats sovint d’una salsa picant, típic de Turquia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ duta

■ duta

femení Acció de dur conducció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dutxa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dutxa</title>

Etimologia: del fr. douche, i aquest, de l’it. doccia ‘tub d’aigua, dutxa’, der. regressiu de doccione ‘canó’, del ll. ductio, -ōnis ‘conducció’, de ducĕre ‘conduir’ 1a font: 1917, DOrt.
    femení
    1. Raig d’aigua o de vapor dirigit sobre el cos o una part del cos per produir una acció higiènica, medicinal, refrescant, etc.
    2. Bany pres per mitjà d’una dutxa.
    3. dutxa d’aigua freda figuradament Impressió descoratjadora provocada per una notícia o un esdeveniment inesperats. Noi, què m’has dit: ha estat una dutxa d’aigua freda!
    1. Aparell i lloc per a dutxar-se.
    2. per extensió Habitació petita, destinada a la neteja personal, on hi ha instal·lada una dutxa.

■ dutxa

femení Raig d’aigua o de vapor dirigit sobre el cos o una part del cos per produir una acció higiènica, medicinal, refrescant, etc Bany pres per mitjà d’una dutxa dutxa d’aigua freda figuradament Impressió descoratjadora provocada per una notícia o un esdeveniment inesperats Noi, què m’has dit ha estat una dutxa d’aigua freda Aparell i lloc per a dutxar-se per extensió Habitació petita, destinada a la neteja personal, on hi ha installada una dutxa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dutxar

■ dutxar

verb transitiu Sotmetre a l’acció d’una dutxa pronominal especialment Prendre una dutxa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dutxer
| dutxera

■ dutxer
| dutxera

masculí i femení Persona que administra dutxes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ duumvir

■ duumvir

masculí dret romà Cadascun dels dos magistrats romans que exercien funcions de caire civil judicial o administratiu o religiós
Traducció