Es mostren 88953 resultats

■ durar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">durar</title>

Etimologia: del ll. durare, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    verb intransitiu
  1. Continuar existint, resistir les causes de destrucció. Aquesta roba dura molt. Està molt malalt, però ja veureu el temps que durarà, encara!
  2. Allargar, prolongar-se en el temps. Sí que us dura, el pa! Tenim pocs diners i els hem de fer durar. L’espectacle dura tres hores.
  3. Romandre en una certa situació. Les minyones, en aquella casa, no duren gaire.

■ durar

verb intransitiu Continuar existint, resistir les causes de destrucció Aquesta roba dura molt Està molt malalt, però ja veureu el temps que durarà, encara Allargar, prolongar-se en el temps Sí que us dura, el pa Tenim pocs diners i els hem de fer durar L’espectacle dura tres hores Romandre en una certa situació Les minyones, en aquella casa, no duren gaire
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ duratiu
| durativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">duratiu</title>

Partició sil·làbica: du_ra_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. duratus, -a, -um, participi de durare ‘durar’
    adjectiu
  1. Que dura.
  2. aspecte duratiu gramàtica Categoria gramatical específica del verb referida al seu desenvolupament sense limitació temporal.

■ duratiu
| durativa

adjectiu Que dura aspecte duratiu gramàtica Categoria gramatical específica del verb referida al seu desenvolupament sense limitació temporal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ durbec


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">durbec</title>

Etimologia: de dur2 i bec
masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids (Coccothraustes coccothraustes), que té el bec de forma cònica i gruixuda, la cua curta i les ales negres amb franges blanques.

■ durbec

masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíllids Coccothraustes coccothraustes , que té el bec de forma cònica i gruixuda, la cua curta i les ales negres amb franges blanques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ duresa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">duresa</title>

Etimologia: del ll. duritia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Qualitat de dur. La duresa d’una pedra, d’una fusta. La duresa d’un clima. Duresa de cor. La duresa d’un càstig. La duresa de la seva resposta, de la seva mirada.
  2. fotografia Grau de contrast entre els blancs i negres en un positiu o entre les zones clares i opaques d’un negatiu.
    1. mineralogia Resistència d’una substància a ésser ratllada.
    2. tecnologia Conjunt de propietats mecàniques dels materials sòlids que no tenen definició científica però que, en certa manera, indiquen la resistència que oposen a la deformació o a ésser ratllats.
    3. assaig de duresa tecnologia Procediment per a determinar la duresa d’un material referida a una escala convencional.
  4. duresa de l’aigua química analítica Qualitat de l’aigua dura deguda al contingut d’ions de metalls pesants, principalment d’ions de calci i magnesi.

■ duresa

femení Qualitat de dur La duresa d’una pedra, d’una fusta La duresa d’un clima Duresa de cor La duresa d’un càstig La duresa de la seva resposta, de la seva mirada fotografia Grau de contrast entre els blancs i negres en un positiu o entre les zones clares i opaques d’un negatiu mineralogia Resistència d’una substància a ésser ratllada tecnologia Conjunt de propietats mecàniques dels materials sòlids que no tenen definició científica però que, en certa manera, indiquen la resistència que oposen a la deformació o a ésser ratllats assaig de duresa tecnologia Procediment per a determinar la…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ durícia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">durícia</title>

Partició sil·làbica: du_rí_ci_a
Etimologia: del ll. duritia, íd. 1a font: 1408
    femení
    1. Part endurida d’un cos tou.
    2. especialment patologia Induració circumscrita de l’epidermis.
  2. tenir una durícia al cervell figuradament Tenir poc enteniment.

■ durícia

femení Part endurida d’un cos tou especialment patologia Induració circumscrita de l’epidermis tenir una durícia al cervell figuradament Tenir poc enteniment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dúrio


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dúrio</title>

Partició sil·làbica: dú_ri_o
    masculí botànica
  1. Arbre tropical de la família de les bombacàcies (Durio zibethinus), abundant a Malàisia, de fulles amb toment daurat en el revers.
  2. Fruit del dúrio, comestible, de polpa mantegosa, dolç i balsàmic, però d’olor desagradable.

■ dúrio

masculí botànica Arbre tropical de la família de les bombacàcies Durio zibethinus , abundant a Malàisia, de fulles amb toment daurat en el revers Fruit del dúrio, comestible, de polpa mantegosa, dolç i balsàmic, però d’olor desagradable
Gran Diccionari de la llengua catalana

durisilva


<title type="display">durisilva</title>

Etimologia: de dur2 i el ll. silva ‘bosc’
femení geobotànica Tipus de formació vegetal que correspon a un bosc esclerofil·le integrat per arbres perennifolis de fulles dures, coriàcies i de color verd fosc, propi de la zona subtropical.

durisilva

femení geobotànica Tipus de formació vegetal que correspon a un bosc esclerofille integrat per arbres perennifolis de fulles dures, coriàcies i de color verd fosc, propi de la zona subtropical
Gran Diccionari de la llengua catalana

durita

durita

femení mineralogia Component mat que hom distingeix en l’anàlisi microscòpica de l’hulla
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ duro


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">duro</title>

Etimologia: del cast. duro, reducció de la denominació de peso duro donada a la moneda d’argent de més valor: moneda de vuit rals forts (real de a ocho) encunyada del s. XVI al XIX
    masculí numismàtica
  1. Nom vulgar de la moneda d’argent espanyola de més valor entre les normalment usades en la circulació monetària.
  2. Nom de la moneda de 5 pessetes i amb un pes de 25 grams.
  3. per extensió Nom donat a qualsevol moneda o bitllet d’un valor de 5 pessetes.

■ duro

masculí numismàtica Nom vulgar de la moneda d’argent espanyola de més valor entre les normalment usades en la circulació monetària Nom de la moneda de 5 pessetes i amb un pes de 25 grams per extensió Nom donat a qualsevol moneda o bitllet d’un valor de 5 pessetes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ duròmetre

■ duròmetre

masculí tecnologia Aparell per a fer els assaigs de duresa dels materials segons una escala determinada
Traducció