Es mostren 88953 resultats

■ agrassera

■ agrassera

femení Vas per a guardar l’agràs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ agrassó

■ agrassó

masculí botànica Petit arbust espinós de la família de les saxifragàcies Ribes uva-crispa , de fruits comestibles d’un color vermellós Fruit comestible de l’agrassó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ agrassot

■ agrassot

masculí Raïm o gotim que no ha arribat a madurar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ agravació

■ agravació

femení dret canònic Monitori amb amenaça d’excomunió publicat després de tres admonicions
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ agre1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">agre</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. ager, agri ‘camp, territori’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
    masculí
  1. Gust que hom troba en una ocupació o una habitud. Perdre l’agre del treball.
    1. Indret on es fa bé una planta. Un agre de garrofers.
    2. Indret on es cria o on acudeix en abundància un animal, especialment els animals de caça. Aquell paratge és un agre de llebres.
  3. agre del terrer
    1. Conjunt de coses que caracteritzen l’ambient o el medi en què hom s’ha criat i envers les quals hom se sent naturalment inclinat.
    2. El gust d’aquestes coses.



    4. Vegeu també:
    agre2

■ agre1

masculí Gust que hom troba en una ocupació o una habitud Perdre l’agre del treball Indret on es fa bé una planta Un agre de garrofers Indret on es cria o on acudeix en abundància un animal, especialment els animals de caça Aquell paratge és un agre de llebres agre del terrer Conjunt de coses que caracteritzen l’ambient o el medi en què hom s’ha criat i envers les quals hom se sent naturalment inclinat El gust d’aquestes coses Vegeu també agre 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ agre2
| agra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">agre</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Compareu: acre1
Etimologia: del ll. ācer, acris, acre, íd.; de la mateixa arrel ac- de ācer són acerbus ‘amarg’, acētum ‘vinagre’ i acĭdus ‘àcid’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Que té una acidesa desagradable. Llet agra.
    2. per analogia Punyent, desagradable (un so, un crit, etc.).
    3. figuradament Feridor, desagradable. Contestar amb paraules agres.
    4. Que expressa aflicció, agror. Agres lamentacions.
    5. Aspre. Un camí agre.
    6. agricultura Dit de la terra poc productiva pel seu alt grau d’acidesa.
  2. masculí Agror.
  3. masculí alimentació, indústries alimentàries Sabor àcid desagradable que adquireixen determinats aliments a causa d’una alteració per microorganismes.
  4. metall agre metal·lúrgia Metall poc mal·leable, trencadís, de mal treballar.
  5. vi agre enologia Vi que ha adquirit un sabor agre per efecte d’una acetificació parcial causada per bacteris del gènere Acetobacter.



    6. Vegeu també:
    agre1

■ agre2
| agra

adjectiu Que té una acidesa desagradable Llet agra per analogia Punyent, desagradable un so, un crit, etc figuradament Feridor, desagradable Contestar amb paraules agres Que expressa aflicció, agror Agres lamentacions Aspre Un camí agre agricultura Dit de la terra poc productiva pel seu alt grau d’acidesa masculí Agror masculí alimentació, indústries alimentàries Sabor àcid desagradable que adquireixen determinats aliments a causa d’una alteració per microorganismes metall agre metallúrgia Metall poc malleable, trencadís, de mal treballar vi agre enologia Vi que ha adquirit un sabor agre per…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ agredir

■ agredir

verb transitiu Escometre algú per matar-lo, ferir-lo o fer-li mal Un home ha agredit la consellera quan sortia del restaurant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ agredolç
| agredolça


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">agredolç</title>

Etimologia: de agre2 i dolç
  1. adjectiu
    1. Que té un sabor agre i dolç a la vegada. Pomes agredolces.
    2. figuradament Mig agre mig dolç, d’una dolçor aparent o fingida que deixa endevinar l’agror. Paraules agredolces.
  2. masculí figuradament L’agredolç de la vida.

■ agredolç
| agredolça

adjectiu Que té un sabor agre i dolç a la vegada Pomes agredolces figuradament Mig agre mig dolç, d’una dolçor aparent o fingida que deixa endevinar l’agror Paraules agredolces masculí figuradament L’agredolç de la vida
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ agregable

■ agregable

adjectiu Que es pot agregar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ agregació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">agregació</title>

Partició sil·làbica: a_gre_ga_ci_ó
Etimologia: de agregar
    femení
    1. Acció d’agregar o d’agregar-se;
    2. l’efecte.
  2. ecologia Aplec d’individus d’una mateixa espècie en un territori reduït.
  3. ensenyament Categoria del professor agregat.
  4. histologia Unió histogenètica de cèl·lules dissociades.
  5. música Conjunt de sons verticals que no són subjectes a lleis harmòniques tradicionals.
  6. agregació de finques dret Unió d’una o diverses finques o d’una o diverses parts segregades de finques inscrites a una altra també inscrita, sempre que aquesta representi el quíntuple d’aquelles.
  7. agregació de municipis dret Unió a un municipi d’una part d’un altre amb el qual afronta.

■ agregació

femení Acció d’ agregar o d’agregar-se l’efecte ecologia Aplec d’individus d’una mateixa espècie en un territori reduït ensenyament Categoria del professor agregat histologia Unió histogenètica de cèllules dissociades música Conjunt de sons verticals que no són subjectes a lleis harmòniques tradicionals agregació de finques dret Unió d’una o diverses finques o d’una o diverses parts segregades de finques inscrites a una altra també inscrita, sempre que aquesta representi el quíntuple d’aquelles agregació de municipis dret Unió a un municipi d’una part d’un altre amb el qual afronta
Informació complementària
Traducció