Es mostren 88953 resultats

■ efeminador
| efeminadora

■ efeminador
| efeminadora

adjectiu Que efemina
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ efeminament

■ efeminament

masculí Efeminació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ efeminar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">efeminar</title>

Etimologia: del ll. effeminare, íd.
    verb
    1. transitiu Fer que un home esdevingui, per les seves maneres, les seves accions, semblant a una dona.
    2. pronominal D’ençà que només tracta amb dones, s’ha efeminat molt!
  2. per extensió
    1. transitiu Fer perdre l’energia moral; amollir.
    2. pronominal Perdre l’energia moral.

■ efeminar

verb transitiu Fer que un home esdevingui, per les seves maneres, les seves accions, semblant a una dona pronominal D’ençà que només tracta amb dones, s’ha efeminat molt per extensió transitiu Fer perdre l’energia moral amollir pronominal Perdre l’energia moral
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ efeminat
| efeminada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">efeminat</title>

Etimologia: de efeminar 1a font: s. XIV, Eiximenis
  1. adjectiu i masculí Dit de l’home que per les seves maneres, les seves accions, sembla una dona.
  2. adjectiu per extensió Mancat d’energia moral, excessivament bla. Un poble efeminat. Una vida efeminada.

■ efeminat
| efeminada

adjectiu i masculí Dit de l’home que per les seves maneres, les seves accions, sembla una dona adjectiu per extensió Mancat d’energia moral, excessivament bla Un poble efeminat Una vida efeminada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eferent

■ eferent

adjectiu anatomia animal Que porta enfora per oposició a aferent Vasos eferents Nervis eferents Impulsions eferents
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ efervescència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">efervescència</title>

Partició sil·làbica: e_fer_ves_cèn_ci_a
Etimologia: de efervescent 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. física i química En el si d’un líquid, formació de bombolles gasoses que esclaten a la superfície.
    2. metal·lúrgia Fenomen que té lloc en la solidificació de l’acer a causa de les bombolles de gas (sobretot anhídrid carbònic) que resten atrapades en forma de porus.
  2. figuradament
    1. Moviment tumultuós de l’ànim, exaltació, especialment exaltació tumultuosa d’una massa de gent. L’efervescència de les passions. En ésser detinguts els capdavanters, l’efervescència dels manifestants arribà al paroxisme.
    2. Bullícia. Al carrer major, al vespre, hi ha una gran efervescència.

■ efervescència

femení física i química En el si d’un líquid, formació de bombolles gasoses que esclaten a la superfície metallúrgia Fenomen que té lloc en la solidificació de l’acer a causa de les bombolles de gas sobretot anhídrid carbònic que resten atrapades en forma de porus figuradament Moviment tumultuós de l’ànim, exaltació, especialment exaltació tumultuosa d’una massa de gent L’efervescència de les passions En ésser detinguts els capdavanters, l’efervescència dels manifestants arribà al paroxisme Bullícia Al carrer major, al vespre, hi ha una gran efervescència
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ efervescent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">efervescent</title>

Etimologia: del ll. effervescens, -ntis, participi pres. de effervescĕre ‘començar a bullir’ 1a font: 1839, DLab.
    1. adjectiu Que és en efervescència.
    2. adjectiu i masculí alimentació, indústries alimentàries Dit de la beguda que conté anhídrid carbònic en la seva massa.
    1. adjectiu Que produeix efervescència.
    2. adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Dit del medicament que en contacte amb l’aigua produeix efervescència.
  3. adjectiu figuradament Una pensa efervescent. Una multitud efervescent.

■ efervescent

adjectiu Que és en efervescència adjectiu i masculí alimentació, indústries alimentàries Dit de la beguda que conté anhídrid carbònic en la seva massa adjectiu Que produeix efervescència adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Dit del medicament que en contacte amb l’aigua produeix efervescència adjectiu figuradament Una pensa efervescent Una multitud efervescent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ efesi
| efèsia

■ efesi
| efèsia

adjectiu i masculí i femení D’Efes antiga ciutat de l’Àsia Menor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

efèstia


<title type="display">efèstia</title>

Partició sil·làbica: e_fès_ti_a
femení entomologia Gènere d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de la família dels piràlids (Ephestia sp), de dimensions molt petites, ales anteriors molt estretes i antenes molt fines.

efèstia

femení entomologia Gènere d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de la família dels piràlids Ephestia sp , de dimensions molt petites, ales anteriors molt estretes i antenes molt fines
Gran Diccionari de la llengua catalana

èfeta

èfeta

masculí història Membre d’un tribunal d’Atenes que tenia competència en els delictes que no restaven sota jurisdicció de l’areòpag
Traducció