Es mostren 88939 resultats

■ egolàtric
| egolàtrica

■ egolàtric
| egolàtrica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’egolatria Una actitud egolàtrica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ egotisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">egotisme</title>

Etimologia: de l’angl. egotism, creat per Addison el 1714 per traduir el fr. égoïsme, usat ara en un matís diferent de egoisme, que té un sentit més moral de sacrificar l’interès d’altri al propi
masculí psicologia Mania de parlar de si mateix o d’afirmar la pròpia personalitat.

■ egotisme

masculí psicologia Mania de parlar de si mateix o d’afirmar la pròpia personalitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ egotista

■ egotista

adjectiu psicologia Afectat d’egotisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ egregi
| egrègia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">egregi</title>

Etimologia: del ll. egregius, -a, -um, íd., der. del ll. grex, grĕgis ‘ramat; el qui sobresurt d’un ramat’ 1a font: s. XIV, Torcimany
    adjectiu
  1. Insigne, il·lustre, dit especialment de persones de la noblesa. Egregi senyor!
  2. història A la corona catalanoaragonesa, tractament donat als familiars més acostats al rei que no tenien títol d’infant, com també als comtes i barons o grans magnats.

■ egregi
| egrègia

adjectiu Insigne, illustre, dit especialment de persones de la noblesa Egregi senyor història A la corona catalanoaragonesa, tractament donat als familiars més acostats al rei que no tenien títol d’infant, com també als comtes i barons o grans magnats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ egrègiament

■ egrègiament

adverbi Insignement
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

egressió


<title type="display">egressió</title>

Partició sil·làbica: e_gres_si_ó
Homòfon: agressió
Etimologia: del ll. egressio, -ōnis ‘sortida’
femení antigament dret Acte o títol mitjançant el qual hom traspassava a una comunitat o a un particular algun predi o algun dret pertanyent a la corona.

egressió

femení antigament dret Acte o títol mitjançant el qual hom traspassava a una comunitat o a un particular algun predi o algun dret pertanyent a la corona
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ egressiu
| egressiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">egressiu</title>

Partició sil·làbica: e_gres_siu
Homòfon: agressiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. egressus, -a, -um, participi de egrĕdi ‘sortir’
adjectiu fonètica, fonologia Dit del fonema consonàntic produït per la sortida de l’aire procedent dels pulmons (s’oposa a injectiu).

■ egressiu
| egressiva

adjectiu fonètica, fonologia Dit del fonema consonàntic produït per la sortida de l’aire procedent dels pulmons s’oposa a injectiu
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ egua

■ egua

femení zoologia Cavall femella
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eguassada

■ eguassada

femení ramaderia Ramat d’egües
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eguasser
| eguassera

■ eguasser
| eguassera

masculí ramaderia Ase destinat a ésser ajuntat a una egua masculí i femení oficis manuals Persona que té cura d’una eguassada
Traducció