Es mostren 88939 resultats

■ egüer
| egüera

■ egüer
| egüera

masculí i femení eguasser 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

eguetenc
| eguetenca

eguetenc
| eguetenca

adjectiu i masculí i femení D’Èguet Alta Cerdanya
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eguí
| eguina

■ eguí
| eguina

adjectiu ramaderia Dit del mul o de la mula fills d’egua Mula eguina masculí Crit del cavall aïnada, renill
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eguinar

■ eguinar

verb intransitiu Cridar el cavall aïnar, renillar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eh1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eh</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: interjecció de creació expressiva, existent ja en ll., com ei, eia, ehem, hem 1a font: s. XIII
    interjecció
  1. [interrogativa]
    1. Indica petició de repetició o aclariment d’alguna cosa que hom no ha entès. Eh?: què has dit?
    2. per extensió Eh?: no pot ser veritat!
    3. Indica petició d’assentiment a allò que hom diu; oi? Eh, que sí? Vindràs, eh?
    4. Indica petició d’atenció a allò que hom diu. Que no t’ho hagi de tornar a dir, eh? Gràcies, eh?
  2. Ecs, uix. Eh, quina pudor!



    3. Vegeu també:
    eh2

■ eh1

interjecció interrogativa Indica petició de repetició o aclariment d’alguna cosa que hom no ha entès Eh què has dit per extensió Eh no pot ser veritat Indica petició d’assentiment a allò que hom diu oi Eh, que sí Vindràs, eh Indica petició d’atenció a allò que hom diu Que no t’ho hagi de tornar a dir, eh Gràcies, eh Ecs, uix Eh, quina pudor Vegeu també eh 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eh2

■ eh2

interjecció Interjecció usada per a cridar l’atenció d’algú, tant si és lluny com a prop Eh, Pere, vine Eh, eh, torna Eh, que em fas mal Vegeu també eh 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ehem

■ ehem

interjecció Interjecció usada especialment per a cridar l’atenció d’algú d’una manera dissimulada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ei


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ei</title>

Partició sil·làbica: ei
Etimologia: v. eh1
    interjecció
  1. Interjecció amb què hom crida l’atenció d’algú. Ei, no te’n vagis!
  2. Forma de salutació en entrar en una casa o en trobar algú pel camí. Ei, bon dia! Ei, que vagi bé!
  3. Interjecció amb què hom fa precedir una rectificació, una restricció, una objecció, etc., a allò que ha dit ell mateix o un altre. Ei, em penso que és com dic!

■ ei

interjecció Interjecció amb què hom crida l’atenció d’algú Ei, no te’n vagis Forma de salutació en entrar en una casa o en trobar algú pel camí Ei, bon dia Ei, que vagi bé Interjecció amb què hom fa precedir una rectificació, una restricció, una objecció, etc, a allò que ha dit ell mateix o un altre Ei, em penso que és com dic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eia

■ eia

interjecció Interjecció usada per a exhortar a fer alguna cosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eicòrnia

■ eicòrnia

femení botànica Petit gènere de plantes aquàtiques de la família de les pontederiàcies Eichhornia sp , amb tiges de nusos radicants i fulles ovals o cordiformes