Es mostren 88953 resultats

■ egregi
| egrègia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">egregi</title>

Etimologia: del ll. egregius, -a, -um, íd., der. del ll. grex, grĕgis ‘ramat; el qui sobresurt d’un ramat’ 1a font: s. XIV, Torcimany
    adjectiu
  1. Insigne, il·lustre, dit especialment de persones de la noblesa. Egregi senyor!
  2. història A la corona catalanoaragonesa, tractament donat als familiars més acostats al rei que no tenien títol d’infant, com també als comtes i barons o grans magnats.

■ egregi
| egrègia

adjectiu Insigne, illustre, dit especialment de persones de la noblesa Egregi senyor història A la corona catalanoaragonesa, tractament donat als familiars més acostats al rei que no tenien títol d’infant, com també als comtes i barons o grans magnats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ egrègiament

■ egrègiament

adverbi Insignement
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

egressió


<title type="display">egressió</title>

Partició sil·làbica: e_gres_si_ó
Homòfon: agressió
Etimologia: del ll. egressio, -ōnis ‘sortida’
femení antigament dret Acte o títol mitjançant el qual hom traspassava a una comunitat o a un particular algun predi o algun dret pertanyent a la corona.

egressió

femení antigament dret Acte o títol mitjançant el qual hom traspassava a una comunitat o a un particular algun predi o algun dret pertanyent a la corona
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ egressiu
| egressiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">egressiu</title>

Partició sil·làbica: e_gres_siu
Homòfon: agressiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. egressus, -a, -um, participi de egrĕdi ‘sortir’
adjectiu fonètica, fonologia Dit del fonema consonàntic produït per la sortida de l’aire procedent dels pulmons (s’oposa a injectiu).

■ egressiu
| egressiva

adjectiu fonètica, fonologia Dit del fonema consonàntic produït per la sortida de l’aire procedent dels pulmons s’oposa a injectiu
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ egua

■ egua

femení zoologia Cavall femella
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eguassada

■ eguassada

femení ramaderia Ramat d’egües
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eguasser
| eguassera

■ eguasser
| eguassera

masculí ramaderia Ase destinat a ésser ajuntat a una egua masculí i femení oficis manuals Persona que té cura d’una eguassada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ egüer
| egüera

■ egüer
| egüera

masculí i femení eguasser 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

eguetenc
| eguetenca

eguetenc
| eguetenca

adjectiu i masculí i femení D’Èguet Alta Cerdanya
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eguí
| eguina

■ eguí
| eguina

adjectiu ramaderia Dit del mul o de la mula fills d’egua Mula eguina masculí Crit del cavall aïnada, renill
Traducció