Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ eixorc

| eixorca

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eixorc</title>

Partició sil·làbica: ei_xorc
Etimologia: probablement d’una base indoeuropea preromana *eksorko-, der. de orgh- ‘testicle’ (cf. gr. órkhis), amb el prefix privatiu eks-, ex- 1a font: 1064

adjectiu Estèril.

■ eixorc

| eixorca

adjectiu Estèril

■ eixorcament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eixorcament</title>

Partició sil·làbica: ei_xor_ca_ment
Etimologia: de eixorc

adverbi Estèrilment.

■ eixordadissa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eixordadissa</title>

Partició sil·làbica: ei_xor_da_dis_sa
Etimologia: de eixordar

femení Conjunt de sorolls eixordadors.

■ eixordador

| eixordadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eixordador</title>

Partició sil·làbica: ei_xor_da_dor
Etimologia: de eixordar 1a font: 1878

adjectiu Que eixorda. Un soroll eixordador.

■ eixordador

| eixordadora

adjectiu Que eixorda Un soroll eixordador

■ eixordament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eixordament</title>

Partició sil·làbica: ei_xor_da_ment
Etimologia: de eixordar

masculí

Acció d’eixordar;
l’efecte.

■ eixordar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eixordar</title>

Partició sil·làbica: ei_xor_dar
Compareu: eixorbar
Etimologia: del ll. exsŭrdare, íd. 1a font: 1653, DTo.

verb

transitiu

Un soroll molt intens deixar (algú) com sord. M’eixordes, amb aquests crits!
usat absolutament Fan un soroll que eixorda.

■ eixordar

verb transitiu Un soroll molt intens deixar algú com sord M’eixordes, amb aquests crits usat absolutament Fan un soroll que eixorda

■ eixordiga

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eixordiga</title>

Partició sil·làbica: ei_xor_di_ga
Etimologia: alteració de ortiga per influx de l’ant. eixordigar, d’un ll. td. *exurticare ‘ortigar-se’

femení dialectal botànica ortiga.

■ eixorellar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eixorellar</title>

Partició sil·làbica: ei_xo_re_llar
Etimologia: del ll. vg. *exauriculare, íd. 1a font: 1344

verb

transitiu

Llevar les orelles o una orella.
Assenyalar (un animal) tallant-li un bocí d’orella.

■ eixorellar

verb transitiu Llevar les orelles o una orella Assenyalar un animal tallant-li un bocí d’orella

■ eixoriviment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eixoriviment</title>

Partició sil·làbica: ei_xo_ri_vi_ment
Etimologia: de eixorivir

masculí Estat del qui està eixorivit.

■ eixorivir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eixorivir</title>

Partició sil·làbica: ei_xo_ri_vir
Etimologia: format analògicament de eixorivit, alteració de l’ant. eixerivit, possible der. de l’ant. eribit ‘salvat’, participi de erebre, del ll. erĭpĕre (v. eixerit)

verb transitiu i pronominal Deixondir.

■ eixorivir

verb transitiu i pronominal Deixondir

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ eixorc | eixorca

■ eixorc | eixorca

■ eixorcament

■ eixordadissa

■ eixordador | eixordadora

■ eixordador | eixordadora

■ eixordament

■ eixordar

■ eixordiga

■ eixorellar

■ eixoriviment

■ eixorivir

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ eixorc

| eixorca

■ eixorc

| eixorca

■ eixordador

| eixordadora

■ eixordador

| eixordadora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia