Es mostren 88934 resultats

■ eixut | eixuta

eixut

Partició sil·làbica: ei_xut
Etimologia: del ll. exsūctus, participi de exsūgĕre ‘xuclar’, sentit tardanament com a participi irregular de exsucare (v. eixugar), remotament relacionats 1a font: s. XIV, Consolat
  1. adjectiu
    1. Dit d’una cosa de què ha estat sostret el líquid que la recobria o amarava. No ho agafis si no tens les mans eixutes! Despenja la roba que ja sigui eixuta i desa-la! Un pou eixut.
    2. figuradament Dit de la vaca, ovella, etc., que ha perdut la llet.
    3. a peu eixut Caminant per damunt terreny eixut, sense mullar-se els peus.
    4. en eixut Sense mullar-se.
    5. pa eixut Pa que no és del dia.
  2. masculí Tros de terreny sec.
  3. adjectiu figuradament
    1. Sec, curt. Eixut de paraules. Un estil eixut. Eixut de carns.
    2. Tot sol, sense res que li doni sabor o atractiu. Pa eixut. Carn eixuta. Una portada eixuta, sense cap fotografia o dibuix.
    3. Dit del vi o licor mancat de dolçor.
    4. Dit de la persona esquerpa i sorruda. És un home molt eixut: no t’hi avindràs pas!
  4. hidrologia
    1. masculí Sequedat en la terra per manca de pluja.
    2. terra eixuta Terra mancada d’humitat per massa temps de no ploure.

■ eixut | eixuta

adjectiu Dit d’una cosa de què ha estat sostret el líquid que la recobria o amarava No ho agafis si no tens les mans eixutes Despenja la roba que ja sigui eixuta i desa-la Un pou eixut figuradament Dit de la vaca, ovella, etc, que ha perdut la llet a peu eixut Caminant per damunt terreny eixut, sense mullar-se els peus en eixut Sense mullar-se pa eixut Pa que no és del dia masculí Tros de terreny sec adjectiu figuradament Sec, curt Eixut de paraules Un estil eixut Eixut de carns Tot sol, sense res que li doni sabor o atractiu Pa eixut Carn eixuta Una portada eixuta, sense cap fotografia o…
Informació complementària
Traducció

■ eixutada

eixutada

Partició sil·làbica: ei_xu_ta_da
Etimologia: de eixut
femení Eixut, escassesa de pluja.

■ eixutada

femení Eixut, escassesa de pluja
Traducció

■ eixutament

eixutament

Partició sil·làbica: ei_xu_ta_ment
Etimologia: de eixut
adverbi D’una manera eixuta. Em va respondre eixutament.

■ eixutament

adverbi D’una manera eixuta Em va respondre eixutament
Traducció

■ eixutesa

eixutesa

Partició sil·làbica: ei_xu_te_sa
Etimologia: de eixut 1a font: c. 1600
femení Qualitat d’eixut.

■ eixutesa

femení Qualitat d’eixut
Informació complementària
Traducció

■ eixutor

eixutor

Partició sil·làbica: ei_xu_tor
Etimologia: de eixut
    femení
  1. Qualitat d’eixut.
  2. Secada.

■ eixutor

femení Qualitat d’eixut Secada
Traducció

■ ejaculació

ejaculació

Partició sil·làbica: e_ja_cu_la_ci_ó
Etimologia: de ejacular 1a font: c. 1900
    femení fisiologia
    1. Acció d’ejacular;
    2. l’efecte.
  2. ejaculació precoç Expulsió prematura del semen al cap de poc d’haver començat el coit.

■ ejaculació

femení fisiologia Acció d’ejacular l’efecte ejaculació precoç Expulsió prematura del semen al cap de poc d’haver començat el coit
Informació complementària
Traducció

■ ejaculador | ejaculadora

ejaculador

Etimologia: de ejacular
    adjectiu fisiologia
    1. Relatiu o pertanyent a l’ejaculació.
    2. conducte ejaculador anatomia animal Cadascun dels dos tubs d’uns 2 cm de llarg que comencen a la vesícula seminal i aflueixen a la uretra prostàtica.
  2. Que contribueix a l’ejaculació. Músculs ejaculadors.

■ ejaculador | ejaculadora

adjectiu fisiologia Relatiu o pertanyent a l’ejaculació conducte ejaculador anatomia animal Cadascun dels dos tubs d’uns 2 cm de llarg que comencen a la vesícula seminal i aflueixen a la uretra prostàtica Que contribueix a l’ejaculació Músculs ejaculadors
Traducció

■ ejacular

ejacular

Etimologia: del ll. ejaculare, íd., der. de jaculus, -a, -um ‘que hom llança’, i aquest, der. de jacĕre ‘llançar’ 1a font: 1917, DOrt.
    verb transitiu fisiologia
  1. Expel·lir amb una certa força una secreció, especialment el semen.
  2. usat absolutament Expel·lir el semen.

■ ejacular

verb transitiu fisiologia Expellir amb una certa força una secreció, especialment el semen usat absolutament Expellir el semen
Informació complementària
Traducció

■ ejecció

ejecció

Partició sil·làbica: e_jec_ci_ó
Etimologia: del ll. ejectio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. fisiologia Dejecció.
  2. fisiologia Ejaculació.
  3. tecnologia Arrossegament d’un fluid per mitjà d’una depressió produïda per un raig d’un altre fluid a molta velocitat.

■ ejecció

femení fisiologia Dejecció fisiologia Ejaculació tecnologia Arrossegament d’un fluid per mitjà d’una depressió produïda per un raig d’un altre fluid a molta velocitat
Traducció

■ ejectar

ejectar

Etimologia: del ll. ejectare, íd., freqüentatiu de ejicĕre ‘llançar fora’
    verb transitiu
  1. Expel·lir per ejecció.
  2. aeronàutica Expulsar d’un avió el seient del pilot.

■ ejectar

verb transitiu Expellir per ejecció aeronàutica Expulsar d’un avió el seient del pilot
Informació complementària
Traducció