Es mostren 88953 resultats

■ ejecció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ejecció</title>

Partició sil·làbica: e_jec_ci_ó
Etimologia: del ll. ejectio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. fisiologia Dejecció.
  2. fisiologia Ejaculació.
  3. tecnologia Arrossegament d’un fluid per mitjà d’una depressió produïda per un raig d’un altre fluid a molta velocitat.

■ ejecció

femení fisiologia Dejecció fisiologia Ejaculació tecnologia Arrossegament d’un fluid per mitjà d’una depressió produïda per un raig d’un altre fluid a molta velocitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ejectar

■ ejectar

verb transitiu Expellir per ejecció aeronàutica Expulsar d’un avió el seient del pilot
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ejèctil

■ ejèctil

adjectiu Que pot ésser ejectat El seient ejèctil d’un caça
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ejectiu
| ejectiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ejectiu</title>

Partició sil·làbica: e_jec_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. ejectus, -a, -um, participi de ejicĕre ‘llançar fora’
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a l’ejecció.
  2. fonètica, fonologia Dit del fonema consonàntic, anomenat també recursiu i glotalitzat, l’articulació del qual depèn d’una massa d’aire acumulada, durant l’oclusió, damunt les cordes vocals.

■ ejectiu
| ejectiva

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’ejecció fonètica, fonologia Dit del fonema consonàntic, anomenat també recursiu i glotalitzat , l’articulació del qual depèn d’una massa d’aire acumulada, durant l’oclusió, damunt les cordes vocals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ejector

■ ejector

masculí tecnologia Aparell emprat en l’ejecció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ el1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">el</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Homòfon: al
Etimologia: del ll. ille ‘ell, aquell’, que amb pronúncia àtona donà l’ant. lo (de l’acus. illum), elidit en posició enclítica (que.l dia) i, després, reforçat amb la e inicial 1a font: s. XIV, Jaume I
    [té la forma l’ davant vocal o h] article
  1. [plural els] Article definit o determinat masculí. El gos m’ha mossegat. El gos és un animal domèstic. Li paguen el menjar i el dormir. El ver, el bo i el bell, el que és ver, bo i bell. Faré el que pugui.
  2. Article personal masculí d’ús familiar, que substitueix en part del domini català l’article en. M’ho ha dit el Manel. El paquet gros, el que ha dut l’Enric.



    3. Vegeu també:
    el2

■ el1

té la forma l’ davant vocal o h article plural els Article definit o determinat masculí El gos m’ha mossegat El gos és un animal domèstic Li paguen el menjar i el dormir El ver, el bo i el bell, el que és ver, bo i bell Faré el que pugui Article personal masculí d’ús familiar, que substitueix en part del domini català l’article en M’ho ha dit el Manel El paquet gros, el que ha dut l’Enric Vegeu també el 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ el2

■ el2

pot tenir les formes l’, lo, ’l pronom Acusatiu masculí del pronom personal de tercera persona del singular No el conec Doneu-nos-el Portar-los-el Predicat nominal en substitució d’un nom determinat No l’és pas, el metge Vegeu també el 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ela1

■ ela1

femení Nom de la lletra l L ela geminada Nom del signe ll LL ela doble Nom del dígraf ll Vegeu també ela 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ela2

■ ela2

interjecció Elis Vegeu també ela 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ elaborable

■ elaborable

adjectiu Susceptible d’ésser elaborat
Traducció