Es mostren 88953 resultats

■ electroencefalografia

■ electroencefalografia

femení electrobiologia Obtenció de l’electroencefalograma i estudi de les seves característiques en condicions normals i patològiques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ electroencefalograma


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">electroencefalograma</title>

Partició sil·làbica: e_lec_tro_en_ce_fa_lo_gra_ma
masculí electrobiologia Enregistrament de l’activitat elèctrica cerebral, constituïda per oscil·lacions complexes i irregulars que són el resultat de la suma integrada de les variacions elèctriques de les neurones i, especialment, de les oscil·lacions del potencial de repòs de la seva membrana i dels potencials d’acció.

■ electroencefalograma

masculí electrobiologia Enregistrament de l’activitat elèctrica cerebral, constituïda per oscillacions complexes i irregulars que són el resultat de la suma integrada de les variacions elèctriques de les neurones i, especialment, de les oscillacions del potencial de repòs de la seva membrana i dels potencials d’acció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

electroendosmosi


<title type="display">electroendosmosi</title>

Partició sil·làbica: e_lec_tro_en_dos_mo_si
femení química analítica Tècnica analítica separativa que es basa en la difusió d’un líquid per una sèrie de porus capil·lars, o bé al llarg de les parets d’una superfície sòlida, per l’acció d’un gradient elèctric.

electroendosmosi

femení química analítica Tècnica analítica separativa que es basa en la difusió d’un líquid per una sèrie de porus capillars, o bé al llarg de les parets d’una superfície sòlida, per l’acció d’un gradient elèctric
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ electroerosió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">electroerosió</title>

Partició sil·làbica: e_lec_tro_e_ro_si_ó
femení tecnologia Procediment de mecanització dels metalls per desgast produït elèctricament, bé per descàrregues entre la peça treballada i l’elèctrode, bé per desgast electrolític en una dissolució de clorur sòdic.

■ electroerosió

femení tecnologia Procediment de mecanització dels metalls per desgast produït elèctricament, bé per descàrregues entre la peça treballada i l’elèctrode, bé per desgast electrolític en una dissolució de clorur sòdic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ electroerosionar

■ electroerosionar

verb transitiu tecnologia Treballar els metalls per electroerosió
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ electroestàtic
| electroestàtica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">electroestàtic</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia electrostàtic -a]

Partició sil·làbica: e_lec_tro_es_tà_tic
Etimologia: de electro- i -stàtic1
    electricitat
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’electroestàtica o a l’electricitat estàtica. Inducció electroestàtica.
  2. femení Part de l’electricitat que estudia les interaccions entre les càrregues elèctriques en repòs.

■ electroestàtic
| electroestàtica

electricitat adjectiu Relatiu o pertanyent a l’electroestàtica o a l’electricitat estàtica Inducció electroestàtica femení Part de l’electricitat que estudia les interaccions entre les càrregues elèctriques en repòs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

electrofeble

electrofeble

adjectiu física Dit de la interacció que unifica la interacció feble amb l’electromagnètica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ electròfil

■ electròfil

masculí química orgànica Reactant que no contribueix amb electrons a la formació d’un enllaç covalent amb un altre reactant nucleòfil o reactant nucleofílic , que és el que els forneix
Gran Diccionari de la llengua catalana

electrofílic
| electrofílica


<title type="display">electrofílic</title>

    adjectiu química orgànica
  1. Dit de la reacció en què un electròfil ataca un compost nucleofílic o nucleòfil.
  2. Dit del reactant que guanya electrons en les reaccions químiques.
  3. reactant electrofílic Electròfil.

electrofílic
| electrofílica

adjectiu química orgànica Dit de la reacció en què un electròfil ataca un compost nucleofílic o nucleòfil Dit del reactant que guanya electrons en les reaccions químiques reactant electrofílic Electròfil
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ electrofiltre

■ electrofiltre

masculí química Filtre que separa les partícules en suspensió d’un gas per mitjans electroestàtics