Es mostren 88939 resultats

■ electròfil

■ electròfil

masculí química orgànica Reactant que no contribueix amb electrons a la formació d’un enllaç covalent amb un altre reactant nucleòfil o reactant nucleofílic , que és el que els forneix
Gran Diccionari de la llengua catalana

electrofílic
| electrofílica


<title type="display">electrofílic</title>

    adjectiu química orgànica
  1. Dit de la reacció en què un electròfil ataca un compost nucleofílic o nucleòfil.
  2. Dit del reactant que guanya electrons en les reaccions químiques.
  3. reactant electrofílic Electròfil.

electrofílic
| electrofílica

adjectiu química orgànica Dit de la reacció en què un electròfil ataca un compost nucleofílic o nucleòfil Dit del reactant que guanya electrons en les reaccions químiques reactant electrofílic Electròfil
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ electrofiltre

■ electrofiltre

masculí química Filtre que separa les partícules en suspensió d’un gas per mitjans electroestàtics
Gran Diccionari de la llengua catalana

electrofisiologia


<title type="display">electrofisiologia</title>

Partició sil·làbica: e_lec_tro_fi_si_o_lo_gi_a
femení fisiologia Part de la fisiologia que estudia les propietats i l’activitat elèctrica de les cèl·lules, dels teixits i dels òrgans i llur relació amb les funcions fisiològiques de l’organisme.

electrofisiologia

femení fisiologia Part de la fisiologia que estudia les propietats i l’activitat elèctrica de les cèllules, dels teixits i dels òrgans i llur relació amb les funcions fisiològiques de l’organisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

electrofocalització


<title type="display">electrofocalització</title>

Partició sil·làbica: e_lec_tro_fo_ca_lit_za_ci_ó
femení química analítica Tècnica d’electroforesi separativa en capa fina de proteïnes que utilitza com a suport una dissolució d’amfolines que creen un gradient estable de pH, en ésser sotmeses a una diferència de potencial.

electrofocalització

femení química analítica Tècnica d’electroforesi separativa en capa fina de proteïnes que utilitza com a suport una dissolució d’amfolines que creen un gradient estable de pH, en ésser sotmeses a una diferència de potencial
Gran Diccionari de la llengua catalana

electròfon
| electròfona


<title type="display">electròfon</title>

Etimologia: de electro- i -fon1
  1. masculí electroacústica Aparell emprat per a la reproducció de discs fonogràfics.
  2. adjectiu i masculí música Dit de l’instrument musical en què el so és produït o transformat per mitjà de dispositius elèctrics.

electròfon
| electròfona

masculí electroacústica Aparell emprat per a la reproducció de discs fonogràfics adjectiu i masculí música Dit de l’instrument musical en què el so és produït o transformat per mitjà de dispositius elèctrics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ electròfor

■ electròfor

masculí electricitat Generador electroestàtic consistent en un disc de resina, ebonita, etc, que s’electritza per fricció i una planxa metàllica que, posada sobre aquell disc, s’electritza per inducció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ electroforesi

■ electroforesi

femení química analítica i bioquímica Mètode de separació d’una mescla de partícules amb càrrega elèctrica en solució basat en llurs diferents velocitats de migració en ésser sotmesa la solució a l’acció d’un camp elèctric
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ electroforètic
| electroforètica

■ electroforètic
| electroforètica

adjectiu química analítica i bioquímica Relatiu o pertanyent a l’electroforesi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

electrofòrids

electrofòrids

masculí ictiologia plural Família de peixos exòtics de l’ordre dels cipriniformes, que inclou l’anguila elèctrica singular Peix de la família dels electrofòrids