Es mostren 88939 resultats

■ embeure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embeure</title>

Partició sil·làbica: em_beu_re
Etimologia: de beure1 1a font: s. XX, Ruyra
    verb
    1. transitiu Absorbir. La terra arenosa embeu més aigua que l’argilosa.
    2. pronominal Amarar-se. S’embeu en la pròpia suor. Embeure’s d’entusiasme.
    3. pronominal Abstreure’s i dedicar tota l’atenció a una cosa. Des del cim s’embevia en la contemplació del paisatge.
  2. per extensió
    1. transitiu Fer encongir una roba, especialment l’aigua.
    2. pronominal Encongir-se una roba.

■ embeure

verb transitiu Absorbir La terra arenosa embeu més aigua que l’argilosa pronominal Amarar-se S’embeu en la pròpia suor Embeure’s d’entusiasme pronominal Abstreure’s i dedicar tota l’atenció a una cosa Des del cim s’embevia en la contemplació del paisatge per extensió transitiu Fer encongir una roba, especialment l’aigua pronominal Encongir-se una roba
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

embicar


<title type="display">embicar</title>

Etimologia: del port. embicar, íd., der. de bico ‘bec’
    verb marina, marítim
  1. transitiu Posar una verga en situació inclinada.
  2. pronominal Inclinar-se o trobar-se en forma semblant qualsevol altra cosa de bord.

embicar

verb marina, marítim transitiu Posar una verga en situació inclinada pronominal Inclinar-se o trobar-se en forma semblant qualsevol altra cosa de bord
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embigar

■ embigar

verb transitiu construcció Posar les bigues per fer un sostre, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embigat

■ embigat

masculí construcció Conjunt de bigues que formen un sostre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

embiòpters


<title type="display">embiòpters</title>

Partició sil·làbica: em_bi_òp_ters
    masculí entomologia
  1. plural Ordre d’insectes hemimetàbols, de petites dimensions, que secreten seda i viuen sota pedres i escorces.
  2. singular Insecte de l’ordre dels embiòpters.

embiòpters

masculí entomologia plural Ordre d’insectes hemimetàbols, de petites dimensions, que secreten seda i viuen sota pedres i escorces singular Insecte de l’ordre dels embiòpters
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emblancar

■ emblancar

verb transitiu Emblanquinar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emblanquidor
| emblanquidora

■ emblanquidor
| emblanquidora

adjectiu Que emblanqueix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emblanquiment

■ emblanquiment

masculí Acció d’emblanquir o d’emblanquir-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emblanquinada

■ emblanquinada

femení Acció d’emblanquinar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emblanquinador
| emblanquinadora

■ emblanquinador
| emblanquinadora

masculí i femení Persona que té per ofici emblanquinar
Traducció