Es mostren 88953 resultats

■ embenar

■ embenar

verb transitiu Embolicar, aguantar, tapar, amb una bena o benes Embenaren el cos del mort Li han embenat el braç Aquesta ferida té mal aspecte l’haurem d’embenar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embenat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embenat</title>

Etimologia: de embenar
    masculí terapèutica
  1. Lligadura que hom fa amb una o més benes per tal d’aguantar en el seu lloc un apòsit, un òrgan.
  2. embenat de guix Embenat inamovible obtingut per mitjà de la impregnació d’una bena en una solució de guix que posteriorment se solidifica.

■ embenat

masculí terapèutica Lligadura que hom fa amb una o més benes per tal d’aguantar en el seu lloc un apòsit, un òrgan embenat de guix Embenat inamovible obtingut per mitjà de la impregnació d’una bena en una solució de guix que posteriorment se solidifica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embenatge

■ embenatge

masculí terapèutica Conjunt de materials que, aplicats, formen l’embenat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ emberízids


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emberízids</title>

Etimologia: del ll. cient. emberizidae, i aquest, també del ll. cient. emberiza, llatinització de l’alt. al. Emmeritz ‘pinsà’
    masculí
  1. plural Família d’ocells granívors, de bec dur, dret i cònic, mida petita o mitjana, amb espècies escampades per tota mena d’hàbitats arreu de les contrades catalanes.
  2. singular Ocell de la família dels emberízids.

■ emberízids

masculí plural Família d’ocells granívors, de bec dur, dret i cònic, mida petita o mitjana, amb espècies escampades per tota mena d’hàbitats arreu de les contrades catalanes singular Ocell de la família dels emberízids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embero

■ embero

masculí botànica Dibetú
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embessonar-se

■ embessonar-se

verb pronominal Lligar-se íntimament dues coses com formant-ne una de sola Acostar-se per l’amor dues ànimes i embessonar-se per sempre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embetumar

■ embetumar

verb transitiu Cobrir una cosa amb betum per extensió Enllustrar les sabates colloquialment Enganyar amb bones paraules
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embeure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embeure</title>

Partició sil·làbica: em_beu_re
Etimologia: de beure1 1a font: s. XX, Ruyra
    verb
    1. transitiu Absorbir. La terra arenosa embeu més aigua que l’argilosa.
    2. pronominal Amarar-se. S’embeu en la pròpia suor. Embeure’s d’entusiasme.
    3. pronominal Abstreure’s i dedicar tota l’atenció a una cosa. Des del cim s’embevia en la contemplació del paisatge.
  2. per extensió
    1. transitiu Fer encongir una roba, especialment l’aigua.
    2. pronominal Encongir-se una roba.

■ embeure

verb transitiu Absorbir La terra arenosa embeu més aigua que l’argilosa pronominal Amarar-se S’embeu en la pròpia suor Embeure’s d’entusiasme pronominal Abstreure’s i dedicar tota l’atenció a una cosa Des del cim s’embevia en la contemplació del paisatge per extensió transitiu Fer encongir una roba, especialment l’aigua pronominal Encongir-se una roba
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

embicar


<title type="display">embicar</title>

Etimologia: del port. embicar, íd., der. de bico ‘bec’
    verb marina, marítim
  1. transitiu Posar una verga en situació inclinada.
  2. pronominal Inclinar-se o trobar-se en forma semblant qualsevol altra cosa de bord.

embicar

verb marina, marítim transitiu Posar una verga en situació inclinada pronominal Inclinar-se o trobar-se en forma semblant qualsevol altra cosa de bord
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ embigar

■ embigar

verb transitiu construcció Posar les bigues per fer un sostre, etc
Informació complementària
Traducció