Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ emmanlleu

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmanlleu</title>

Partició sil·làbica: em_man_lleu
Etimologia: de emmanllevar

masculí Manlleu.

■ emmanlleu

masculí Manlleu

■ emmanllevar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmanllevar</title>

Etimologia: de manllevar 1a font: c. 1900, Verdaguer

verb transitiu Manllevar.

■ emmanllevar

verb transitiu Manllevar

■ emmanseir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmanseir</title>

Partició sil·làbica: em_man_se_ir
Etimologia: de mans

verb transitiu Amansir.

■ emmanseir

verb transitiu Amansir

■ emmantar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmantar</title>

Etimologia: de manta 1a font: 1414

verb transitiu Cobrir amb una manta o amb mantes.

■ emmantar

verb transitiu Cobrir amb una manta o amb mantes

■ emmantellar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmantellar</title>

Etimologia: de mantell 1a font: c. 1900, Verdaguer

verb

transitiu

Cobrir, envoltar, amb un mantell.
figuradament La boira emmantellava tota la muntanya.

■ emmantellar

verb transitiu Cobrir, envoltar, amb un mantell figuradament La boira emmantellava tota la muntanya

■ emmarament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmarament</title>

Etimologia: de mare

masculí Estat del qui està emmarat.

■ emmarament

masculí Estat del qui està emmarat

■ emmarar-se¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmarar-se</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de mar

verb pronominal marina, marítim Anar una embarcació molt mar endins.

Vegeu també:
emmarar-se²

■ emmarar-se¹

verb pronominal marina, marítim Anar una embarcació molt mar endins Vegeu també emmarar-se 2

■ emmarar-se²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmarar-se</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de mare 1a font: s. XIX

verb pronominal Agafar excessiva afecció a la mare.

Vegeu també:
emmarar-se¹

■ emmarar-se²

verb pronominal Agafar excessiva afecció a la mare Vegeu també emmarar-se 1

■ emmarat

| emmarada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmarat</title>

Etimologia: de mare

adjectiu Excessivament vinculat a la mare. Una criatura molt emmarada.

■ emmarat

| emmarada

adjectiu Excessivament vinculat a la mare Una criatura molt emmarada

■ emmarcament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmarcament</title>

Etimologia: de emmarcar

masculí

Acció d’emmarcar;
l’efecte.

■ emmarcament

masculí Acció d’emmarcar l’efecte

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ emmanlleu

■ emmanllevar

■ emmanseir

■ emmantar

■ emmantellar

■ emmarament

■ emmarar-se1

■ emmarar-se2

■ emmarat | emmarada

■ emmarat | emmarada

■ emmarcament

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ emmarar-se¹

■ emmarar-se²

■ emmarat

| emmarada

■ emmarat

| emmarada

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia