Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ emmarar-se¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmarar-se</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de mar

verb pronominal marina, marítim Anar una embarcació molt mar endins.

Vegeu també:
emmarar-se²

■ emmarar-se¹

verb pronominal marina, marítim Anar una embarcació molt mar endins Vegeu també emmarar-se 2

■ emmarar-se²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmarar-se</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de mare 1a font: s. XIX

verb pronominal Agafar excessiva afecció a la mare.

Vegeu també:
emmarar-se¹

■ emmarar-se²

verb pronominal Agafar excessiva afecció a la mare Vegeu també emmarar-se 1

■ emmarat

| emmarada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmarat</title>

Etimologia: de mare

adjectiu Excessivament vinculat a la mare. Una criatura molt emmarada.

■ emmarat

| emmarada

adjectiu Excessivament vinculat a la mare Una criatura molt emmarada

■ emmarcament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmarcament</title>

Etimologia: de emmarcar

masculí

Acció d’emmarcar;
l’efecte.

■ emmarcament

masculí Acció d’emmarcar l’efecte

■ emmarcar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmarcar</title>

Etimologia: de marc¹

verb

transitiu

1. Posar dins un marc.
2. figuradament Els arbres que emmarquen el llac.
Servir de marc.

■ emmarcar

verb transitiu Posar dins un marc figuradament Els arbres que emmarquen el llac Servir de marc

■ emmarcir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmarcir</title>

Etimologia: de marcir

verb transitiu i pronominal Marcir.

■ emmarcir

verb transitiu i pronominal Marcir

■ emmaregat

| emmaregada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmaregat</title>

Etimologia: de mare

adjectiu Emmarat, marer.

■ emmaregat

| emmaregada

adjectiu Emmarat, marer

■ emmaressar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmaressar</title>

Etimologia: de marès¹

verb transitiu Revestir d’una capa de sorra imitant marès.

■ emmaressar

verb transitiu Revestir d’una capa de sorra imitant marès

■ emmaridar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmaridar</title>

Etimologia: de marit 1a font: 1862

verb transitiu i pronominal Maridar.

■ emmaridar

verb transitiu i pronominal Maridar

■ emmarranar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emmarranar-se</title>

Etimologia: de marrà¹

verb pronominal Entossudir-se.

■ emmarranar-se

verb pronominal Entossudir-se

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ emmarar-se1

■ emmarar-se2

■ emmarat | emmarada

■ emmarat | emmarada

■ emmarcament

■ emmarcar

■ emmarcir

■ emmaregat | emmaregada

■ emmaregat | emmaregada

■ emmaressar

■ emmaridar

■ emmarranar-se

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ emmarar-se¹

■ emmarar-se²

■ emmarat

| emmarada

■ emmarat

| emmarada

■ emmaregat

| emmaregada

■ emmaregat

| emmaregada

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia