Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ empalament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empalament</title>

Etimologia: de empalar¹

masculí

1. Acció d’empalar¹;
2. l’efecte.
heràldica Ordenament o composició en pal de dues o més armories senceres en un sol escut.
història Suplici que hom aplicava als condemnats a mort consistent a enastar-los.

■ empalament

masculí Acció d’ empalar 1 l’efecte heràldica Ordenament o composició en pal de dues o més armories senceres en un sol escut història Suplici que hom aplicava als condemnats a mort consistent a enastar-los

■ empalar¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empalar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de pal

verb

transitiu

Enastar (algú) en un pal.
heràldica Ordenar (dos o més escuts) mitjançant l’empalament.

Vegeu també:

■ empalar¹

verb transitiu Enastar algú en un pal heràldica Ordenar dos o més escuts mitjançant l’empalament Vegeu també empalar 2

■ empalar²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empalar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de pala

verb

transitiu

Agafar amb la pala.
esports En els jocs de frontó i pilota basca, picar amb la pala la pilota per llançar-la de nou contra la paret.

Vegeu també:

■ empalar²

verb transitiu Agafar amb la pala esports En els jocs de frontó i pilota basca, picar amb la pala la pilota per llançar-la de nou contra la paret Vegeu també empalar 1

■ empall

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empall</title>

Etimologia: de palla 1a font: 1412

masculí agricultura Palla llarga, no batuda, que resta després de segar-li les espigues.

■ empall

masculí agricultura Palla llarga, no batuda, que resta després de segar-li les espigues

■ empallar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empallar</title>

Homòfon: empellar
Etimologia: de palla

verb

transitiu

Cobrir amb palla.
Posar un revestiment, un embolcall, de palla.

■ empallar

verb transitiu Cobrir amb palla Posar un revestiment, un embolcall, de palla

■ empallegament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empallegament</title>

Etimologia: de empallegar

masculí

1. Acció d’empallegar;
2. l’efecte.
Cosa que empallega. No es podia treure de sobre tants empallegaments.

■ empallegament

masculí Acció d’empallegar l’efecte Cosa que empallega No es podia treure de sobre tants empallegaments

■ empallegar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empallegar</title>

Etimologia: d’origen incert, potser der. regressiu de desempallegar-se

verb transitiu Posar traves, obstacles, a algú.

■ empallegar

verb transitiu Posar traves, obstacles, a algú

■ empallegós

| empallegosa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empallegós</title>

Etimologia: de empallegar

adjectiu Que empallega.

■ empallegós

| empallegosa

adjectiu Que empallega

■ empallerar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empallerar</title>

Etimologia: de paller

verb transitiu Disposar la palla segada formant paller.

■ empallerar

verb transitiu Disposar la palla segada formant paller

■ empal·liada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empal·liada</title>

Partició sil·làbica: em_pal_li_a_da
Etimologia: de empal·liar 1a font: 1553

femení Conjunt de domassos, teles, etc., amb què s’empal·lia un edifici, un carrer, etc.

■ empal·liada

femení Conjunt de domassos, teles, etc, amb què s’empallia un edifici, un carrer, etc