Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ empoderament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empoderament</title>

masculí

sociologia

Acció d’empoderar o d’empoderar-se;
l’efecte.

■ empoderament

masculí sociologia Acció d’empoderar o d’empoderar-se l’efecte

■ empoderar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empoderar</title>

verb

sociologia

transitiu Fer que (una persona o un grup social, especialment desafavorits) aconsegueixin la força o els mitjans necessaris per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals.
pronominal Una persona o un grup social, especialment desafavorits, aconseguir la força o els mitjans necessaris per a enfortir el propi potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals.

verb sociologia transitiu Fer que una persona o un grup social, especialment desafavorits aconsegueixin la força o els mitjans necessaris per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals pronominal Una persona o un grup social, especialment desafavorits, aconseguir la força o els mitjans necessaris per a enfortir el propi potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals

■ empolainament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empolainament</title>

Partició sil·làbica: em_po_lai_na_ment
Etimologia: de empolainar

masculí

Acció d’empolainar o d’empolainar-se;
l’efecte.

■ empolainament

masculí Acció d’empolainar o d’empolainar-se l’efecte

■ empolainar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empolainar</title>

Partició sil·làbica: em_po_lai_nar
Etimologia: de polaina

verb

transitiu Vestir algú amb vestits i abillaments elegants, que facin goig.
pronominal S’empolaina per anar a ballar.

■ empolainar

verb transitiu Vestir algú amb vestits i abillaments elegants, que facin goig pronominal S’empolaina per anar a ballar

■ empolistrar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empolistrar</title>

Etimologia: potser variant del reg. empolustrar, que ho és de empalustrar ‘empastifar’, der. de palustre² ‘paleta’, amb influx de empolainar i potser de polit

verb transitiu i pronominal Empolainar.

■ empolistrar

verb transitiu i pronominal Empolainar

empollar

<title type="display">empollar</title>

Etimologia: del castellà

verb

col·loquialment

transitiu Estudiar intensament (una matèria), especialment d’una manera memorística. Empollar matemàtiques.
intransitiu He passat el cap de setmana empollant per a l’examen d’història.

empollar

verb colloquialment transitiu Estudiar intensament una matèria, especialment d’una manera memorística Empollar matemàtiques intransitiu He passat el cap de setmana empollant per a l’examen d’història