Diccionari - GDLC | diccionari.cat

transitiu
1. Espargir (una substància qualsevol) polvoritzada. Empolvorar un pastís amb sucre.
2. especialment cosmètica Posar maquillatge en pols, especialment a la cara.
pronominal No t’empolvoris tant!

■ empolvorar

verb transitiu Espargir una substància qualsevol polvoritzada Empolvorar un pastís amb sucre especialment cosmètica Posar maquillatge en pols, especialment a la cara pronominal No t’empolvoris tant

■ empomar¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">empomar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de pom

verb transitiu Agafar pel pom. Empomar l’espasa.

Vegeu també:
empomar²

■ empomar¹

verb transitiu Agafar pel pom Empomar l’espasa Vegeu també empomar 2

empomar²

<title type="display">empomar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de l’ant. pomar, der. del ll. palma ‘palmell de la mà’

verb transitiu tomar¹.

Vegeu també:
empomar¹

empomar²

verb transitiu tomar 1 Vegeu també empomar 1

emponar-se

<title type="display">emponar-se</title>

Etimologia: variant de aponar-se

verb pronominal dialectal Acotar-se, ajupir-se.

emponar-se

verb pronominal dialectal Acotar-se, ajupir-se

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ empolsar

■ empolsegar

■ empolsimar

■ empolsinar

■ empoltroniment

■ empoltronir

■ empolvorar

■ empomar1

empomar2

emponar-se

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ empomar¹

empomar²

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia