Es mostren 88939 resultats

enaiguatejar

enaiguatejar

Informació complementària

enàl·lage


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enàl·lage</title>

Accessory
Etimologia: del gr. enallagḗ ‘canvi, inversió’, der. de enalláttō ‘canviar’, i aquest, de állos ‘altre’ 1a font: 1803, DEst.
Body
femení retòrica Procediment retòric que consisteix a emprar excepcionalment un temps, un mode, un nombre o un gènere per un altre.

enàl·lage

enal·logen
| enal·lògena

enal·logen
| enal·lògena

enaltidor
| enaltidora

enaltidor
| enaltidora

enaltiment

enaltiment

enaltir

enaltir

enamoradís
| enamoradissa

enamoradís
| enamoradissa

enamorador
| enamoradora

enamorador
| enamoradora

Informació complementària

enamorament

enamorament

enamorar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enamorar</title>

Accessory
Partició sil·làbica: en_a_mo_rar
Etimologia: de amor 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
    1. transitiu Inspirar amor (a algú). Va enamorar una pubilla del poble i s’hi va casar.
    2. pronominal La meva cosina s’ha enamorat d’un arquitecte.
  1. per extensió
    1. transitiu Agradar granment, causar un viu plaer de veure, sentir, etc. Un escriptor que enamora els lectors.
    2. usat absolutament És una xicota que enamora! Fa un temps que enamora!
    3. pronominal S’enamora de tots els cotxes.

enamorar